El científic Manel Esteller demana que s'incrementi la inversió en recerca per evitar la fuga de cervells

BarcelonaEl professor de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB), Manel Esteller, ha demanat que els nous pressupostos incrementin la partida en inversió i recerca per evitar la fuga de cervells. "Està congelat no és bo, hem de créixer mínimament", ha dit el científic. D'acord amb ell s'ha mostrat el president del Consell Social de la UB, Salvador Alemany, qui ha assenyalat que "la recerca bàsica d'avui és el benestar de demà". Alemany ha reconegut que, quant a recerca, "estem pitjor del que som" i per això ha reclamant noves fórmules perquè el capital privat també arribi a aquest camp. Ho han dit durant l'acte de presentació dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB.

"Evidentment hi ha fuga de cervells i també falta d'atracció de talent", ha reconegut Esteller, tot puntualitzant que "les dues coses són perilloses". "Som millor del que estem", ha afegit el científic, referint-se a la recerca i a la investigació a Catalunya. Per canviar-ho, segons Esteller, cal "començar a invertir a dia d'avui, no podem esperar dos anys, hi ha coses que s'estan decidint ara i no poden esperar". Finalment, el professor del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL ha conclòs que cal veure la recerca "no com un luxe sinó com una necessitat per la societat".

En la mateixa línia s'ha mostrat el director de Consell Social de la UB, Salvador Alemany, qui ha volgut subratllar la importància de la recerca bàsica d'avui que serà "la productivitat, el desenvolupament i el benestar de demà".

Així, Alemany ha reconegut que "tenim molt recorregut per fer" i ha afegit que "estem pitjor del que som". Per això, cal per una banda prioritzar la dotació de fonts públics destinats a la recerca i a la investigació, i per altra banda, "desenvolupar amb certa imaginació noves vies de finançament privat".

El vicerector en política científica de la UB, Enric Canela, ha lamentat que la relació entre la universitat i el món productiu "encara està lluny". I, en aquest sentit, ha ressaltat que tot i que Catalunya es troba "molt ben situada científicament" calen més recursos. "Necessitem més recursos per poder fer aquesta transferència de coneixement, no només passa per la iniciativa pública, sinó que cal portar la ciència a la societat perquè la gent s'hi impliqui i inverteixi més", ha dit.

Esteller ha demanat que s'incrementi la partida dels pressupostos destinada a la recerca: "Estar congelat no és bo, hem de pensar en créixer mínimament" ha demanat el científic referint-se als comptes de 2015. "La inversió que fa l'Estat en investigació és ínfima, es pot incrementar perfectament i contribuir a un millor clima i optimisme de la recerca del nostre país", ha afirmat Esteller.

La lingüística i la informàtica, en una recerca sobre paràfrasi i plagi

Pel que fa als premis, la guanyadora del Premi José Manuel Blecua, Marta Vila, ha estudiat en la seva tesi doctoral la naturalesa i el tipus de paràfrasi, frases que tenen el mateix significat però que difereixen en la forma. La paràfrasi és un element clau per detectar els plagis, per això, a través d'un tractament computacional Vila ha estudiat diferents models de paràfrasi amb l'objectiu de crear un sistema per detectar els plagis.

En concret, la seva recerca tenia com objectiu veure quins eren els mecanismes de paràfrasi més usats per plagiar i on es troben les mancances dels sistemes automàtics per detectar-los.

Cèl·lules que es mouen en forma d'ona

La recerca guanyadora del Premi Ramon Margalef del Consell Social d'enguany, impulsada per Xavier Serra, investigador de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), estudia els moviments col·lectius de les cèl·lules en diversos processos, entre els quals es troba la metàstasi.

Quan un organisme desenvolupa la seva forma, com passa en els embrions, o quan tanca ferides o un tumor fa metàstasi, les cèl·lules duen a terme grans moviments col·lectius similars "als moviments dels cotxes en un embús". L'estudi de Serra és una contribució per entendre les dinàmiques de les cèl·lules tumorals i la metàstasi.

Reutilització dels residus urbans com a material per a la construcció

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència ha estat atorgat aquest any a una col·laboració entre l'empresa Servei d'Incineració de Residus Sòlids Urbans (SIRUSA) i el centre de recerca de la UB Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA).

Aquestes dues institucions porten més de 20 anys col·laborant per revaloritzar els residus i subproductes generats durant la incineració de residus sòlids urbans i reutilitzar-los com a materials secundaris en el sector de la construcció i l'obra civil.

Aquest treball ha permès que, actualment, de les 36.000 tones d'escòries que produeix anualment SIRUSA, se'n revaloritzin 35.000, que es converteixen en un producte anomenat 'escograva', que després pot ser utilitzat com a matèria prima per a subbase de carreteres de baix trànsit, per anivellaments de terrenys i terraplenats, reblerts i restauració de pedreres i graveres.

Nanotecnologia amb materials nobles per a aplicacions oncològiques i dermatològiques

El Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora d'aquest any 2014 és per a Endor Nanotechnologies SL, una empresa que basa l'activitat en una plataforma tecnològica centrada en nanopartícules metàl·liques (principalment or, plata i platí) modificades a la superfície amb molècules orgàniques per tal d'obtenir nanosistemes avançats amb funcions específiques.

Tal com ha explicat el director general de l'empresa, Joaquim Querol, les característiques especials de les nanopartícules metàl·liques els han permès investigar diferents vies de funcionament. D'una banda, amb programes d'aplicació mèdica enfocats a l'àrea oncològica que fan arribar al mercat mitjançant la indústria farmacèutica, i d'altra banda, amb programes de desenvolupament d'aplicacions dermatològiques com ara productes de tractament cosmètic.

Reconeixements especials

A banda d'aquests quatre projectes, un article publicat a la revista 'Philosophia Mathematica' sobre un tema crucial de la lògica filosòfica de l'autor Gonçalo Santos ha merescut un accèssit del Premi José Manuel Bleuca. Així mateix, una recerca sobre el registre fòssil més antic conegut de camuflatge en el món dels insectes de l'investigador Ricardo Pérez de la Funete també ha rebut l'accèssit del Premi Ramon Margalef. Finalment, també ha merescut un reconeixement especial un programa de formació en cascada de donació d'òrgans dirigit per Martí Manyalich, professor associat de la UB.