Yoshinori Ohsumi, un Nobel per al descobridor de com es reciclen les cèl·lules
El japonès va descriure a principis dels 90 com funciona l’autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules són capaces de mantenir-se en forma
Barcelona"Aquest guardó és el major motiu d’alegria i satisfacció per a un científic". Així s’ha expressat des de Tòquio l’investigador Yoshinori Ohsumi (Fukuoka, 1945) un cop ha sabut que era el guanyador del premi Nobel de Medicina 2016, que atorga l’Institut Karolinska d’Estocolm. Lluny queden els anys 90, quan el japonès va ser capaç d’observar i descriure en detall com funciona el procés de l’autofàgia en les cèl·lules del llevat, allò que finalment l’ha dut ara a formar part de l’Olimp de la ciència i de la medicina. Aquest descobriment, en quelcom tan aparentment simple com és el llevat, va multiplicar la seva importància en el moment que Ohsumi va comprovar que els mateixos gens que actuaven sobre el llevat tenen una translació directa en els éssers humans. "Als joves m’agradaria dir-los que no tota la investigació científica acaba tenint èxit, però és important marcar-se un repte", ha afegit aquest dilluns, tal com recull l'agència Efe.
L’autofàgia –menjar-se a un mateix, en llatí– és el procés mitjançant el qual una cèl·lula, sigui quina sigui, és capaç de mantenir-se sempre en forma. Per fer-ho necessita seguir "una activitat de recanvi continu", explica el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, Antonio Zorzano. Però allò que no funciona pot no ser simplement una proteïna, sinó quelcom més complex. De fet, ja l’any 1974 el belga Christian de Duve va guanyar un Nobel per les seves investigacions en aquest camp, molt primerenques, i va encunyar la paraula. Per fer-se una idea d’aquesta complexitat, reflexionava ahir Zorzano, només cal fixar-se en què han passat més de dues dècades del descobriment d’Oshumi, però encara no hi ha cap fàrmac que hagi estat dissenyat sobre la base de la manipulació de l’autofàgia. I no és que no s’intenti, perquè cada any es publiquen un miler d’articles científics basats exclusivament en aquest procés.
"Hi ha vàries formes d’autofàgia", resumeix Zorzano, perquè hi ha diferents tipus de cèl·lules i diferents tipus de malalties, però sí que hi ha el consens científic sobre un fet clau: la degradació anormal de les cèl·lules té algun tipus de relació amb les malalties, ja siguin d’origen metabòlic –com la diabetis tipus II o l’obesitat–, neurodegeneratives o tumorals. La gràcia del descobriment del nou Nobel, al capdavall, va ser fer una troballa de recerca bàsica que va servir per desenvolupar tot el que ha vingut al darrere. L’investigador de l’IRB posa un exemple: els gens anomenats Pink1 i Parkin. Tots dos ja els va identificar Oshumi entre els que participaven de l’autofàgia, però amb el temps els investigadors també van saber que si apareixen mutats, en persones, acostumen a desencadenar un tipus de Parkinson.
Futur prometedor
Encara no s’ha produït a nivell real, però sobre el paper els investigadors que treballen amb els gens implicats en l’autofàgia saben que si són capaços de manipular aquests processos de la forma adequada es podrien evitar determinades malalties. Saben també, sense anar més lluny, que el procés de l’autofàgia disminueix d’intensitat a mesura que s’envelleix, sobretot en els músculs i en l’esquelet, i això hipoteca el moviment normal en les persones grans que, sense saber-ho, noten en el seu cos que les cèl·lules ja no es mantenen tan bé com abans.
La recerca és obrir conceptes, i Oshumi ho va fer. "Porto molts anys preguntant-li a les cèl·lules que porten a dins", deia ahir. Als seus 71 anys continua actiu a l’Institut de Tecnologia de Tòquio i reivindica la importància de la ciència bàsica, tot i que no tingui una aplicació directa immediata. "No m’agrada competir. No vull fer allò que fa tot el món, prefereixo disfrutar del que no li interessa a ningú", afegia. La paradoxa és que, així, va posar llum sobre quelcom que afecta tothom.
El japonès Yoshinori Ohsumi és el sisè Nobel de Medicina nascut al Japó, on han nascut 23 guardonats amb un Nobel. Com la resta de premiats aquest any, rebrà un diploma, una medalla d'or i 8 milions de corones sueques (832.000 euros). L'any passat van ser guardonats amb el Nobel de medicina l'irlandès William C. Campbell i el japonès Satoshi Omura pel seu treball davant infeccions causades per paràsits, premi compartit amb la xinesa teu Youyou pel seu descobriment d'una nova teràpia contra la malària.
