Els clubs cannàbics atribueixen a la "falta de regulació" la proliferació d'aquest turisme a Catalunya

BarcelonaEl portaveu de la Federació d'associacions cannàbiques autoregulades de Catalunya (Fedcac), Albert Mayol, i el de la Federació catalana d'associacions d'usuaris de cànnabis (Catfac), Jaume Xaus, han coincidit aquest dimecres a atribuir la proliferació del turisme cannàbic a Catalunya a la "falta de regulació" per part de les administracions. El fenomen fins i tot ha estat recollit per un reportatge recent del 'New York Times', que presentava Barcelona com un dels principals destins del turisme del cànnabis, en competència amb Àmsterdam.

En la roda de premsa de presentació de l'estudi internacional 'Auge i caiguda de la prohibició del cànnabis', publicat aquest mes en el número 200 de la revista 'Cáñamo', tots dos han lamentat que "s'hagi permès que alguns espavilats creguin que no passa res oferint turisme cannàbic ", i han recordat que les seves organitzacions disposen de mecanismes interns per evitar aquest tipus de pràctiques en els seus clubs associats.

"Hi ha associacions que han rebut el missatge que tot val i han fet el que han volgut perquè han pogut", ha advertit Mayol, que ha destacat que a Catalunya hi ha prop de 400 clubs cannàbics, dels quals uns 250 no estan inscrits cap federació. Xaus ha insistit que les dues federacions "estan al marge" del turisme cannàbic, i ha ofert dues claus per detectar si un club porta a terme males pràctiques: si ven cànnabis abans d'un mes des que el consumidor s'hagi inscrit -tenen la obligació de generar sota demanda- i si no exigeix el padró per donar-se d'alta.

Tots dos han insistit en la necessitat de crear una regulació que ofereixi "seguretat jurídica" als clubs que compleixen amb els seus estatuts i només permeten l'autoconsum dels socis en el seu interior, tot i que han advertit que la conselleria de Salut i la d'Interior de la Generalitat tenen discrepàncies: "Mentre Salut està per la labor, Interior ha deixat d'estar-ho i ha emprès una persecució jurídica i policial", ha dit Mayol.

Ha demanat al govern de l'Estat que escolti el sector cannàbic i contribueixi a ordenar-lo sota un paraigua jurídic, però ha advertit que "no pot ser que cada vegada que els clubs li donen la mà l'administració els talli un dit i els assetji judicial i policialment".

Tendència irreversible

A la llum de l'estudi internacional 'Auge i caiguda de la prohibició del cànnabis', el politòleg holandès Martin Jelsma ha revelat que la tendència a la regulació és "irreversible", tenint en compte que països com Uruguai i estats nord-americans com Washington i Colorado ja han legalitzat el consum.

També es plantejaran referèndums per la legalització a Mèxic i altres estats nord-americans com Califòrnia -es preveu que el 2016-: "A partir d'ara s'anirant sumant països, fet que suposarà la fi de dècades de prohibicionisme i hipocresia jurídica". Jelsma ha explicat que l'estudi posa de manifest que l'actual sistema internacional de control de drogues de l'ONU "no té fonaments per a considerar el cànnabis inclòs entre les substàncies prohibides en base a procediments qüestionables que s'han de tornar a debatre".

Ha augurat que la sessió específica sobre drogues que l'Assemblea General de l'ONU celebrarà el 2016 serà un "moment clau" per a la regularització internacional del cànnabis, i ha destacat que aquest procés beneficia els consumidors, acaba amb el mercat negre i ofereix protecció jurídica als centres i associacions del sector.