Socialitzar els llibres de text, una ajuda a l’economia de les famílies

BarcelonaComençar el curs és sinònim d’ajustar-se el cinturó. Any rere any moltes famílies veuen com han de fer front a una despesa extra just a la tornada de les vacances, i han de prescindir d’altres activitats i fer grans esforços per poder pagar els llibres dels seus fills. Des de fa uns anys -i especialment després de la crisi econòmica- cada vegada més escoles s’organitzen per evitar aquest esforç econòmic socialitzant els llibres de text. Però això què significa exactament? Com es fa? El mètode és senzill: l’AMPA compra els llibres de cada curs i l’escola els reaprofita any rere any.

Això vol dir que els llibres deixen de pertànyer a cada alumne i són propietat de l’escola. Per tant, un cop s’acaben les classes, els llibres es queden al centre. Amb 200 alumnes, l’Escola Pereanton de Granollers, ja fa més de 10 anys que ho fa. Les famílies paguen una tarifa plana de 300 euros per a les despeses de tot el curs, tant llibres i materials com excursions. En aquesta escola d’una línia de Granollers es va començar a fer aquest mètode per iniciativa de la direcció i l’AMPA s’hi va sumar sense dubtar-ho. Ara són ells qui ho gestionen. “Per poder aplicar-ho cal tenir una AMPA molt forta perquè implica una gran inversió de temps i de gestió”, expressa Montes. Segons apunta, els llibres tenen una vida útil d’entre tres i quatre anys.

“Mentre que altres famílies paguen 300 euros només pels llibres de text, nosaltres paguem les despeses de tot el curs”, celebra Montse Colomer, mare d’un alumne de quart de primària, que valora molt positivament aquest mètode. Per a ella, però, el més important de la socialització dels llibres és l’aprenentatge que en poden treure els nens. “Aprenen que les coses s’han de tractar bé i no malgastar, perquè després els llibres serviran per a nens d’altres cursos”, defensa Colomer, que afegeix que el seu fill sempre ho ha viscut com una “cosa normal”. Com que és una escola tan petita -afegeix- els alumnes “posen cara” als nens que reaprofitaran el material que ells utilitzen. “Veuen com els llibres que ells van fer servir durant tot el curs passat, ara els utilitzarà l’Aina de tercer”, apunta.

Les motxilles, buides

En la mateixa línia, el psicòleg i educador Jaume Funes afegeix que amb aquest mètode els petits entenen que els llibres “no caduquen cada curs”, sinó que tenen “un saber i un coneixement que continua sent vàlid amb el pas del temps”. Per a Funes, es recupera el significat de l’anomenat “material de classe com a material compartit”.

“Amb aquest mètode se li diu a l’alumne que els llibres són de tots i que cal cuidar-los”, argumenta.Com que no són propietat dels nens, els llibres de text gairebé sempre es queden al centre. Això fa que els alumnes de l’Escola Pereanton no se’ls enduguin a casa. “Els deures que s’emporten a casa acostumen a ser fitxes, i per tant, només han de portar una carpeta”, explica aquesta mare, que celebra que els nens no hagin de carregar les motxilles plenes de llibres. Tot i que l’educador Jaume Funes defensa aquest sistema com una manera de reutilitzar el material, reivindica fer un pas més i suprimir els llibres de text a primària. Considera que la millor manera d’aprendre “és col·lectiva i amb interacció”. Aquest sistema és el que ha implantat l’Escola dels Encants, un dels centres públics estrella d’educació innovadora de Barcelona, amb una llista d’espera de 200 persones. No porten bata, no utilitzen pupitres, ni llibres de text i tenen un horari obert. “Tot són materials comuns. Les famílies no han de comprar res; no hi ha res propietat dels nens”, explica la directora dels Encants, Agnès Barba, que assegura que quan sent que la tornada a l’escola suposa una gran despesa per a moltes famílies es mostra sorpresa. “Els nostres alumnes no tenen ni un estoig propi”, explica. Per a Barba, comprar llibres de text nous cada curs és “insostenible”. “El món és finit i nosaltres hem de mostrar als petits que les coses s’han de reutilitzar”, insisteix la directora.

Als Encants es paga una quota de 270 euros anuals, que inclou tot el material i les sortides del curs. “Com que es tracta d’una escola pública, acabem fent les quotes a la carta”, explica Barba, que considera que el més important és que “tothom senti que col·labora amb el projecte”. Als Encants no només es reutilitzen els llibres de text: també ho fan amb la decoració, el material informàtic o l’escolar.

“Quan tens pocs diners el que has de fer és comprar material bo perquè duri més i això és el que fem”, explica la directora del centre. Fins i tot quan els llibres es fan malbé reaprofiten les il·lustracions per poder donar-los altres usos. “El més important és la cultura de mantenir el planeta i la consciència col·lectiva que això genera”, defensa la directora.

Llibres sí, llibres no

Més enllà de la reutilització material, Barba critica la idea d’aprenentatge que es transmet utilitzant llibres de text. “Si creus que tots els nens han d’aprendre el mateix no els estàs posant en el centre de l’aprenentatge”, considera la docent.

Els defensors dels llibres de text i els que creuen que és positiu que siguin propietat de cada nen opinen tot el contrari. “Els pares creuen que d’aquesta manera els nens aprenen a estimar els llibres i a cuidar i a valorar el seu propi material”, explica Funes. En la mateixa línia, els pares opinen que el nen “aprendrà a ser responsable” i “disposarà d’un material que li facilitarà l’estudi”.

Sigui com sigui, una cosa és clara: l’escola està evolucionant i camina cap a un model més sostenible. Ara només cal saber quin és el model que troba l’equilibri.