La classe mitjana s'enfonsa a Barcelona en vuit anys
Des del 2007 el número de barcelonins amb ingressos baixos o molt baixos ha passat del 22% al 39%
BarcelonaA Barcelona hi viuen cada vegada menys famílies de classe mitjana. Des de l’any 2007, la població resident a la ciutat amb uns ingressos mitjans ha passat de gairebé un 60% el 2007 a un 44% el 2015. Les dades fan presumir que la pèrdua de ciutadans de classe mitjana ha estat provocada pel seu empobriment durant la crisi, ja que en els darrers vuit anys s’ha duplicat el número de barcelonins amb ingressos baixos o molt baixos, que han passat d’un 21,7% el 2007 a un 39,2% el 2015. Així, tot i que la classe mitjana segueix sent la majoritària a la ciutat –amb uns ingressos per persona d’entre 15.600 euros i 24.900 euros l’any, segons el llindar de l’Ajuntament de Barcelona– la classe amb ingressos baixos o molt baixos –per sota de 15.600 euros– està a punt d’atrapar-la, a només 4,6 punts percentuals de distància.
Zoom: Més joves amb poder adquisitiu a Ciutat VellaDins d’aquest grup, la classe molt baixa, amb uns ingressos inferiors a 12.400 euros per persona, gairebé s’ha quadruplicat des del 2007, passant d’un 4,1% a un 15,5%. Durant el mateix període, les rendes altes i molt altes són les úniques que s’han mantingut força estables, en passar d’englobar un 19,7% de la població barcelonina a un 16,6%. De fet, tot i que la classe alta ha baixat, la molt alta –amb ingressos de 31.400 euros o més– ha crescut en quatre punts percentuals des de 2007. La mitjana d’ingressos a la ciutat de Barcelona és de 19.775 euros, un 2,9% més que un any enrere, i per calcular-la es té en compte la unitat familiar –una mare soltera, per exemple, hauria de dividir els seus ingressos entre dos–.
Totes aquestes dades queden reflectides al nou informe de la Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona, que el consistori ha fet públic aquest dilluns. Un any més, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample i Gràcia encapçalen la llista de districtes més rics, que tanquen Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris. Per barris, Ciutat Meridiana relleva Trinitat Nova com a barri més pobre.
Tot i que al districte més ric segueixen tenint set vegades més poder adquisitiu que el més pobre, el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha volgut destacar avui que “per primer cop en vuit anys la bretxa entre els dos extrems s’ha estancat”. Així, el 2015 el rang entre el barri de renda més alta –Pedralbes, amb un índex del 250,5% sobre la base mitjana– i el de renda més baixa –Ciutat Meridiana, amb 34,5%– s’ha mantingut pràcticament idèntic a l’any passat. Segons l’informe, l’any en què Xavier Trias va governar els primers sis mesos i Ada Colau el segon semestre, les remuneracions mitjanes de les persones assalariades van tornar a créixer a Barcelona, però els efectes de la devaluació salarial acumulada des de 2010 encara van ser evidents –un 6,5% menys en termes reals–, sobretot entre les rendes més baixes. Les més altes van començar una evolució positiva ja a partir del 2014.
A Barcelona, segons les últimes dades disponibles, en aquest cas de 2013, l’origen de les rendes familiars és el següent: un 59,9% prové de rendes salarials, un 19,4% d’excedent brut d’explotació –beneficis dels que no són assalariats, com ara autònoms o comerciants– i el 20,7% restant, de les prestacions socials.
La ‘tisora’ de les desigualtats
“La precarització de les classes mitjanes és molt preocupant, però el creixement de les desigualtats entre barris s’ha frenat per primer cop en els darrers vuit anys. La tisora de les desigualtats ha deixat d’obrir-se, ara el repte és tancar-la”, ha defensat Pisarello, que també ha celebrat que la mitjana d’ingressos a la ciutat s’hagués incrementat un 2,9%. El tinent d’alcalde va atribuir aquest increment “a l’enfortiment de la situació econòmica a la ciutat, i en particular, a l’augment de l’ocupació”. Així i tot, ha afirmat que des de l’Ajuntament són “conscients” que tot i haver augmentat l’ocupació no significa “que hagi millorat la qualitat” o “que les famílies puguin arribar a final de mes”. Pisarello ha defensat en aquest sentit que les mesures engegades pel govern d’Ada Colau en els darrers mesos –destinades a disminuir la bretxa salarial, combatre la precarització o lluitar per un salari mínim– havien de servir per millorar la situació.
Més lloguers i més cars
Segons s’inclou en l’informe sobre la renda familiar dels barcelonins, el 2015 va estar marcat per un creixement dels beneficis empresarials i les rendes associades al capital immobiliari, amb “més contractes de lloguer de tota mena de superfícies i més cars”, situació que evidenciaria l’actual boom del lloguer que es viu a la ciutat i que tant l’alcaldessa de Barcelona com la síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, han denunciat en reiterades ocasions. Segons les últimes dades de la secretaria d’habitatge, els preus s’estan disparant fins a un 7%, i el 95% dels pisos es lloguen en menys d’un mes, fet que porta desenes d’inversors a llençar-se a aquest sector, que actualment ofereix rendibilitats més elevades que qualsevol altre.