El 60% dels malalts de càncer sobreviuen a la malaltia

L'Hospitalet de LlobregatEls diferents tipus de càncer continuen sent una de les principals causes de mortalitat, però la feina de formigueta que fan investigadors i personal sanitari ha permès que les taxes de supervivència no deixen d'augmentar. Gràcies a això, Catalunya disposa avui d'una de les taxes de supervivència més elevades del món, com demostra el fet que a hores d'ara el 60% dels malalts segueixen vius cinc anys després del diagnòstic.

Les dades les ha donat a conèixer aquest dijous l'Institut Català d'Oncologia (ICO) amb motiu d'un simposi celebrat a l'Hospitalet de Llobregat per presentar uns resultats obtinguts "en el món real", és a dir, a partir dels registres de poblacions de tots els casos que atenen les unitats de l'ICO –el centre de referència per a prop de la meitat dels malalts a Catalunya–. Aquesta mateixa taxa era del 45% fa 10 anys i, tot i que cada tipus de tumor presenta taxes molt diferents, aquest 60% actual situa Catalunya entre els líders mundials. Als Estats Units la taxa de supervivència és del 65%, tot i que s'ha de tenir en compte que són resultats només de centres especialitzats i de finançament privat, i a Europa, del 55%, una xifra que ha experimentat un lleu descens per la incorporació als registres dels països de l'Est.

L'evolució de cada tipus de tumor, però, ha sigut divers. La millora de la cirurgia en casos com el càncer d'esòfag, una quimioteràpia amb menys toxicitat, una radioteràpia més afinada i, sobretot, una nova generació de tractaments farmacològics en els casos dels càncers líquids han permès aquest salt endavant, segons han explicat en roda de premsa el president de l'ICO, Josep Maria Vilà, la directora general, Candela Calle, i el director de recerca, Josep Ramon Germà.

Així doncs, la supervivència del càncer de mama ha passat del 92 al 94%, del colorrectal, del 64 al 67%; del de pulmó, del 21 al 28%. Del mieloma, però, del 43 al 62%; del limfoma B de cèl·lula gran, del 41 al 68% i, en el cas de la leucèmia mieloide, els avenços han sigut espectaculars i s'ha aconseguit que la malaltia esdevingui pràcticament crònica.

"En els tumors amb una supervivència molt alta hem millorat, però no podrem millorar gaire més", ha indicat Germà en referència als càncers amb taxes de curació per sobre del 90%. De fet, l'oncòleg ha subratllat que l'única forma de fer-ho en molts casos és millorar la prevenció. "Si demà desaparegués la planta del tabac, desapareixerien el 27% de tots els càncers", ha expressat. De fet, ha subratllat que són precisament els tumors relacionats amb el tabaquisme els que presenten taxes de supervivència baixes, entre els quals, els de pulmó, esòfag i pàncrees, precisament els que tenen el nivell mutacions més elevat. "Seguir augmentant les taxes de supervivència és difícil", ha afegit Vilà, tot i que els anys de vida amb bona qualitat seguiran progressant i és possible imaginar que d'aquí a deu anys la supervivència se situï en el 70%.

L'ICO, que amb aquest simposi celebra els 20 anys de vida, ha recordat que cada dia diagnostica prop de 40 nous casos de càncer i fa unes 900 visites de consultes externes, 350 tractaments de quimioteràpia i 470 de radioteràpia. Actualment duu a terme prop de 350 assajos clínics, amb un miler de pacients reclutats per participar-hi.