La comissió d'investigació culpa el maquinista de l'accident de Santiago però proposa millores tècniques
Segons l'informe, la velocitat i una distracció van causar el descarrilament. El tren anava a 179 km/h en un revolt limitat a 80
MadridUn excés de velocitat i la distracció del maquinista en respondre a una trucada de l'interventor van causar el descarrilament del tren de Santiago de Compostel·la que va provocar 80 morts el juliol del 2013. Així ho ha conclòs la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF).
Segons el document elaborat per aquest òrgan adscrit al ministeri de Foment, el tren circulava a 179 km/h al revolt d'Angrois, limitat a 80 km/h. Queda clar, per tant, que el maquinista no va respectar el que determinava el llibre horari del tren i el quadre de velocitats.
Com a causa afegida a l'excés de velocitat, s'apunta la falta d'atenció, perquè en respondre a la trucada, no va fer anar el fre de forma adequada per reduir la velocitat abans de l'entrada a la corba.
En l'informe, els tècnics de la comissió entenen que la conversa telefònica, que es va allargar 100 segons, va ser excessiva i reiterativa.
Durant aquest temps, el tren va recórrer 5.540 metres, distància en què el maquinista "no va fer part de la seva activitat normal de conducció". De fet, va respondre 6.000 metres abans de l'inici de la corba, cosa que li va impedir iniciar la frenada en el moment oportú.
L'interventor va trucar tres vegades al maquinista, l'última, per demanar-li si podia entrar a la via desviada de l'estació de Puentedeume "per comoditat dels viatgers".
El sistema va trigar tres segons a iniciar la frenada efectiva. El tren anava a 195 km/h quan va començar la desacceleració. Va descarrilar quatre segons després en un punt ja fora del tram dotat del sistema ERTMS.
Des de la fi del tram ERTMS fins al punt del descarrilament hi ha senyals lluminosos i cartells que indiquen el punt en què s'ha d'efectuar el canvi de manera Asfa, així com el canvi de velocitat màxima fins a 80 km/h.
L'informe remès al jutge –de 266 fulls– assenyala, a més, que en el cas que el tren hagués circulat amb ERTMS fins al lloc en qüestió, aquest sistema no hauria limitat la velocitat d'accés a la corba, ja que des d'aquest punt es podia circular a 200 km/h amb Asfa, i és el maquinista el que ha de reduir la velocitat.
A causa de problemes amb l'ERTMS se circulava amb el sistema Asfa digital en tot el recorregut sense activar l'ERTMS en cap moment en el trajecte Orense-Santiago.
En les declaracions, el maquinista va reconèixer que no podia explicar per què no va reduir la velocitat, que el tren anava amb minuts de retard, que no sabia en què pensava abans d'entrar al túnel i que havia de contestar la trucada de l'interventor, encara que no sabia si va influir en l'accident.
En les 9 recomanacions, l'informe –independent de la investigació judicial– proposa senyalitzar a la via les reduccions de velocitat a partir de cert rang i implantar balises per controlar la velocitat i perquè es pugui produir la frenada si se supera. També que les comunicacions amb els maquinistes es facin de forma segura i sense distraccions o que s'implanti un sistema d'enregistrament d'àudio i vídeo a les cabines.