El cap dels Mossos: "No podem treure efectius de la prevenció del terrorisme per perseguir el 'top manta'"

BarcelonaEl major cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha començat el discurs a l’acte del Dia de les Esquadres de Barcelona recordant "la valerosa actuació" dels mossos i guàrdies urbans que van perseguir i interceptar el 21 de febrer un suec que havia robat un camió de butà a la ciutat. Tot i que d’entrada es podia pensar que va ser un acte terrorista com l’atemptat de Niça i no ho va ser, "aquell acte va servir per veure com vam reaccionar tots plegats, aquell fet ens va deixar un bon ensurt però també la sensació que Barcelona és una ciutat segura", ha dit. Ha reconegut que "l’amenaça terrorista" condiciona la manera de fer dels Mossos però també ha dit que treballen perquè afecti tan poc com es pugui la vida dels ciutadans. En aquest sentit, tot i que ha reconegut que el 'top manta' "fa molt de mal a la ciutat" i el combaten coordinadament amb la Guàrdia Urbana, ha afegit: "No podem ni volem treure efectius destinats a la prevenció del terrorisme per perseguir aquest fenomen".

El cap dels Mossos ha recordat, a l’acte que s’ha fet al Palau de Congressos de Barcelona, que la lluita dels robatoris de cases és una de les prioritats dels Mossos, tal com ja va explicar a la cerimònia central del Dia de les Esquadres. Ha dit que dels 74 robatoris amb força en domicilis que es fan cada dia a Catalunya 15 són a Barcelona. A banda de les mesures especials que s’han posat en marxa per combatre els robatoris de cases també ha parlat dels furts de carteres, mòbils i bosses a la ciutat. Són un 65% dels delictes contra el patrimoni que es denuncien a Barcelona, ha recordat, i tot i que els Mossos han sigut pioners en la lluita contra els delinqüents multireincidents que els cometen més sovint, "no n’hi ha prou" i caldrà buscar més eines per minimitzar-los. El major ha recordat la detenció recent de 6 persones especialitzades a estafar gent gran fent-se passar per revisors de gas per assegurar que se centrarien especialment en la protecció dels col·lectius més vulnerables i ha acabat el discurs agraint la feina que fan els mossos que treballen a peu de carrer.

Prioritats a la ciutat

El cap de la regió policial metropolitana de Barcelona, el comissari Joan Carles Molinero, ha començat el seu discurs recordant la dona de 42 anys que morta divendres al Raval a mans del seu company sentimental, l’última víctima de violència masclista a la ciutat. Ha dit que els últims anys caldrà "continuar consolidant" la persecució dels delictes en totes les formes, "des dels furts als robatoris violents, de la violència de gènere als delictes relacionats amb les noves tecnologies, sense oblidar la lluita contra el nou terrorisme de base religiosa". També cal reforçar, ha continuat dient, el servei als ciutadans des de la proximitat, amb especial atenció als més desvalguts, i els dispositius de seguretat integrals que es fan, cada vegada més, a Barcelona. Molinero també ha recordat que entre el 2010 i el 2016 s’ha aconseguit fer davallar més d’un 14% el percentatge de delictes que hi ha cada any a la ciutat, una reducció de 30.000 delictes l’any, i ha explicat que "Barcelona té uns nivells de seguretat òptims".

El comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, ha afirmat: "Catalunya té pendent completar el seu sistema de seguretat pública en què és imprescindible que totes les parts estiguin coordinades". Que els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona depenguin d’institucions diferents -ha continuat- no ha de ser un obstacle perquè formin part d’un mateix model, amb una "col·laboració lleial". Recasens, a més, ha fet una petició perquè els Mossos d’Esquadra se sumin a la detecció de la pobresa energètica, amb el protocol que ja han posat en marxa els Bombers i al qual s’afegirà, en una segona fase, la Guàrdia Urbana de Barcelona. Recasens, a més, ha dit que cal defugir "l’hermetisme" perquè "la comunicació és essencial" i actuar amb proximitat. "El nostre deure és sempre protegir aquells que més ho necessiten", ha declarat.

A l’acte també hi ha parlat el periodista d’aquest diari Antoni Bassas, que ha reconegut el perill de la feina policial i ha recordat "la tensió latent" que hi ha entre policies i periodistes. Ha recordat el robatori d’un camió de butà per part d’un home suec que va acabar en una persecució policial enmig de Barcelona i ha afalagat l’actuació policial "eficaç" i "serena" tot i el record d’atacs terroristes com el de Niça i el de Berlín. "Vostès aquell dia van ser uns herois", ha dit. A més, ha lloat la manera com els Mossos d’Esquadra van explicar aquest incident. Ha recordat la seva estada als Estats Units i com allà els caps policials atenen la premsa amb facilitat tot i que alhora "la policia americana tendeix a intimidar més que una altra cosa". Ha recordat el passat de la policia a Catalunya "sovint associada a la repressió de drets polítics, socials i nacionals", fet que no posa fàcils les coses als Mossos.

A l’acte també s’han lliurat felicitacions, reconeixements i premis a diferents membres del cos, ciutadans i membres d’altres policies. També han pujat a l’escenari dos homes reanimats pels Mossos -un després d’un atac de cor i l’altre després de desplomar-se en una cursa- i els agents que els van ajudar. En aquest mateix moment també ha pujat a la tarima el cònsol del Brasil, Pablo Enrique Martin, amb un dels agents que van ajudar una turista del seu país que hauria pogut morir per una de les bombones de butà que van caure del camió que va robar al febrer el suec que va protagonitzar la persecució policial.