Societat 11/04/2016

La Via Laietana clama a Colau una reforma per deixar de ser "una autopista"

Els comerciants de la zona promouen un manifest a favor de les obres per ampliar les voreres i reduir els carrils de trànsit

Maria Ortega
3 min
Voreres estretes i molt de trànsit a la Via Laietana.

Barcelona"Som la via oblidada de la ciutat". L'Associació de Comerciants de la Via Laietana promou un manifest, que ja ha sumat l'adhesió de 115 entitats, per exigir a l'Ajuntament de Barcelona que tiri endavant la reforma d'aquesta artèria per guanyar espai per als vianants. Denuncien, com va explicar aquest diari, que fa 12 anys que aquesta intervenció és a l'agenda del consistori, sense haver-se arribat a materialitzar, i que ara "ja no pot esperar més". Creuen que la retirada del carril central de trànsit, el que facilita els girs, permetria doblar l'espai per a les voreres i que això no seria "traumàtic" per al trànsit, juntament amb el recanvi de panots i la millora d'il·luminació, i tindria un cost per a les arques municipals d'entre sis i vuit milions d'euros. Per tant, doncs, seria una reforma 'low-cost', si es compara amb altres projectes que l'Ajuntament té en marxa. Entre els signants del manifest hi ha sindicats com CCOO, l'Associació de Veïns del Casc Antic, hotels de la zona o Foment del Treball, entre d'altres.

El president de l'associació, Xavier González, ha remarcat aquest dilluns que abans de les eleccions municipals que van catapultar Ada Colau a l'alcaldia es van reunir amb tots els grups municipals per verbalitzar-los la "urgència" d'aquesta intervenció i que tots van estar-hi d'acord, però que ara el govern de Barcelona en Comú no la considera prioritària. Lamenten que així els ho va comunicar en una reunió la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, i que, per això, i entenent que és una actuació que afecta el conjunt de la ciutat i no només el districte, han demanat audiència amb el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz. Asseguren, però, que fa dos mesos que van fer la petició i no en tenen cap notícia.

Catàleg d'edificis buits

González ha defensat que la "pacificació" de la Via Laietana contribuiria a "guanyar el centre de la ciutat per als ciutadans" i que és, per tant, una actuació que va molt en la línia de les que està promovent l'equip de Colau en altres punts del territori. Afirmen que aquesta artèria fa massa temps que espera la seva posada al dia, que és, de fet, "l'última" gran via de la ciutat pendent de reforma i que això s'està traduint en "desertització". Diuen que han vist marxar veïns, tancar comerços i proliferar edificis buits. És el cas, per exemple, de l'antic Palau del Cinema o de l'edifici de Núñez i Navarro a la cantonada amb Jonqueres, afectat per la moratòria hotelera. Veuen en la reforma la possibilitat de guarir, encara que sigui només en part, la ferida que va comportar per als barris de la zona l'obertura de la Via Laietana.

"No volem ser l'autopista de l'Eixample cap al mar", ha lamentat González en una compareixença davant la premsa. Ha apuntat que han engegat el procés de recollida de suports i que han entrat la seva proposta per convertir la Via Laietana en un eix cívic al procés participatiu sobre el full de ruta del mandat que el govern ha fet a través de la plataforma digital 'Decidim.Barcelona'. Farts de promeses que no s'han complert, critiquen que els processos participatius no poden ser "l'excusa per no fer coses".

Els representants dels comerciants apunten, a més, que la majoria d'artèries de la ciutat ja s'han reformat en la línia de perdre carrils de circulació i guanyar espai per al vianant. És el cas, per exemple, de Mitre, Balmes o la mateixa Diagonal, que, si avança el projecte de connexió dels tramvies entre Francesc Macià i Glòries, es quedarà amb només dos carrils per sentit.

Des del govern municipal reiteren que la Via Laietana forma part dels seus plans de futur i que, de fet, han inclòs en el full de ruta del mandat la proposta per reduir-ne el trànsit i revisar el projecte existent a través d'un procés participatiu ampli, amb l'objectiu de convertir-la en un eix cívic.

stats