Troben un esquelet prehistòric a la nova plaça de la Gardunya de Barcelona

BarcelonaLa recerca arqueològica preventiva que es porta a terme a la plaça de la Gardunya de Barcelona arran de l'ampliació del pàrquing existent ha sorprès els experts del Servei Arqueològic del Museu d'Història de Barcelona amb una troballa singular: un enterrament prehistòric d'una dona adulta que va ser inhumada segons els ritus propis del neolític (fa uns 6000 anys), en posició fetal i acompanyada d'objectes personals i d'una urna d'ofrena. Segons el cap d'Arqueologia del MUHBA, Ferran Puig, és "possible" que hi hagi o hi hagués altres enterraments semblants a aquest i "en qualsevol indret pot sorgir la sorpresa o la constatació d'un altre element d'aquest tipus", ha dit.

"Aquesta troballa dóna un nou impuls al coneixement de la llarga trajectòria que va des del neolític antic al mitjà", ha dit el director del MUHBA, Joan Roca. "Considerem que la massa de troballes i les recerques en curs sobre la prehistòria al pla de Barcelona comencen a justificar la perspectiva d'un plantejament científic més ampli i tal vegada fins i tot, en el termini de dos o tres anys, una exposició", ha dit Roca.

Tal i com ha explicat el cap d'Arqueologia del MUHBA, Ferran Puig, en el procés d'excavacions preventives en aquesta plaça de la ciutat han anat sortint diverses fases d'ocupació, des de l'època moderna, passant per la medieval i la romana, i fins a les fases més antigues on s'ha trobat aquest enterrament d'època neolítica.

Segons l'expert, es tracta de l'esquelet d'una donat adulta que fou inhumada segons els ritus propis del neolític, col·locada en posició fetal (encongides les extremitats) i acompanyada dels seus ornaments personals i d'una urna d'ofrena.

Els ornaments s'exposaran al MUHBA, però l'esquelet no es troba en bon estat de conservació, segons ha dit Ferran Puig, cap d'arqueologia del museu, que ha afegit que en principi els ossos serviran per fer una datació més precisa, utilitzant la tècnica del carboni 14, de l'enterrament de la dona.Puig ha precisat que no es tractava de pagesos sedentaris que vivien tot l'any al mateix lloc, sinó que es tractava de grups itinerants que es movien per la zona a la recerca dels llocs on es podien proveir d'aliments.

Aquests grups, que movien les seves cabanyes per la zona, ja plantaven alguns vegetals, però també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi. Aquesta troballa, al costat d'altres anteriors de la mateixa època, fan confirmar als investigadors que la zona de Barcelona ha estat ocupada pels éssers humans des d'almenys fa 6.000 anys, segons ha precisat Joan Roca, director del MUHBA.

Les excavacions les ha fet el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) amb la col·laboració del CSIC, i s'ha encarregat de fer un escàner de l'enterrament en tres dimensions per tenir un document gràfic que reprodueixi la troballa.