“Soc un bitxo per als nous propietaris, que volen fer-me fora”

BarcelonaLa Natàlia, de 35 anys, és professora de castellà i guionista i fa deu anys que viu al tercer pis del número 19 del carrer Princesa, un edifici que és patrimoni històric del segle XVIII. A més de la seva família, en aquesta finca també hi van viure el rector de la catedral de Santa Maria del Mar, un torero i el vigilant de la catedral de Barcelona. Ella s’hi va traslladar el 2007. Primer hi va viure amb la seva àvia i quan va morir s’hi va quedar ella sola. De seguida, però, va haver de posar-se a compartir amb amics perquè no podia assumir el lloguer, de més de mil euros. Va acordar amb l’aleshores propietari que farien un contracte llarg, de deu anys, per compensar la inversió de més de 10.000 euros que ella havia fet per arreglar el pis.

Però el 2014 la situació es va capgirar i no ha sigut fins fa poc que ha vist les coses amb perspectiva i s’ha adonat que fa anys que és víctima de mòbing immobiliari. Aquell any van començar unes obres a l’edifici que actualment estan aturades. La idea era posar un ascensor, però els propietaris es van anar engrescant. Primer van afegir la rehabilitació i reforma de l’escala i a mesura que van anar fent fora els veïns van anar reformant els pisos. “Vam estar un any amb el forat de l’ascensor, sense barana. No hi havia seguretat”, explica la Natàlia. El veritable malson, però, va començar quan es van iniciar les obres al pis del davant: “Un dia vaig arribar a casa i tot el terra i els mobles estaven coberts per una capa de pols blanca. No es podia respirar”. Les anècdotes són incomptables, assegura, alhora que admet que ella ha anat resistint sense ser conscient del que estava vivint: “Si entrava pols, netejava, i si tenia gent a dinar a casa i la màquina trepant no em deixava tenir-hi una conversa, treia el cap pel celobert i els demanava als paletes que paressin durant una hora”.

La Natàlia va començar a fer fotos el 2015, i l’any passat va acabar de confirmar les seves sospites. “Em van dir que havien de fer un forat al menjador de casa per fer una rehabilitació de les bigues i jo no ho vaig veure clar. Vaig posar-me en contacte amb un advocat i em va dir que el meu era un cas flagrant de mòbing immobiliari, i que com podia ser que hagués aguantat tant de temps així”, explica.

Al cap de dos mesos es va assabentar que la finca l’havien venut a una empresa inversora, BMB Investment Management. Aquest diari s’hi ha posat en contacte però han declinat fer declaracions més enllà d’admetre que tenen diverses finques a Barcelona. “Un dia van venir dues dones i em van explicar que havien comprat la finca per fer-hi pisos de luxe i que preferirien que jo no hi fos. Van dir que farien obres i que farien soroll, i fins i tot van fer broma dient que m’hauria de posar un casc d’obres per estar per casa. El to era clarament amenaçador”, assegura. En paral·lel, l’edifici es va anar buidant de veïns, fins que va quedar ella sola.

Marxar a un pis de 60m( 2)

El dia que va rebre aquella visita, la Natàlia va veure clar que li farien la vida impossible. “Soc un bitxo per als nous propietaris, que volen fer-me fora”, explica, i afegeix que un cop, en una conversa telefònica, els va arribar a dir: “Si em voleu fer fora, parlem-ne, però no em podeu tractar així”.

Al mes de febrer la Natàlia i el seu advocat es van reunir amb els propietaris de la finca. Obviant que el seu contracte acaba el 2019, li van fer dues propostes per solucionar el problema: podia marxar a un pis de 60 m en una finca també en obres pagant 1.200 euros, o podia no pagar el lloguer durant tres mesos amb la condició que marxés abans de l’estiu. El projecte arquitectònic de reforma de la finca preveu dividir el seu pis en tres i construir una piscina al terrat. Ella s’hi va negar.

Però al cap d’un mes es va posar malalta, i aquí els propietaris van trobar l’oportunitat d’or per elevar la jugada als jutjats. El dia 7 de març li van fer el càrrec del lloguer amb la mala sort que no hi havia diners al compte: “Els vaig trucar catorze vegades i em van dir que estigués tranquil·la perquè em tornarien a passar el rebut”. Però no ho van fer, i ara la Natàlia té una demanda per impagament amb ordre de desnonament. El dia 5 de juliol el seu cas arriba a judici.

Amb opcions de guanyar

L’advocat de la Natàlia, Joan Antequera, es mostra optimista: “El procés el veig guanyable perquè tot està pagat per gir postal, burofax i consignació judicial. Al judici demanarem que s’acrediti la mala fe dels propietaris i decidirem si presentem una denúncia penal per mòbing. Lluitarem fins al final perquè el que estan fent és una aberració. Anirem a totes”, conclou Antequera.