Què s’amaga darrere el veto a les dues mestres del Pinell de Brai?

BarcelonaMentre l’inici de curs començava amb normalitat a la gran majoria d’escoles catalanes, el Pinell de Brai (Terra Alta) feia saltar totes les alarmes. Només mitja dotzena dels 55 alumnes de l’Escola Cèsar Martinell van anar a classe per un conflicte amb dues mestres. La situació va continuar igual durant tres dies, fins que ahir, després de reunir-se per enèsima vegada amb el departament d’Ensenyament, van decidir portar els fills a l’escola. Actualment, les dues mestres estan de baixa i no treballen al centre. Però ¿què és exactament el que porta un grup de pares a deixar de dur els seus fills a classe?

Segons ha pogut saber l’ARA, les famílies de P3, P4 i P5 van denunciar a finals de juny “mancances i coses a millorar” del mètode de treball de la mestra d’educació infantil. A través d’una carta, demanaven “un compromís real” de la mestra i una “supervisió contínua” de la direcció perquè es portessin a terme totes les seves demandes. És a dir, que la docent fes les classes com els pares volien. D’entrada, denunciaven “poca vida a la classe” perquè hi havia “pocs murals, manualitats, treballs exposats”, i asseguraven que no entenien “l’objectiu de fer fitxes i deures” que havia decidit la mestra dels seus fills.

També reclamaven saber “com treballen els quaderns Cap i cua, les diferents festes populars i el folklore popular català i local”, entre d’altres. Com a propostes, reivindicaven “més treballs en projectes i més vivencials”, “fer més sortides aprofitant l’entorn rural”, “deixar fluir la creativitat dels nens” o potenciar “el dibuix lliure”. Dins d’aquesta carta als Reis, els pares també van fer un llistat d’hàbits i rutines que voldrien que la mestra millorés. Per exemple, reclamaven que es complís el compromís que els nens “beguin l’aigua de la font i no de l’aixeta del lavabo”. Un altre dels punts de la carta és “com millorar la comunicació entre la família i la tutora”. Entre aquest llistat, destaca “que els pares puguin entrar a l’aula per acompanyar-los els primers dies de curs”, “introduir l’agenda com a eina de comunicació entre l’escola i la família” o “més flexibilitat d’horari en les entrevistes”.

Segons apunta una de les membres de l’AMPA, amb aquesta carta no volien que fessin fora la docent, sinó que “s’adaptés al pla de treball” dels pares. No va ser fins a la reunió que es va produir l’1 de setembre entre la docent i la direcció del centre que els pares van reclamar el seu acomiadament. Després de la reunió, la mestra va patir un atac d’ansietat, però les famílies crítiques creuen que el va “fingir”. Va ser llavors quan l’altra mestra -germana d’aquesta- va encarar-se amb l’equip directiu. Ensenyament està estudiant si obrir-li un expedient per aquest episodi, però al departament no li consta cap queixa prèvia respecte a ella.

Ahir van tornar a classe

“Dins una escola no poden produir-se escenes com aquestes i per això no vam portar els nostres fills a l’escola”, assegura una membre de l’AMPA. La discussió entre les docents i la direcció es va produir abans que els nens comencessin les classes, però els pares asseguren que “si ho ha fet una vegada, pot tornar a passar”.

Ahir va ser el primer dia que els petits van tornar a classe. Segons els pares, “mai havien estat tan feliços”. Ensenyament, per la seva banda, no pot penalitzar els pares, perquè no es tracta d’escolarització obligatòria, i assegura que en “cap cas” acomiadaran les mestres. Mentrestant, les docents estan de baixa i no se sap quan rebran l’alta. “Tenim l’esperança que hem guanyat”, conclou una de les mares.