El gendre incòmode
El matrimoni com a forma d’ascensió social és un fet tan antic com la mateixa institució. La història està farcida de gendres incòmodes que han portat problemes a la família política. Iñaki Urdangarin no ha estat l'únic
BarcelonaLa figura del gendre es prototípica. Si bé a la cultura popular no té la presència de la sogra, diana d'ires i acudits, també ha assolit certa presència simbòlica. La més que previsible imputació d'Iñaki Urdangarin per malversació i apropiació indeguda de fons públics estén l'ombra de la corrupció sobre la casa reial i retreu l'imaginari a altres gendres il·lustres del país.
Des de Cristóbal Martínez-Bordiú, marquès de Villaverde, que va ser el yernísimo de Franco i es va servir d'aquest estatus per assolir els estrats més elevats de la societat franquista, fins a Alejandoro Agag, gendre de l'expresident José María Aznar, que va tenir una carrera meteòrica després de casar-se amb Ana Aznar.
La història està farcida de gendres incòmodes que han portat problemes a les seves famílies polítiques: d'Ernest de Hannover a Lluís Corominas, gendre dels Tous.
Ho podeu llegir a l'ARA PREMIUM.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
