"No tinc por" i moltes altres reivindicacions

BarcelonaMoltes manifestacions en una. Aquesta és la sensació que deixa la que havia de ser la gran marxa de rebuig contra el terrorisme després dels atemptats de dijous a Barcelona i Cambrils en què van morir 15 persones i en van resultar ferides més d'un centenar. Barcelona va alçar ahir la veu contra la violència. Però no només. Mig milió de persones van sortir al carrer a reivindicar moltes causes i els aplaudiments a les forces de seguretat i d'emergències que van atendre els ferits i que integraven la primera capçalera de la manifestació van rivalitzar amb els crits i xiulets contra el rei Felip VI –que per primer cop participava en una concentració– i contra el president espanyol, Mariano Rajoy, que encapçalaven, juntament amb el president Carles Puigdemont i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la segona línia de la marxa.

"No tinc por" es va erigir en el crit de la ciutadania contra el terrorisme jihadista i en record de les víctimes dels atemptats. La marxa, però, no va tenir l'emotivitat ni l'èpica d'altres concentracions contra el terrorisme, començant per la de Ripoll d'ahir mateix o la de Rubí d'aquesta setmana, amb la simbòlica abraçada dels pares del Xavi, el nen de 3 anys mort a la Rambla, amb l'imam de la ciutat. L'excepció va ser la interpretació d''El cant dels ocells' a l'escenari de la plaça Catalunya, el punt d'arribada d'una manifestació que va començar als Jardinets de Gràcia a les 18.00. En sonar els primers acords, milers de persones van alçar els braços amb les roses vermelles, grogues i blanques, els colors de Barcelona, a la mà, mentre alguns es fonien en sentides abraçades. Va ser, juntament amb els parlaments de l'activista Míriam Hatibi i l'actriu Rosa Maria Sardà i les mostres espontànies d'agraïment cap als serveis d'emergència, l'únic moment de comunió dels manifestants, ja que a estones semblava que cadascú havia sortit al carrer per causes diferents.

L'actriu Rosa Maria Sardà i la portaveu de la fundació Ibn Battutta, Míriam Hatibi, han estat les encarregades de dirigir-se a la multitud des de l'escenari de la plaça Catalunya. "Els que som avui aquí hem vingut per cridar ben fort i amb una sola veu: No tinc por!". Amb les autoritats en un segon pla durant tota la manifestació, el manifest s'ha centrat en el condol i la solidaritat amb les víctimes dels atemptats i amb les seves famílies i amics. "Si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida", han llegit Sardà i Hatibi adreçant-se als terroristes.

Els cossos de seguretat, els d'emergència, els bombers, els metges i infermeres, els serveis socials i els treballadors públics també han tingut el reconeixement per la seva feina, "que ha permès salvar vides, arriscant en molts casos la pròpia". També "els taxistes, els comerciants que van donar refugi als que fugien, o tots aquells que van omplir els hospitals per donar sang han demostrat que som una societat solidària i amb la determinació de viure en pau i en comunitat". Els aplaudiments d'agraïment cap als servidors públics han estat constants durant tot el recorregut.

Les pancartes blaves en favor de la pau es barrejaven amb estelades, banderes espanyoles i missatges contra la islamofòbia, contra el tràfic d'armes i de denúncia de la relació del rei d'Espanya amb la monarquia saudita, com ara "Felip VI, qui vol la pau no trafica amb armes" i "Les seves guerres, els nostres morts". Pancartes que ja es van poder veure en la concentració que 170 entitats contràries a la presència d'autoritats, com el rei Felip VI, havien convocat dues hores abans i que es va unir després a la marxa principal. David Karvala, portaveu d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, va lamentar que "els que fomenten la islamofòbia i les guerres vinguin a plorar avui".

Agraïment a policies i metges

Els polítics ahir no van fer parlaments oficials. Tot el protagonisme es va cedir a la ciutadania. Al metge i la infermera que es van bolcar amb els ferits, al tècnic del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) que va fer el triatge de les víctimes, a l'agent de la Guàrdia Urbana que va donar l'alerta de l'atemptat, al treballador del servei de la neteja que va reanimar una ferida, al taxista que va traslladar gent gratuïtament, al bomber que va garantir el dispositiu, al ciutadà anònim que va obrir casa seva als que no tenien on dormir o al mosso que va garantir la seguretat. Ells van ser els autèntics protagonistes i van encapçalar la marxa darrere d'una gran pancarta amb el lema "No tinc por". Allà hi havia l'Alfonso López i l'Àlex Arnau, metge i infermer del SEM a Tarragona. L'Àlex va atendre els ferits de l'atemptat a Cambrils. Els manifestants els van rebre amb aplaudiments. "Com a professional sanitari, que et reconeguin que has fet bé la feina és molt emotiu", asseguraven. "S'ho mereixen. Estic orgullós de Barcelona i de com ha respost", deien el Raúl i la Vane. El Dani, agent de la Guàrdia Urbana, es va emocionar quan al final de la marxa els manifestants van cobrir amb roses el seu vehicle policial. "Estem molt contens per la rebuda i l'estima que ens demostren", va admetre entre abraçada i abraçada. "Això ha sigut el millor de la jornada", reconeixia l'Àngela.

Com a totes les manifestacions, es va aplegar gent de diverses generacions, però ahir també d'ideologies i confessions diferents. Destacava la presència de la comunitat musulmana, sobretot de les dones, que es van erigir en portaveus d'una evidència: "Venim a dir que l'islam no té res a veure amb el terrorisme", repetia per enèsim cop la Yousra al costat del seu pare i els seus fills.

Una hora abans de començar la manifestació, el passeig de Gràcia estava força buit i, tot i que va acabar omplint-se i fins a dues hores després continuava arribant gent a la plaça Catalunya, el recorregut es va poder fer sense dificultats. Durant la marxa es va fer patent el clima de tensió política dels últims dies i es respirava certa incomoditat entre assistents que normalment no coincideixen en una manifestació. En algun moment, fins i tot hi va haver algun intercanvi de retrets. "Hi hauria d'haver hagut silenci. Silenci en senyal de respecte als que ja no hi són, a les víctimes i les seves famílies, i no crits i banderes de tot tipus", lamentava la Maria Victòria, vinguda de Vilanova i la Geltrú.

La marxa es va acabar a la plaça Catalunya, des d'on Sardà i Hatibi es van adreçar a la multitud. "Si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida", van dir referint-se als terroristes. Barcelona no es va oblidar de Nairobi, Manchester, París, Bagdad, Brussel·les, Nova York, Berlín i Kabul, ciutats que també han patit el cop del terrorisme o que no han deixat de patir-lo. "No aconseguiran dividir-nos perquè no estem sols. Som milions de persones les que rebutgem la violència i defensem la convivència".

Uns versos de Federico García Lorca i Josep Maria de Sagarra sobre la Rambla van acomiadar l'homenatge. Els manifestants van acabar el recorregut a la Rambla, on van dipositar flors i pancartes en homenatge a les víctimes. Aquest sí que va ser el punt d'unió entre totes les manifestacions que ahir van coincidir a la mateixa hora al passeig de Gràcia de Barcelona.