El judici contra policies per extorsió als prostíbuls Riviera i Saratoga comença aquest divendres

BarcelonaEl macrojudici contra policies acusats d'extorsionar els propietaris dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels comença aquest divendres a l'Audiència de Barcelona, tot i que no serà fins al setembre quan arrencarà definitivament. Es jutja una vintena d'acusats, entre policies, advocats i responsables dels establiments, que haurien participat en una trama per evitar inspeccions d'estrangeria als locals a canvi de diners i luxosos regals als agents.

El judici tindrà dues sessions per a qüestions prèvies avui i el proper dilluns per tal que totes les parts puguin al·legar la pretensió d'afegir o suprimir certes proves. El 16 de setembre arrencarà el judici, que s'allargarà almenys fins al gener.

Els dos macroprostíbuls estan clausurats des de l'any 2009 per ordre judicial. En una interlocutòria del passat mes d'abril, la secció novena de l'Audiència va admetre i rebutjar algunes de les proves. Diverses defenses van demanar documents que estan en un cas relacionat al jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, que investiga un suposat cas de corrupció policial, però l'Audiència no ho ha acceptat perquè es tracta de fets posteriors. El que sí que accepta són els documents requisats durant l'entrada i l'escorcoll del mateix jutge a la joieria Rabat del passeig de Gràcia, ja que se sospita que alguns dels regals als policies eren comprats allà.

El fiscal acusa l'inspector en cap de la brigada d'estrangeria de la policia espanyola a Barcelona, J. J .M .P., conegut com a Jordi, i els seus subordinats de cobrar diners i regals luxosos dels propietaris dels prostíbuls per tal d'avisar-los quan fessin batudes per buscar immigrants il·legals entre les prostitutes. També demana diversos anys de presó i multes elevades per als advocats que feien de mitjancers i els amos i encarregats dels establiments.

El relat del fiscal comença cap a l'any 2002, quan es feien diverses batudes d'estrangeria en els dos macroprostíbuls on es van detectar diverses dones immigrants irregulars i fins i tot menors d'edat. El fiscal considera que les dones estaven explotades sexualment, tot i que els establiments actuaven sota el paraigua de la legalitat com si fossin hotels, i se'ls exigia el pagament d'una quota diària estipulada. De fet, algunes vivien allà mateix, se les obligava a complir horaris estrictes i podien ser sancionades si no complien determinats objectius.

A causa de les sospites, una jutge va autoritzar la intervenció dels telèfons dels responsables dels clubs, i es va constatar que algunes prostitutes sabien per avançat que en determinats dies la policia estatal feia batudes per detectar immigrants irregulars i així es podien amagar.

Segons la fiscalia, entre el 2002 i el 2008, les batudes policials eren conegudes per avançat per part dels responsables dels clubs gràcies als seus contactes amb els màxims caps de la lluita contra la immigració irregular de la policia espanyola a Barcelona. L. G. G., comissari en cap, i A. O. B., inspector en cap, havien pactat amb els amos dels clubs que els avisarien de les seves batudes a canvi d'importants quantitats de diners, milers d'euros, i sucosos regals, com rellotges de luxe i joies. Fins i tot van pagar-los algun viatge i operacions mèdiques.

En el cas del Saratoga, quan els policies van proposar el tracte als amos, aquests s'hi van negar, cosa que va provocar una important batuda policial al cap d'uns dies, que va sortir als mitjans de comunicació i va costar molts diners al club, que va veure reduïts els seus clients. Això va provocar que els responsables del club s'avinguessin a pagar importants sumes de diners als policies corruptes. En el cas del Riviera, les inspeccions prèvies a l'acord amb els caps policials els van costar uns 360.000 euros en multes.

Les entregues de diners eren contínues, i molt sovint es feien a través d'un important confident policial i narcotraficant, Manuel Gutiérrez Carbajo, implicat en altres trames de corrupció policial.

Segons la fiscalia, també intervenien com a intermediaris tres advocats d'un despatx d'advocats de Barcelona, Fernando M. I., Àlex G. M. i Carlos C. O., que assessoraven legalment la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) i l'Associació Catalana d'Empreses de Clubs d'Altern (ACECA). Aquests lletrats, amb la connivència policial, s'oferien per defensar els detinguts en els prostíbuls i evitar les multes, a canvi d'importants sumes de diners, com 10.000 euros, amb l'excusa de les minutes. Però en realitat els diners servien per subornar els policies i quedar-se ells també una important comissió. Si els amos dels prostíbuls es resistien a pagar, els advertien que podien rebre més visites policials. De les 27 inspeccions que va ordenar l'inspector Jordi, en 11 casos els detinguts van sol·licitar els advocats esmentats.

