Rafael Marín: “Ens comunicarem amb els robots amb llenguatge natural”
Doctor en lingüística per la UAB i investigador titular del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) a la Universitat de Lilla, Rafael Marín va ser nomenat a l’octubre nou director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
BarcelonaDoctor en lingüística per la UAB i investigador titular del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) a la Universitat de Lilla, Rafael Marín va ser nomenat a l’octubre nou director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), una fundació que avui celebra el seu 30è aniversari.
Quin és l’estat de la recerca a Catalunya avui dia?
Per la inversió pública que es fa, estem en un nivell superior al del nostre voltant. És difícil comparar, perquè França hi inverteix més del doble que nosaltres, però trobo que no en treuen prou rendiment.
Com es contribueix des de la Fundació al sistema de recerca de Catalunya?
Fem divulgació i conscienciació. Si aquest país fa una aposta per l’economia del coneixement i decideix que ara on s’han de dedicar més esforços és a la transferència de tecnologia a les empreses, aquí la fundació té un paper a jugar.
¿La divulgació pot servir com a palanca per al mecenatge?
Cal conscienciar la gent perquè faci donacions, però això és també un canvi cultural. Aquest és un dels reptes de la fundació. S’ha d’ensenyar que la ciència és sobretot mètode, eines... Si vostè aprèn quatre coses del mètode científic, l’enganyaran menys.
Com ho fan això des de la fundació?
Ens volem concentrar sobretot en els joves, fent divulgació científica a les escoles. Tenim un programa que es diu Experiència en el qual participen científics d’un cert reconeixement, que van a les escoles a explicar la seva trajectòria.
¿El sistema català de recerca ha oblidat la divulgació?
Sí, i els científics també se n’adonen. Això també inclou les empreses: des del Sincrotró Alba ens deien que hi ha moltes pimes que es pensen que no és per a ells, perquè és molt car. Ens han contactat perquè hi anem amb una vintena d’empreses a conèixer-los.
Quin balanç feu dels 30 anys?
Que una institució com la nostra faci 30 anys, ja és per felicitar-se. La fundació ha patit les pressions de l’administració pública i se’n va arribar a plantejar la desaparició en algun moment. Som una fundació privada que rebem una subvenció pública molt important. Volem que cada vegada hi hagi més patrocini privat, per ser més lliures. Malgrat tot això, la fundació és un viver. Aquí es fan moltes proves pilot.
Vostè és doctor en lingüística, ¿que les màquines puguin interactuar amb nosaltres amb llenguatge natural encara queda lluny?
Sí, de moment en el que s’ha avançat més és en la conversió del text a parla. Tenim uns traductors, amb models d’entonació i de prosòdia, que fan que quan escoltes el que diuen et costi saber si és una veu humana. És molt rellevant per als invidents, però el gran salt el farem quan interactuem amb els robots. Ens podrem comunicar amb ells de forma natural.
Com hi treballen?
Estem fent semàntica computacional, aplicant les tècniques de big data a la lingüística. Agafem quantitats ingents de mots i hi passem quatre o cinc algoritmes, que generen una taxonomia de manera automàtica. El sistema et diu: “Una cadira és un moble i un moble és quelcom fet per l’home”; “Una taronja és una fruita”, i et diu també: “Un préssec i una taronja són fruites”.
Quina aplicació pràctica té fer una taxonomia de les paraules?
En té moltes, d’aplicacions. Imagini que volem interactuar amb un robot. Li ensenyem un caqui i li diem que és una fruita. El sistema se li activa i sap que això es menja, que és perible, que pot anar a la nevera...
¿Tot el que nosaltres hem hagut d’aprendre en molts i molts anys d’experiència?
Exacte. Un robot ho pot aprendre de manera molt ràpida i sense l’experiència que nosaltres hem necessitat.
Quin serà el següent pas?
Es connectarà el llenguatge amb la imatge, amb la qual cosa una màquina serà capaç de veure una foto i identificar-hi els elements. Estem avançant en visió per computació i en reconeixement visual. Serà important, per exemple, per a Google, que et donarà imatges del que vulguis.
Això ja ho fa ara?
El rastrejador busca la paraula pizza en el peu de fotografia, busca per text, no busca per imatge.