Acampades: reinventar-se per no morir

BarcelonaAmb un ADN assembleari, que dificulta la unitat del missatge i l'estratègia, als indignats els ha arribat l'hora de decidir com articulen les protestes per mantenir viva la flama del moviment. Ara que enfila el primer més d'indignació permanent, Barcelona ha de prendre una decisió aquesta nit. Els acampats de la plaça Catalunya han d'acordar si continuen dormint al cor de la ciutat o reorienten els esforços. Lleida, per exemple, ja ha pres la decisió de finalitzar l'acampada. Les assembles i les cassolades, però, es mantindran. En el cas de Barcelona, a l'horitzó es perfila una nova data i nou emplaçament: el 14 de juny i el parc de la Ciutadella. Les protestes es traslladaran davant del Parlament.

A altres punts de l'Estat també es prenen decisions, qua aclariran el mapa de les acampades. A Madrid, on va néixer el moviment del 15-M per una democràcia real, la decisió d'abandonar la Puerta del Sol no es prendrà de forma col·lectiva. Cada persona que ha participat a l'acampada disposarà de llibertat per decidir si es queda o no. Així ho ha manifestat un portaveu de la Plataforma 15-M a l'agència Europa Press. Entre les propostes estudiades s'ha apuntat la possibilitat d'organitzar una gran mobilització que parteixi de diferents punts de l'Estat i que finalitzi el 17 de juliol a Madrid per demanar una nova democràcia.

A Pamplona han decidit posar punt final a l'acampada per dur a terme activitats al carrer que mantinguin l'essència del moviment. Els indignats deixaran de dormir a la plaça del Castillo de la capital navarresa, tot i que no descarten habilitar un espai d'informació permanent. A Pamplona han recollit 12.000 firmes de suport al manifest a favor d'una democràcia real. A Sevilla, en canvi, es manté l'acampada a la plaça de l'Encarnació, que es podria prolongar com a mínim fins al 19 de juny, data en la qual estaven programades concentracions a totes les places en les quals el moviment havia aconseguit repercussió.