Un altre parent nostre amb genoma: l'orangutan
Conèixer-ne el genoma contribuirà a la seva conservació i a entedre millor l'evolució dels homínids. El treball, que publicarà Nature, ha comptat amb científics catalans
BarcelonaLa revista Nature publicarà en portada, en la seva edició de demà, un treball que ha dut a desxifrar el genoma de l'orangutà, en el qual han participat científics catalans. Serà la quarta seqüència d'un primat de què es disposarà, després de les de l'home, el ximpanzé i el macaco.
Això permetrà entendre millor el genoma humà a través de la comparació, com explica Tomàs Marquès-Bonet, cap del grup de Genòmica de Primats a l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i un dels participants en l'estudi, liderat per científics de la Washington University de Saint Louis (Estats Units). Fins ara, s'havia pogut comparar l'home amb el ximpanzé (el primat de què fa menys temps que ens hem separat: uns 6 milions d'anys) i amb el macac (el més llunyà: ens en van separar fa uns 30 milions d'anys).
"L'orangutà es troba al mig, ja que fa 14 milions d'anys que ens en vam diferenciar", diu Marquès-Bonet. Això permet veure diferències a l'ADN que no es veien en el cas del ximpanzè o en el del macac, dóna una nova perspectiva que "és un pas més en l'estructura de l'evolució humana", afirma.
L'orangutan és més diferent genèticament dels humans que el ximpanzé (concretament, els fragments del genoma que compartim amb ells tenen un 97% igual, mentre que amb el ximpanzé la coincidència genètica és del 99%).
p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; } El descobriment ha aportat informació curiosa de l'ADN d'aquest gran simi: és molt més lent del que es creia, perquè els seqüenciats fins ara havien canviat molt més al llarg dels segles.
Esperança per als conservacionistes
Des d'un punt de vista conservacionista, el genoma serà vital per salvar les dues espècies d'orangutans: la de Sumatra i la de Borneo. "El criteri que s'ha de tenir per fer un pla de conservació és genètic", diu Marquès-Bonet. Els investigadors han descobert que l'espècie de Sumatra està en millor estat que la de Borneo, malgrat que en la primera hi ha menys individus que en la segona. En la de Borneo, els individus són més iguals entre ells genèticament, i això els fa més difícil adaptar-se a canvis en l'entorn que si tinguessin més diversitat genètica, i per tant més dèbils com a espècie.
Aquesta informació pot ser clau a l'hora de pensar estratègies de repoblació, tot prioritzant algunes poblacions amb més varietat genètica.
