La màfia antiocupació s’estén per la lentitud dels desnonaments

BarcelonaLa lentitud de la justícia a l’hora d’executar desnonaments d’okupes ha fet sorgir mètodes alternatius per expulsar inquilins d’una manera més ràpida. Algunes immobiliàries utilitzen mecanismes al marge del procés judicial i paguen intimidadors a sou per deixar buides les finques que han comprat per rehabilitar-les. Aquests individus s’encarreguen de negociar amb els okupes i reben un salari mensual de les immobiliàries perquè també vigilin les seves finques. La seva missió és fer d’intermediaris de les immobiliàries, negociar amb els okupes perquè marxin i vigilar que no hi hagi noves ocupacions als seus habitatges.

Si no hi ha acord o s’incompleix el pacte, aquests individus passen a l’acció directa. Estan especialitzats en el buidatge: amenaces, coaccions i, si fa falta, agressions als inquilins. En alguns casos van armats amb pals de ferro o navalles i es dediquen a expulsar de males maneres les persones que han ocupat els pisos. Els mètodes que utilitzen per fer fora els inquilins són poc ortodoxos, tot i que la via més habitual és pagar-los entre 3.000 i 6.000 euros perquè abandonin els pisos de manera immediata. En algunes ocasions, també poden arribar a negociar un intercanvi d’habitatge.

“Al principi no passa res si no paguen, però, al cap d’un temps, si no cedeixen, els fem fora a cops. És com una neteja”, diu un d’aquests professionals, que prefereix mantenir-se a l’anonimat. Aquest vigilant té 37 anys i treballa per a una reconeguda immobiliària des de fa un temps. Fa uns anys era okupa i fins i tot va viure un temps al carrer. Ara s’ha passat a l’altra banda i controla diferents finques d’aquesta immobiliària. “Jo sé de què va aquest món i per això m’han ofert fer aquesta feina. Conec millor que ells la gent que no paga i sé com tractar-los”, afegeix.

Els vigilants, explica, treballen en negre per a immobiliàries de gran poder adquisitiu que es dediquen a comprar blocs sencers de pisos vells per reformar-los i revaloritzar-ne el preu del mercat. Concretament, aquest testimoni treballa per a una reconeguda empresa que es dedica a la compra i a la posterior rehabilitació i venda d’edificis residencials, així com també de lots de pisos situats en un mateix immoble, amb inquilins o sense, a les ciutats de Barcelona i la rodalia.

Pisos vells per rehabilitar

Un exemple que cita la mateixa font és en una finca que s’ha de rehabilitar del carrer Murillo de Barcelona, al Poble-sec. En aquest bloc, un parell de pisos buits van ser ocupats per quatre persones d’origen marroquí. En una acció que, segons diu, no va durar ni una setmana, va aconseguir fer marxar els inquilins. Aquestes quatre persones vivien en un pis de 30 metres quadrats, sense ventilació, sense llum exterior i gairebé sense mobles.

La majoria de finques que adquireixen aquestes immobiliàries són velles i estan en males condicions. La rehabilitació de tot el bloc sencer per, posteriorment, posar-lo a la venda pot trigar anys. Per això, durant aquest temps, aquestes immobiliàries prefereixen pagar un sou mensual a terceres persones i oferir-los un pis gratuït en un dels seus blocs a canvi de vigilar i impedir noves ocupacions. “Fa anys que visc gratis. L’únic inconvenient és que, quan el pis que em donen es posa en lloguer o a la venda, haig de marxar. Llavors me n’ofereixen un altre”, diu aquest testimoni.

Al seu torn, aquests professionals antiokupes tenen al seu servei altres vigilants que fan la feina de controlar el bloc. Són els vigilants subordinats dels vigilants i viuen al dia, sense intimitat i amb la incertesa de saber que també hauran de marxar d’un dia per l’altre. Viuen en pisos que acaben de ser desallotjats amb la condició que sempre han d’estar disponibles i localitzables per si, en algun moment, el seu pagador vol fer-los alguna visita de rigor. Saben que, en qualsevol moment, el seu cap pot obrir la porta del pis i controlar que tot estigui en ordre.

La citada font també controla una altra finca del carrer Font Honrada. La meitat de l’escala ja està reformada i l’altra meitat està en procés. En aquest edifici, el testimoni mostra uns pisos que fa poc que han sigut desallotjats. Estan buits, destrossats, no tenen cuina i no disposen de les condicions mínimes per entrar-hi a viure. El seu subordinat, d’origen marroquí, viu en una habitació on hi ha un llit i poca cosa més. L’altre cantó del pis està ple de trastos, amb una nevera, prestatgeries, mobles trencats... “Quan fem fora algú, guardem les seves pertinences uns dies. Si no les vénen a recollir demà ens ho quedarem”, diu el testimoni.

Llogar amb la màxima celeritat

La feina d’aquest marroquí, que treballa com a subordinat del vigilant contractat per la immobiliària, consisteix a controlar el pis del costat, on hi acaba d’haver un desnonament. No té recursos ni feina i per això l’oferta de viure en un pis gratuït -encara que estigui en males condicions- li és temptadora.

D’aquesta manera s’alimenta una cadena d’ocupacionsantiokupes fomentades per empreses solvents que, alhora, s’aprofita de persones que o bé són professionals de l’ocupació o bé no tenen recursos i que per uns quants euros són capaces de qualsevol cosa. La immobiliària per a la qual treballa aquest vigilant no és l’única que utilitza aquests mètodes. Els grups immobiliaris cansats de la lentitud dels processos judicials opten per sistemes alternatius que contribueixen a alimentar la màfia de les antiocupacions.

4.000 euros al mes per quedar-se a viure als pisos

Un altre mecanisme que fan servir algunes d’aquestes immobiliàries consisteix a cobrar lloguers molt alts a persones que es volen quedar als pisos. En aquests casos, les dues parts negocien una mensualitat que ronda els 4.000 euros al mes. Segons relata el mateix vigilant, normalment es tracta de persones que utilitzen aquests pisos per fer-hi activitats il·legals a través de les quals poden assumir aquests lloguers estratosfèrics.

“El client paga 4.000 euros al mes i no és qüestió nostra si li surt a compte o no”, diu. L’encarregat de cobrar aquests lloguers és el mateix intermediari que s’ocupa d’expulsar els okupes i controlar els pisos. “Per què paguen tants diners? Perquè els interessa. Si no paguen els fem fora i si paguen els podem aguantar cinc anys, el temps que solen durar les reformes”. Aquesta mateixa persona afegeix: “Ells paguen perquè els interessa ser-hi. No ens importa a què es dediquin. Vam fer un tracte. Si ens ofereixen 4.000 euros al mes, quants en guanyen ells? La finca també està guanyant i jo m’emporto 1.500 euros per les gestions”.