L’administració acusa Gas Natural de saltar-se la llei en el cas de Reus
Ajuntament i Govern es queixen que no es va avisar del tall i l’empresa demana un protocol que ja existeix
BarcelonaLes respostes arribaran tard per a la víctima, la dona de 81 anys que va morir dilluns en l’incendi del seu habitatge a Reus. S’il·luminava amb espelmes des que li van tallar el subministrament de llum fa dos mesos, i una espelma és el que va originar el foc al matalàs on dormia. No és la primera mort en un incendi vinculat a la pobresa energètica, però l’onada d’indignació que va aixecar ahir el cas i l’enfrontament obert entre les administracions i Gas Natural -la companyia subministradora en aquest cas- potser ajuden a fer que sigui l’última. Potser.
L’Ajuntament de Reus va anunciar que durà el cas a la fiscalia, perquè Gas Natural no havia comunicat als serveis socials del municipi que faria el tall, però la companyia va tirar pilotes fora en un comunicat que va fer públic hores després en què va assegurar que no disposava d’informació sobre la situació de vulnerabilitat d’aquesta dona. A aquest encreuament de retrets s’hi va afegir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va culpar la companyia d’haver comès un “error claríssim” per no comunicar el tall, en una jornada en què el Govern també va anunciar l’obertura d’un expedient sancionador per aclarir els fets. Ara bé, en el repartiment de responsabilitats no hi va haver unanimitat, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va assegurar que també hi ha una responsabilitat de la Generalitat per no haver fet tot el que estava al seu abast en la lluita contra la pobresa energètica.
Llei i recursos
El garbuix legal de les mesures contra la pobresa energètica és considerable. A les successives normes per combatre-la que ha fet el Govern per fixar una norma clara cal sumar-hi els respectius recursos del govern espanyol i, en última instància, les decisions del Tribunal Constitucional (TC) que han limitat les normes catalanes, però que sí que han deixat una via d’acció. La Generalitat té reconegudes competències per crear un fons per lluitar contra la pobresa energètica, i està acceptat que en aquest fons hi han de participar també les companyies subministradores. La realitat és, però, que malgrat que el Govern ha apujat enguany la seva aportació de 5 a 10 milions d’euros, encara no queda clar com aportaran els recursos les companyies, i el mateix executiu admet que no estan obligades a col·laborar. Igualment, les competències municipals o de la Generalitat s’encavalquen i, a la pràctica, dels 5 milions que es van pressupostar l’any 2015 una part important no es van arribar a gastar en un primer moment.
En aquest pols legal, el TC va rebutjar que el Govern tingui poder per obligar una companyia a aturar un tall en el subministrament. Sí que va permetre, però, en l’apartat de la llei 24/2015 que no va suspendre -i que, per tant, està vigent-, que abans de fer-se el tall calia comprovar si la família afectada estava en situació de vulnerabilitat social. La llei apunta textualment en l’article 6.4 que l’empresa subministradora quan fa un tall “ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals”, segons un protocol que està en vigor des de l’any passat. La patronal de les companyies elèctriques -Unesa- va portar als tribunals aquest protocol fa menys d’un mes, però mentre es dirimeix el fons de la qüestió, el jutge va optar per permetre que se seguís aplicant.
Així doncs, tot i que Gas Natural deia ahir que “se suma a la petició sobre la necessitat d’establir un protocol” per informar els serveis socials dels talls, en realitat aquest protocol ja existeix. La companyia recordava que té detectats 9.200 clients vulnerables en 419 municipi, i afegia que en el cas concret de Reus des del 2014 havia aturat els talls a 150 clients vulnerables -88 dels quals aquest mateix any-. També posava de manifest que està negociant amb la Generalitat un conveni per donar cobertura a tot el territori i demanava clarificar i unificar les competències i normatives per fer “procediments efectius”. Aquests procediments, però, sí que van funcionar en el cas del servei d’aigua de la víctima de Reus perquè, tal com va recordar la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament, Montserrat Vilella, la dona tenia garantit aquest servei perquè s’hi havia pogut intervenir. Gas Natural és l’única subministradora que no havia informat dels possibles talls per impagament, va lamentar Vilella. L’alcalde del municipi, Carles Pellicer, va subratllar que s’havia produït un “incompliment” de la llei i, com que hi havia una víctima mortal, es traslladava el cas a la fiscalia.
Reaccions polítiques
El cas va agafar encara més volada amb la reacció de diferents partits, a més de les paraules de Puigdemont en què va lamentar les “conseqüències letals” de la falta de notificació de Gas Natural. El diputat de la CUP Benet Salellas és qui va anar més enllà en demanar al Govern que presenti una querella criminal contra la companyia. “Volem que els serveis jurídics, que són tan valents per demanar penes de presó per als que intentem aturar desnonaments, ho siguin també contra les grans empreses que volen ampliar els seus beneficis”, va considerar. El portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Albano Dante Fachin, va mostrar-s’hi favorable, tot i que va advertit del risc de caure en una “roda” en què totes les administracions evitin assumir qualsevol responsabilitat. Junts pel Sí, per contra, va descartar-ho.
En qualsevol cas, a la complexitat legal sobre com actuar davant la pobresa energètica cal afegir-hi les complexitats de la víctima de Reus, que estava sent atesa pels serveis socials municipals des del 2013 i vivia amb una néta. Sense entrar en detalls per preservar la intimitat familiar, Govern i consistori van explicar que la mateixa dona no hauria acceptat determinades ajudes. “El sistema no és efectiu per solucionar aquest tipus de situacions”, va sentenciar per la seva banda el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.
