Els desnonaments condueixen els afectats al col·lapse emocional
Un estudi d'Esade descriu el procés emocional que viu una persona que està a punt de perdre la casa i situa com a principal problema el fet de buscar tard ajuda especialitzada
BarcelonaEl procés de desnonament és, en paraules del professor d'Esade Joan Ramis-Pujol, una "bomba de rellotgeria" que pot conduir, en qualsevol moment, al bloqueig de la persona, cosa que es tradueix, apunta, en la incapacitat de prendre decisions adequades i, fins i tot, d'actuar. Un estudi d'aquesta escola de negocis ha seguit els casos d'un conjunt de persones immerses en l'espiral fatal de quedar-se sense casa. N'ha analitzat els sentiments i les maneres d'actuar en cada part del procés. Des que les coses es comencen a torçar fins que ja s'ha consumat l'entrega del pis i queda encara el deute. L'estudi conclou que les persones que passen per un desnonament "pateixen una situació d'estrès posttraumàtic" i que busquen tard l'ajuda d'entitats especialitzades, ja que, com remarca Ramis-Pujol, sovint hi recorren quan el semàfor de la seva situació ja està en "doble vermell": s'ha fet ja massa crítica. Assenyala també trets hostils del context, com la lentitud amb què actuen en molts casos les administracions.
El primer pas de l'estudi repassa les emocions i sentiments que experimenten les persones afectades per un desnonament. S'imposen la por, la ràbia, el fàstic i el plor. Però lligats a determinats passos, com ara el moment de l'execució, se n'intensifiquen d'altres, com la còlera. Durant tot el procés, l'estudi detecta "una muntanya russa emocional" en les persones afectades, que, sovint, avancen a cegues sense tenir una informació acurada del que els espera o a què s'enfronten.
El punt crític arriba quan, després dels avisos del "semàfor en taronja" −com ara la pèrdua de la feina o l'augment de les quotes hipotecàries−, la situació es complica i apareixen els elements més perillosos de gestionar, com ara la pèrdua efectiva de l'habitatge. El que més preocupa els afectats durant tot el procés és trobar un lloc de feina que els permeti revertir la seva situació. Però Ramis-Pujol, que ha dirigit l'estudi amb el suport de Càritas, apunta que la solució "no pot ser qualsevol feina, perquè un lloc de treball molt precari pot complicar encara més la situació".
La situació final, segons l'estudi d'Esade, és de doble col·lapse: l'emocional, que impedeix prendre les decisions adequades, i de percepció de la realitat, que sembla que s'enfonsi el món. I, en aquest punt, hi ha agents externs que poden ser perjudicials, com la lentitud de justícia o administracions. I d'altres que poden ser beneficiosos, com l'ajuda especialitzada de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o Càritas. L'estudi conclou que tots els entrevistats acaben presentant quadres d'estrès posttraumàtic i remarca que la nova llei no serà la "panacea en l'entorn actual". Situa en la dació en pagament amb lloguer social associat una "sortida digna" en casos extrems.