La UPC ven la seu de la Facultat de Nàutica i la traslladarà a un altre edifici a Barcelona

BarcelonaLa Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) vendrà la seu de la Facultat de Nàutica, a Pla de Palau, i traslladarà els estudis a un altre edifici de la capital catalana. En declaracions a Europa Press aquest dissabte, el degà de la facultat, Santiago Ordás, ha explicat que el rectorat de la UPC treballa per trobar una nova ubicació amb la voluntat que el centre segueixi instal·lat prop del port.

Segons Ordás, l'anunci de la nova seu pot produir-se en les pròximes setmanes, tot i que el trasllat no es farà efectiu durant aquest curs. La decisió s'ha pres per la difícil situació econòmica que travessa la universitat, amb un "dèficit molt elevat", per la qual cosa després d'estudiar diverses opcions, el centre ha conclòs que la millor és la venda de patrimoni.

"[Per nosaltres] la Facultat de Nàutica és l'edifici més atractiu per la seva ubicació i el tipus d'edifici", ha argumentat Ordás, que no ha concretat el preu ni el comprador, tot i que ha reconegut que una opció és el Museu de l'Hermitage, ja que els seus promotors van visitar l'edifici abans de Nadal buscant una seu provisional, a més d'una botiga de roba de baix cost.

Ordás ha explicat que el trasllat ha de complir quatre condicions: millorar les instal·lacions actuals, ampliar l'oferta de titulacions i no allunyar-se del port de Barcelona, a més de ser un trasllat definitiu.

En els seus 244 anys d'història, la institució ha format milers de navegants i dos fets perfilen la rellevància històrica per a la ciutat: va ser la seu de les milícies antifeixistes que van parar el cop del 1936 i l'embrió del Museu Marítim.

En el camp acadèmic és la facultat més antiga de la UPC i la de nàutica que ha funcionat més temps a l'Estat, i en l'urbanístic, ha contribuït a tancar el Pla de Palau i es va dissenyar amb una semblança a l'exterior de la Llotja de Mar per donar harmonia al lloc.

L'edifici actual és del 1932, obra d'Adolf Florensa. Es va instal·lar en terrenys cedits per l'Ajuntament −no sense rebuig veïnal a la Barceloneta per creure que trencaria la seva relació amb la ciutat−, i amb la Diputació van completar el finançament incomplet de l'Estat.