Una nova analítica permetrà revolucionar el tractament dels tumors cerebrals
Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) validen la punció lumbar com el millor mecanisme per classificar els diferents tipus de tumors
BarcelonaLa porta d'entrada a l'abordatge definitiu dels tumors cerebrals, el cavall de Troia per revertir les resistències als tractaments o, simplement, el pas més important fet en els últims temps per entendre aquesta malaltia. Això és el que ha aconseguit el grup de recerca d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), en demostrar per primer cop al món la validesa d'una simple punció lumbar per analitzar les característiques de cadascun d'aquests tipus de càncer. El canvi és que ara ja no cal la cirurgia per accedir al teixit cerebral, que és el que s'analitzava fins ara i, de retruc, el nou anàlisi presenta moltes més avantatges.
Aquesta punció lumbar, similar en essència a l'administració d'una injecció epidural, és el que ha permès als investigador fer una biòpsia líquida de qualitat. La diferència respecte a la biòpsia líquida tradicional –i tradicional és només una manera de parlar, perquè aquesta tècnica diagnòstica s'utilitza des de fa poc més d'un any– és que, en comptes d'utilitzar una gota de sang per conèixer acuradament el tumor, s'utilitza el líquid cefaloraquidi.
Els investigadors ja havien comprovat que, en el cas del càncer cerebral, el plasma sanguini no recollia concentracions elevades de l'ADN tumoral, com sí que passa en altres tipus de tumors. Per això, l'equip del VHIO va començar a treballar amb la hipòtesi que aquesta concentració sí que seria prou significativa en el líquid cefaloraquidi, un fluid circulant que té el seu propi circuit tancat, que banya l'encèfal i la medul·la espinal, i que està en contacte directe amb les cèl·lules tumorals. Efectivament, gràcies a les anàlisis fetes en 23 pacients amb diferents tipus de tumors cerebrals, ara se sap que la biòpsia líquida amb líquid cefaloraquidi permet fer un diagnòstic molecular del tipus de càncer i, per exemple, saber si aquest ha sigut primari o bé és fruit d'una metàstasi.
"La tecnologia ha fet una revolució molt evident, en només un any, i ara podem veure coses que abans no podíem", explica el doctor Joan Soane, director del programa d'Investigació Translacional del VHIO, professor Icrea i professor associat de la UAB, que ha liderat l'estudi. El treball, publicat aquest dimarts per la revista 'Nature Communications', té una càrrega futura important perquè, més enllà de permetre monitoritzar el tumor de manera no invasiva i saber com evoluciona, també permetrà fer un diagnòstic precoç. "La tecnologia és tan sensible que fins i tot pot servir per detectar un tumor abans que aparegui en una imatge", assenyala Seoane.
El mètode és menys invasiu perquè, si el mètode tradicional per fer una biòpsia suposava traspassar el crani per accedir al teixit cerebral, ara es poden aconseguir les mateixes dades amb només una punció lumbar, similar a l'administració d'una epidural. A més a més, aquesta prova pot fer-se tantes vegades com sigui necessari i, per tant, es pot monitorar l'evolució d'un mateix tumor i de la seva resposta davant de cada tipus de tractament. "Això ens dóna la possibilitat de comprendre molt millor aquests tumors i descobrir nous talons d'Aquil·les", afegeix el doctor, perquè per exemple es podrà classificar amb més facilitat si es tracta d'un cas benigne que no requereix una intervenció agressiva.
De fet, els tumors cerebrals són un dels tipus de càncer que representen un grau de desconeixement més ampli, precisament per la dificultat de fer biòpsies. També presenten una agressivitat elevada –per exemple, és molt més agressiu un tumor per metàstasi que es derivi d'un càncer de mama que no pas el càncer de mama originari– i, per acabar-ho d'adobar, evolucionen amb el temps com si fossin organismes vius independents. "El futur és conèixer l'heterogeneïtat de cada subtipus i abordar cadascun amb el tractament més idoni", aclareix Seoane, en línia amb la medicina personalitzada que de mica en mica va guanyant pes. De fet, moltes investigacions ja han permès afinar els tractaments, com per exemple una que ja va publicar el VHIO ara fa poc més d'un any.
"D'aquí dos o tres anys aquesta tècnica es podria adoptar en la pràctica clínica", assegura Seoane, perquè, tot i que encara cal fer nous estudis i acabar d'afinar la tècnica diagnòstica, la investigació que es publica ara demostra el concepte i, per tant, obre la porta a revolucionar el tractament dels tumors cerebrals. "S'han obert moltes avingudes i, al final, això ha de permetre intervenir quan el tumor és més petit i té un millor diagnòstic", afegeix.
La investigació del VHIO ha sigut possible gràcies a una beca atorgada per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), un fet que l'investigador agraeix especialment perquè posa en evidència que la "filantropia" de la gent del carrer pot ser "cabdal" per avançar en el coneixement científic. "Sense això és possible que aquest tipus de recerca no s'hagués fet. Ara tenim molt de camp per córrer", resumeix Seoane.