De fet, diversos prostíbuls de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana es van veure afectats per aquestes pressions. Un dels amos va arribar a pagar 40.000 euros per evitar entrar a presó.

Arribada dels Mossos i investigació

Quan el 2005 els Mossos es van desplegar a la ciutat de Barcelona, van canviar els caps de la brigada d'estrangeria de la policia estatal. El nou cap, l'inspector J. J. M. P., 'Jordi', desconeixia aquests tractes corruptes. Després d'una batuda al Riviera, el desembre del 2005, un dels detinguts, el cap de sala, va arribar a comissaria acompanyat d'un comandament policial. L'inspector Jordi ho va denunciar al seu superior, A. N. M., que havia acordat els pagaments a canvi d'evitar inspeccions, i, per tant, va deixar en llibertat gairebé immediatament el detingut. A més, va advertir el nou inspector que no fes cap altra batuda als clubs sense el seu consentiment.

Pocs dies després, va passar una cosa similar amb una batuda al Saratoga. Llavors, Jordi va començar a sospitar de les corrupteles. Va intentar investigar, però els seus superiors el van advertir de la situació i no va seguir insistint a destapar la trama, sinó que s'hi va voler sumar. Per això, en diverses reunions amb els responsables del Saratoga, es va oferir a cobrar la meitat que els altres policies per no causar problemes al prostíbul, i van fixar una 'tarifa' de 3.000 euros mensuals.

Però els responsables del club van denunciar aquesta extorsió a la Fiscalia Superior de Catalunya, que va autoritzar la Guàrdia Civil a controlar una entrega de diners al vestíbul de l'hotel Fira Palace de Barcelona el juliol del 2007. Els responsables del prostíbul van lliurar els 3.000 euros a Jordi en un sobre i, quan aquest sortia de l'hotel, els agents de la Guàrdia Civil el van anar a detenir. Però l'inspector va fugir amb el seu cotxe oficial, es va desfer dels diners durant la fugida i va ser interceptat a l'altura de la Gran Via i el carrer Entença.

Pocs dies després hi va haver un robatori a una taquilla utilitzada per aquest inspector, on es van trobar drogues, joies i passaports de prostitutes del Saratoga. Però l'atestat policial no va detallar aquest fet per no aixecar sospites.

El 4 d'octubre del 2008, una empleada de la neteja del Saratoga va denunciar davant dels Mossos que els responsables del club sabien que entre les prostitutes hi havia alguna menor d'edat i immigrants sense papers. Un mes i mig després, el 15 de novembre, els Mossos van escorcollar el local i van trobar algunes d'aquestes irregularitats. El club no va ser clausurat i va seguir funcionant, amb les mateixes irregularitats, tal com consta en algunes trucades interceptades entre els responsables del club.

Però tot això va acabar quan la magistrada del jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona va ordenar tornar a entrar al local i clausurar-lo, situació que es manté fins a l'actualitat. En l'escorcoll es van localitzar diverses estances amb l'objectiu d'amagar les prostitutes irregulars en cas d'inspecció policial. També es van trobar documents de la Policia Nacional espanyola protegits per la llei i que no podien estar en mans dels empresaris.

Tercera branca de la trama

Una tercera branca de la trama, a part dels sis policies i els tres advocats, eren un funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i un enginyer que tramitava llicències d'activitats per a locals públics. Joaquín Q. M. era conegut per molts sol·licitants de llicències urbanístiques i d'activitat. El fiscal l'acusa de, juntament amb un inspector tècnic de l'Eixample, Manuel M. M., cobrar xifres desorbitades per evitar inspeccions o tramitar llicències.

Per tot això, la fiscalia considera que els 20 acusats van cometre multitud de delictes com afavoriment de la prostitució, associació il·lícita, extorsió, suborn, revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i violació d'informació per raó de càrrec.

Per això, demana penes de presó de 44 anys per a Jordi; 21 per a L. G. G., comissari; 17 per a A. O. B., inspector en cap; 22 per A. N. M., inspector en cap, i penes inferiors per a altres policies. Per als responsables dels prostíbuls demana al voltant de 15 i 20 anys de presó, mentre que als advocats els poden caure penes de 5, 15 i 20 anys de presó. Al funcionari municipal i l'enginyer els poden condemnar fins a 19 i 20 anys de presó, respectivament.

El fiscal demana la clausura definitiva dels dos locals i multes de desenes de milers d'euros per a alguns dels acusats.