Els espanyols segueixen dubtant de la independència judicial

Brus·selesEl sistema judicial és independent? Un 56% dels espanyols ho posa en entredit, segons l’últim índex sobre sistemes judicials a la UE que ha publicat avui la Comissió Europea. Les dades alerten que Espanya és el sisè país dels Vint-i-Vuit que obté pitjor puntuació del tercer poder per part dels ciutadans. No obstant això, la baixa percepció ha millorat respecte de l’any passat, quan se situava en el tercer lloc del rànquing.

El principal motiu que fa que els espanyols puntuïn com a “molt dolenta o dolenta” la independència del sistema judicial és la pressió dels governs o polítics, segons un 41% dels enquestats. A més, els ciutadans de l'Estat són els cinquens de la UE que consideren la ingerència política com la principal raó. L’altre motiu, pel 38% dels enquestats, són les pressions econòmiques, mentre que la incapacitat dels jutges per garantir la independència del sistema ho és pel 28%. Segons l’informe, no són només els ciutadans els que tenen una baixa percepció del sistema, sinó també les empreses. Un 64% consideren la situació com a “dolenta o molt dolenta”.

La Comissària de Justícia, Vera Jourová, ha admès que la percepció de la independència judicial a Espanya és un repte, "no només per a casos individuals dels ciutadans, sinó també per a casos públics seguits i ben coneguts". "La gent espera una decisió justa per part dels jutges del país”, ha respost en ser preguntada si la baixa percepció del sistema judicial ha estat afectada per casos tan mediàtics com Nóos o el possible finançament il·legal del Partit Popular.

Tot i que els espanyols, des del 2010, han anat puntuant cap a la baixa la independència del sistema judicial, aquest darrer any n'ha millorat la nota i ha passat del tercer al sisè lloc. En aquest informe, fins a cinc estats membres superen Espanya. Al capdavant s'hi troba Bulgària, amb un 70% de la població enquestada que lamenta la falta d’independència, seguida per dos països dels Balcans, Croàcia (66%) i Eslovènia (62%), i Eslovàquia i Itàlia (ambdues 61%). A l'altra banda hi ha els països nòrdics, on molts pocs ciutadans tenen una mala percepció del seu sistema judicial, només un 7% dels danesos o un 12% a Finlàndia i un 14% a Suècia.

L’informe també té en compte altres aspectes, com la qualitat i eficiència del sistema judicial. En aquest sentit, Jourová lamenta que Espanya també té deures pendents, especialment per la llarga espera que es troben els ciutadans a l'hora de resoldre litigis civils i comercials, i el gran nombre de casos administratius pendents. Segons les dades, a l’Estat cal una mitjana de 318 dies per resoldre aquests casos, només superada per Grècia (330 dies) i encara lluny d’Itàlia (532 dies) o Malta (536). Per contra, és el tercer país que amb més rapidesa resol els casos d’empreses en concursos de creditors, juntament amb Letònia i Xipre.

Malgrat que Espanya hagi d’aplicar-hi millores, el seu sistema judicial és un dels que més finançament públic rep, el dotzè del rànquing, amb 82 euros per habitant. Per contra, no és dels que més ajuda atorga a persones amb pocs recursos en cas d’un litigi, 5 euros per habitant. A més, és també el sisè amb menys jutges, 12 per cada 100.000 habitants, igual que Suècia, tot i que el país nòrdic té una població cinc vegades inferior a l’espanyola.