La "bona salut" de les AMPA
Un estudi de la Fundació Jaume Bofill destaca el paper de les famílies en la qualitat educativa i destaca la seva funció de conciliació. El 60% dels equips directius valoren positivament la seva aportació en la qualitat educativa de l'escola.
BarcelonaEl 97% dels centres educatius catalans tenen una AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) formalitzada i agrupen un total de 400.500 famílies aproximadament. Aquestes dades es desprenen d'un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill, a partir d'enquestes a 1.228 AMPA de Catalunya i preguntes a 1.508 directors de centres públics. L'estudi pretén trencar amb els tòpics que envolten aquestes associacions i és pioner en l'anàlisi de les AMPA d'escoles púbiques i privades-concertades.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha recalcat que "les famílies han fundat escoles, n'han promogut, han lluitat per l'escola en català. Han tingut un paper molt important". Les conclusions de l'estudi destaquen que les AMPA contribueixen a la conciliació familiar i laboral i treballen per estalviar diners a les famílies. A més, el 60% dels equips directius valoren positivament la seva aportació en la qualitat educativa de l'escola.
Un 81% de les famílies dels centres estan associades a les AMPA i en paguen la quota, tot i que les juntes directives i d'organització estan formades per una mitjana de 9 membres. Els nivells de participació són del 18,2% en les assemblees, el 15,7% en xerrades i conferències i del 60,3% en activitats com festes, unes xifres que des de la direcció de l'estudi qualifiquen com a "bons nivells de participació".
La quantitat de serveis que ofereixen les AMPA varia molt en funció de la titularitat del centre (si és públic o privat-concertat). En el cas de les escoles públiques, les famílies tenen una incidència remarcable en la gestió d'activitats extraescolars, l'acollida matinal i el subministrament dels llibres de text, funcions que fan en exclusiva. Col·laboren amb el centre en la millora d'infraestructures i equipaments, com també fan les AMPA d'escoles concertades i privades. Aquestes últimes limiten molt les seves funcions a l'escola de pares i les activitats extraescolars, mentre que de la resta s'ocupa el centre.
L'estudi també destaca que un dels principals problemes que han d'afrontar les AMPA és l'insuficient recolzament econòmic de l'administració, que des de l'any 2010 ha aturat totes les subvencions per a la participació en activitats extraescolars, el servei d'acollida matinal, les Escoles Obertes o les federacions d'associacions de pares.
La directora de l'estudi, Marta Comas, ha destacat que "si deixen les AMPA a la seva sort, el sostre de finançament és el sostre que tenen les famílies", afectades per la crisi econòmica. A més, ha recordat que la falta de subvencions "pot generar inequitat dins el propi centre i entre centres educatius depenent de la zona. La funció igualadora de les AMPA pot quedar, per tant, en entredit".
