Les desigualtats socials frenen la millora educativa

BarcelonaLes desigualtats socials i educatives han augmentat en nou anys, un increment que suposa un “llast” per a la millora dels resultats educatius. És la principal conclusió d’un estudi impulsat per la Fundació Bofill que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de secundària durant el període 2003-2012 a partir de les proves PISA. Segons l’estudi, que se centra en la prova de matemàtiques, els resultats obtinguts el 2012 depenen en un 23% més del nivell socioeconòmic dels estudiants que els del 2003. L’informe també alerta que a diferència d’altres països, com Corea, Alemanya, Suïssa, Polònia, Portugal i Itàlia, que han millorat els resultats en matemàtiques gràcies a la reducció de les desigualtats socioeconòmiques, Catalunya i Espanya s’han “estancat” en aquest període de nou anys. L’estudi, dirigit pel sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Bonal, també posa sobre la taula altres conclusions que “qüestionen” l’equitat en el sistema educatiu català.

Fracàs escolar

És sis vegades superior en els alumnes de baix nivell econòmic

Només un 6,6% de l’alumnat de nivell socioeconòmic alt corre el risc de patir fracàs escolar, un percentatge que creix fins al 35,3% entre l’alumnat més desafavorit. Aquestes xifres, segons l’informe, demostren que el sistema “no aconsegueix neutralitzar les diferències socials” durant el procés educatiu i “distribuir els resultats” amb independència de l’origen familiar. L’informe també alerta que un 20% dels alumnes catalans de 15 anys no assoleixen les competències mínimes en matemàtiques. És un percentatge que està lluny de l’objectiu de la Unió Europea, que és del 15%, però que és inferior a la mitjana dels països que formen l’OCDE, que se situa en un 23%.

Alumnes immigrats

Obtenen més mals resultats que els estudiants autòctons

Els alumnes nouvinguts, tant els de primera com els de segona generació, treuen de mitjana 70 punts menys que els autòctons en la prova de matemàtiques. Si es comparen amb altres països, les xifres catalanes estan molt per sobre; de fet, només les superen Bèlgica i paradoxalment Finlàndia, on sempre s’emmiralla Catalunya a nivell educatiu. Si no es tenen en compte el nivell socioeconòmic de l’alumne i la llengua que parla a casa, la diferència entre autòctons i immigrants es redueix fins als 41 punts a favor dels primers. Tenint en compte que països amb nivells d’immigració semblants o superiors a Catalunya obtenen puntuacions “notablement superiors” (el Canadà, Alemanya i Bèlgica), el director de l’informe va instar la Generalitat a invertir recursos a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques.

Els nois, més matemàtics

Obtenen molt més bona puntuació que les noies

Catalunya està entre les tres primeres de la classificació de diferències de puntuació en matemàtiques entre nois i noies. Ells aconsegueixen 22 punts més que elles. Només Luxemburg, amb 24 punts, supera Catalunya, que empata amb Àustria. Els nois també són millors en ciències, tot i que no hi ha tanta diferència, 12 punts, mentre que en lectura elles són molt millors, 24 punts, però en aquest últim punt les diferències entre sexes són més àmplies.

Rendiment dels estudiants

Pitjors resultats com més alumnat desafavorit té l’institut

La concentració d’alumnat desafavorit en determinats centres penalitza el rendiment de tots els estudiants que hi assisteixen. En els instituts en què hi ha més d’un 25% dels alumnes amb una situació socioeconòmica complicada els resultats dels nens no desafavorits és de 47 punts menys en la prova de matemàtiques que els centres de secundària amb un percentatge inferior al 25%.

Solucions

L’informe proposa un pla de millora de l’equitat

Per frenar l’augment de les desigualtats socials i educatives, l’informe reclama a Ensenyament que impulsi un pla de millora de l’equitat, sobretot en els alumnes procedents d’entorns socialment desafavorits. La proposta hauria d’incloure plans específics per a l’alumnat de nivell socioeconòmic baix o la implementació de polítiques de finançament en funció de les característiques socials i econòmiques dels estudiants de cada escola. Per fer front a la diferència de resultats entre nois i noies en la prova de matemàtiques, l’estudi proposa potenciar els àmbits científics entre les noies i plans d’acció correctors de les desigualtats de gènere.

Rèplica d’Ensenyament

Recorda que el pla contra el fracàs escolar inclou l’equitat

Ensenyament va assegurar ahir, a través d’un comunicat, que “l’ofensiva de país a favor de l’èxit escolar és el millor instrument per millorar l’equitat”. Des de la conselleria se subratlla que aquest pla contra el fracàs escolar inclou “diferents mesures i iniciatives en favor de l’equitat, la integració i la immigració” i es recorda que l’any 2003 a Catalunya hi havia un percentatge d’alumnat immigrant als centres educatius del 5,4%, mentre que nou anys després, el 2012, era del 13,07%. La conselleria d’Irene Rigau també assegura que no es pot identificar PISA amb el sistema educatiu perquè mesura uns indicadors de rendiments afectats per l’origen de cultura de l’alumne. A més, afegeix que l’estudi no analitza la globalitat del sistema educatiu català “sinó que fa una prova a 1.500 alumnes de les competències científiques, matemàtiques i la comprensió lectora”.