Wert també suspèn en religió

BarcelonaEl ministre d’Educació, José Ignacio Wert, s’ha tornat a quedar sol. Les escoles cristianes, les associacions de pares d’alumnes i Ensenyament estan descontents amb l’assignatura de religió catòlica de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), i fins i tot també ho està la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que és qui n’ha desenvolupat el contingut. A aquest descontentament s’hi ha de sumar que cap company del PP de Wert va sortir ahir a fer d’escut de l’allau de crítiques que ha generat el nou currículum. Una situació que al ministre ja li és familiar perquè l’ha viscut més d’una vegada, en altres temes com les beques.

El president d’Escola Cristiana, Carles Armengol, va ser una de les veus més crítiques. El portaveu de l’entitat va titllar el contingut de religió de “molt intervencionista”. De fet, segons Armengol, és un “tret característic” de la llei Wert. “És un currículum molt desenvolupat i excessivament detallat, que deixa poc marge als centres perquè el desenvolupin en funció de les seves característiques”, va explicar a l’ARA. El president va deixar clar, però, que cadascuna de les 402 escoles que gestiona la institució té el seu propi projecte i que en funció d’això i de les característiques del seu alumnat es “modula” la manera d’enfocar determinades matèries. Armengol, però, sí que va treure ferro al punt més polèmic del nou currículum de religió: la recuperació de les pregàries a l’educació primària. “No vol dir que els alumnes tornin a resar, sinó que es memoritzi alguna oració”, va insistir.

El president d’Escola Cristiana es va mostrar en sintonia amb la petició que va fer la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a l’Església catalana perquè recondueixi el nou contingut de religió. “Estem convençuts que es posicionarà de manera més ajustada a la realitat de Catalunya”, va assegurar Rigau en una entrevista a RAC1. En cas que ho fes, no seria el primer cop que la Conferència Episcopal Tarraconense -que té potestat per modificar el contingut- adaptaria un currículum de religió que ve de Madrid. “Ja ho va fer amb la llei orgànica general del sistema educatiu (Logse)”, puntualitza Armengol. El director del Secretariat Interdiocesà per a l’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), Pere Micaló, va defensar que l’assignatura no canvia d’estatus i és una matèria “optativa”.

La consellera es va mostrar especialment crítica amb la recuperació de les pregàries a l’aula i la supressió de l’estudi d’altres religions que preveu el nou currículum. “La catequesi es fa a la parròquia i no a l’escola”, va verbalitzar Rigau. També va recordar que l’escola pública a Catalunya és “laica”. Tot i així, la consellera va reconèixer que preocupa “l’analfabetisme religiós” de les noves generacions. Aquest curs s’han matriculat a l’assignatura de religió un 13% dels alumnes de les escoles públiques catalanes. Com a alternativa a aquesta matèria, que és optativa però avaluable en l’expedient acadèmic tant de primària com de secundària, Ensenyament va crear aquest any l’assignatura de valors socials i cívics.

La justificació dels bisbes

“Aquest contingut ens porta al túnel del temps, quan la religió era l’eix vertebrador de la vida social d’un estat”, va etzibar el president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo, quan va conèixer el currículum de religió. Segons Castillo, sembla que l’hagi redactat un “antic clerical furibund”. Castillo va deixar clar que des de la Fapac es recomanarà als pares que no escullin aquesta assignatura per als seus fills. També hi va mostrar el seu rebuig el col·lectiu Església Plural, que agrupa el sector progressista de l’Església catalana. El seu portaveu, Josep Torrens, va assegurar que ni al papa Francesc li agradaria la nova assignatura de religió perquè “perjudica la recuperació de l’Església”. Torrens va defensar que hi hagi educació religiosa a l’escola però en cap cas per la “via de la imposició”.

Tot i elaborar el currículum, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) tampoc es va mostrar satisfeta amb la religió que preveu la llei Wert. La CEE, però, va criticar el “tractament” que se’n fa, que diu que és “insuficient” perquè no recull el dret dels pares a educar els seus fills en funció de les seves creences. Alhora, va denunciar la durada de les classes. En aquest sentit, el portaveu de la CEE, José María Gil Tamayo, va criticar ahir que les classes s’hagin reduït a 45 minuts en algunes comunitats i que a batxillerat sigui una assignatura de lliure elecció, cosa que vol dir que els centres poden decidir si oferir-la o no, a diferència de primària i ESO, en què estan obligats a impartir-la. La reducció d’hores va ser l’argument utilitzat pels bisbes per eliminar de l’assignatura continguts relacionats amb altres religions o amb la història del cristianisme. Gil Tamayo també va recordar que els alumnes que fan religió és perquè l’han escollit i va defensar que la CEE sigui la que desenvolupi el contingut. “Si ho fes el govern espanyol, seria una intromissió de l’estat en l’àmbit de la llibertat religiosa d’un estat que és aconfessional”, va assegurar. Precisament el ministeri d’Educació es va espolsar l’allau de crítiques sobre el currículum argumentant que és competència dels bisbes des del 1978, quan ho van acordar amb el Vaticà. El contingut preveu, entre altres coses, memoritzar i reproduir fórmules senzilles de petició i agraïment, expressar la gratitud a Déu per la seva amistat o recopilar i posar en comú amb els companys oracions que la comunitat cristiana utilitza de manera quotidiana.