La fórmula per encaixar el tramvia
Els tècnics tenen clar que se situarà al mig de la Diagonal però estudien diferents posicions
BarcelonaEl trajecte entre la plaça de Francesc Macià i la de les Glòries en tramvia duraria menys d’un quart d’hora i es faria a una velocitat comercial estimada de 16,7 quilòmetres per hora. Són dues de les dades que es desprenen dels estudis sobre la connexió que l’equip de l’alcaldessa Ada Colau ha fet públics i que donen l’aval tècnic a la proposta de fer la connexió del Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. L’anàlisi de les alternatives de traçat també deixa clar que els plans del govern municipal passen, com va avançar aquest diari, per redibuixar els 3,9 quilòmetres d’avinguda que van d’una plaça a l’altra situant el tramvia i els carrils per a bicicletes al tronc central i habilitant dos carrils per sentit per al vehicle privat a cadascun dels laterals. La previsió dels estudis és que la connexió permeti disminuir en 12.500 els cotxes que circulen cada dia per l’avinguda. El que els tècnics han d’acabar de dirimir és exactament on s’emplaçarà el tramvia dins de la calçada central.
El projecte mantindria sempre les voreres ampliades que es van impulsar durant el mandat passat entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia i no implicaria tampoc la retirada de cap dels arbres que hi ha actualment. En aquests moments hi ha diferents possibilitats en discussió. Una de les opcions, com es dibuixa en els informes, és situar el tramvia al mig i, a un costat i a l’altre, l’espai per a les bicicletes. Aquesta seria la possibilitat simètrica, però també es planteja ubicar el tramvia desplaçat a un dels costats i l’espai per a les bicicletes a l’altre.
Repte polític
Hi hauria encara una possibilitat tècnica més -tot i que no apareix dibuixada-, també dins de l’àmbit de l’espai central, que passaria per situar les dues direccions del tramvia separades, una a cada costat, i a la part central, l’espai per als carrils bici. Però el principal repte, a hores d’ara, és més polític que no pas tècnic, perquè, de moment, l’equip de govern de Barcelona no té cap aliat clar dins mateix del consistori per tirar endavant la iniciativa, tot i haver rubricat ja un protocol d’actuació conjunt amb el Govern que l’autoritza a impulsar les obres i a decidir el millor traçat.
A l’espera que es presentin més informes sobre aspectes com la possibilitat d’ampliar la presència pública en l’explotació del servei del tramvia -ara, en mans d’empreses privades-, la primera tongada d’estudis va erigir l’enllaç en superfície per la Diagonal com l’opció amb un retorn social superior de les quatre que es van analitzar, entre les quals hi ha fer passar el tramvia soterrat per l’avinguda -desaconsellada per una qüestió de preu-, fer l’enllaç per la trama de l’Eixample -la longitud del trajecte i la captació inferior d’usuaris la feien poc atractiva- o fer la connexió, també, per la Diagonal però a través d’un servei d’autobusos, que és la fórmula més econòmica.
Les obres, sempre que s’aconsegueixi l’entesa política, podrien començar, com va anunciar Colau, el 2017, i el més senzill seria engegar-les pel costat de la plaça de les Glòries, que ja està en obres, i deixar, d’aquesta manera, per al final reptes més complicats com el de la mobilitat en zones com Gràcia i Sant Gervasi. El pas necessari per evitar complicacions de trànsit serà canviar de sentit el carrer Urgell entre el carrer París i la plaça de Francesc Macià perquè sigui de pujada i invertir, també, l’avinguda de Sarrià entre la Diagonal i Urgell perquè tingui carrils en sentit mar. Segons els informes, per donar cabuda als nous tramvies que caldria adquirir n’hi hauria prou amb una petita reforma de les actuals cotxeres. De fet, s’estima que seria necessari incorporar a curt termini 18 tramvies. Es calcula, això sí, que d’aquí 30 anys caldrà adquirir tramvies amb el doble de capacitat.
El tram nou implicaria la construcció de sis noves estacions separades entre elles per uns 600 metres i la que es calcula que tindria més demanda és la que s’ubicaria a la confluència de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. La previsió és que 4 de les línies del tramvia circulin pel nou tram i que la freqüència de pas sigui de tres minuts -12 minuts per a cadascuna de les línies.
Aliança amb autobusos
Des de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), que havia llançat la seva pròpia proposta perquè la connexió dels tramvies per la Diagonal es fes situant, també, el Tram al centre però plantejant una avinguda gairebé unidireccional -amb quatre carrils en sentit Llobregat i només un en sentit Besòs-, celebren com una victòria que la connexió avanci. El seu portaveu, Ricard Riol, apunta que els càlculs dels informes són “conservadors” i que la millora en la disminució de trànsit i captació de nous usuaris per al tramvia -es preveu arribar als 222.000- serà més notable. El director del Centre d’Innovació del Transports (Cenit), Sergi Saurí, defensa, al seu torn, que “l’èxit de la connexió passa per la seva aliança amb l’oferta d’autobusos, que permeti incrementar la quota del transport públic”.
