La moda del "sense gluten" i l'enrevessat etiquetatge fan créixer els casos d'intoxicació entre celíacs

BarcelonaLa celiaquia no és només una malaltia difícil de detectar -el 80% de les persones que la pateixen no ho saben i triga uns 7 anys de mitjana a ser diagnosticada degut a la varietat simptomatològica o a l'absència de símptomes-, sinó que cada cop és més complicada de controlar.

Olga Cuesta, presidenta de l'Associació Celíacs de Catalunya, ha denunciat que la proliferació de "gurus" i pseudoprofessionals que prescriuen dietes sense gluten a persones a les quals aquest nutrient no els està contraindicat i l'enrevessada legislació europea estan contribuint a l'augment de casos d'intoxicació que afecten aquest tipus de malalts.

D'una banda, diu, estan de moda els productes sense gluten o amb poc gluten que, sovint, no responen a les necessitats dels malalts i, de l'altra, la legislació és poc clara i permet un mal etiquetatge. Els resultats, diu, són un increment del 600% de les incidències relacionades amb males praxis i intoxicacions de celíacs des de principis del 2015, i el fet que el 75% dels casos d'ingestió de gluten per part de celíacs són involuntaris.

"La dieta d'un celíac ha de ser 100% sense gluten de per vida, i això vol dir una concentració igual o inferior a 20 parts de gluten per 1 milió", ha explicat Cuesta, per a qui l'existència de productes de baix contingut en gluten que superen aquesta concentració i duen un etiquetatge on pot dir-hi "apte per a celíacs" és confusa i indueix a l'error. Així ho permet la regulació europea relativa als productes manufacturats 828/2014, que va entrar en vigor el juny del 2016.

Però el problema no només són els productes del supermercat sinó també els menús dels restaurants i, per exemple, els productes del forn i els gelats artesanals. En aquest sentit Esther Roger, gerent de l'Associació Celíacs de Catalunya, ha assegurat que mentre que la regulació 1169/2011 exigeix que es marquin els ingredients al·lèrgens dels productes distribuïts en aquest tipus d'establiments, no diu res respecte de la seva manipulació.

Així, en molts restaurants, els plats de productes que originàriament no contenen gluten duen l'espiga barrada, que indica que el plat final no conté gluten, malgrat que durant el procés d'elaboració s'han contaminat, és a dir, han adquirit traces d'aquest nutrient. Els casos són infinits però van des de l'ús d'un ganivet que anteriorment s'ha utilitzat per manipular aliments amb gluten o una barra de pa sense gluten posada a sobre d'una de normal. "Que els ingredients no tinguin gluten no assegura que el plat que et serveixen no en dugui", ha resumit Roger.

Aquesta falta de rigor és, d'acord amb Roger, producte de la voluntat dels restauradors i d'altres comerciants de beneficiar-se d'una demanda que es basa en una moda sense fonaments científics però també conseqüència de la falta d'informació dels professionals.

Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, ha advertit que "les dietes sense gluten no són bones per als no celíacs i que sense una dieta completa que inclogui gluten el cos no estarà prou bé". En aquest sentit, Babio ha assegurat que s'han "mitificat" aquest tipus de dietes quan en realitat no hi ha cap base científica per recomanar-les. "Hi ha hagut un alarmant creixement de falsos especialistes que han alimentat la creença que una alimentació sense gluten és més sana i equilibrada" quan la literatura científica diu justament el contrari.

Cuesta també ha exigit més formació dels metges per detectar aquesta malaltia de llarg retard diagnòstic i ha demanat ajudes a l'administració per fer front al cost del medicament d'aquests malalts amb referència als productes sense gluten, que són un 315% més cars que la resta.

En aquest sentit, Carmen Cabezas, subdirectora general de promoció de la salut de la Generalitat de Catalunya, ha afirmat que s'està treballant tant en la formació de la comunitat de professionals sanitaris, com dels ciutadans i els restauradors. Cabezas ha destacat uns tallers específics per a restauradors centrats a abordar de forma segura opcions de menús per a persones amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries o celíacs, o l'elaboració i distribució de la guia per a la restauració sense gluten. De la mateixa manera, Cabezas s'ha referit a la formació, ara també disponible 'online', per a metges de família en termes de detecció i el document de consens sobre el diagnòstic i seguiment de la malaltia celíaca a Catalunya.

La subdirectora general de promoció de la salut assegura que corregir les xifres d'infradiagnòstic i visibilitzar la celiaquia són "dos dels principals objectius" de les accions que s'estan realitzant i de les activitats que s'estan organitzant de cara a la celebració del Dia Internacional de la Celiaquia, que se celebra el 16 de maig.