Què va passar a Mart?

BarcelonaTé una temperatura mitjana de 60 graus sota zero, però als pols arriba als 120 graus sota zero. Al seu interior hi ha aigua, element imprescindible per a la vida, però la superfície no és altra cosa que un desert de roques i pols. La seva atmosfera es va perdre, i actualment té una densitat que és l'1% de la que hi ha a la Terra. És Mart, un planeta del qual des d'avui ja se sap per què és inhòspit i, el que és més important, qui el va convertir en el que és ara.

El Mart fred i inhòspit és el resultat d'un procés de canvi climàtic que va fer que la seva atmosfera desaparegués. I el culpable d'aquest canvi, i de la consegüent pèrdua de l'atmosfera, no és altre que el Sol. L'estrella que fa possible la vida a la Terra és la mateixa que la fa impossible a Mart. El motiu són les fortes tempestes solars que afecten el planeta, que el fan vulnerable i en condicionen el clima.

Les tempestes solars són les causants de la desaparició de l'aigua al planeta. Els científics comparen l'efecte que tenen les tempestes a Mart amb el que es produeix quan sortim de l'aigua i hi ha brisa: l'aire fa que l'aigua s'evapori. A Mart l'impacte de les tempestes solars va fer que l'aigua anés desapareixent de mica en mica, tot i que és possible que n'hi continuï havent al seu interior. Que a Mart hi ha aigua, fet que ja se sospitava, ho va confirmar la NASA fa unes quantes setmanes, després d'analitzar unes fotografies on s'aprecia l'erosió que hauria causat en unes muntanyes.

Canvi climàtic

El descobriment d'aigua al planeta va suposar una commoció en el món científic, ja que aigua i vida són un binomi inseparable, si més no, tal com l'entenem a la Terra. Però l'aigua no va poder evitar que Mart sigui fred, sec i desèrtic, i si no ho va evitar és per les partícules solars que bombardegen sense descans la dèbil atmosfera del planeta. Sense aquestes partícules, diuen els experts, Mart no hauria patit el canvi climàtic que va fer impossible el desenvolupament de la vida.

El bombardeig erosiona l'atmosfera i provoca la fugida de gasos, fet que, a la vegada, fa desaparèixer l'aigua. El que no saben encara els científics és quins gasos ha deixat escapar el planeta al llarg dels anys i com ha passat de ser un planeta relativament càlid i humit al desert sec i fred que és ara.

El que va passar a Mart podria passar a la Terra si no fos perquè el nostre planeta compta amb una protecció sense la qual la vida no seria possible: els camps magnètics, els quals desvien les partícules que arriben del Sol. Mart no compta amb aquesta protecció, fet que el deixa en mans dels atacs de l'estrella.

Ara bé, el fet que hi hagués aigua al planeta obre la possibilitat que en el passat sí que hi hagués hagut vida. La presència de l'aigua i l'existència d'una atmosfera semblant a la terrestre fan pensar als científics que la idea que el planeta tingués algun tipus de vida fa milers de milions d'anys és perfectament versemblant. Creuen ara que el Sol va generar el canvi climàtic que va fer impossible la vida. Però: hi havia vida i la va destruir? Això encara no ho sabem.