Plantar cara al càncer resistent

BarcelonaLa resistència a la quimioteràpia és el principal escull en la llarga batalla contra el càncer. “És el problema fonamental que hi ha avui en dia en la cura definitiva del càncer”. Així ho assegura Miquel Àngel Pujana, investigador i director del Programa ProCure de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), un programa de recerca multidisciplinari constituït fa un any i mig per donar resposta a aquesta problemàtica.

Es calcula que al voltant d’un 30% dels pacients de càncer presenten resistència als tractaments, una xifra que pot variar entre el 10% i el 70% depenent d’alguns subtipus tumorals. “També dependrà d’altres factors com el moment del diagnòstic i si hi ha hagut cirurgia o no”, explica Pujana. El càncer de mama, per exemple, és un dels que generen menys resistències, mentre que el d’ovari té característiques més agressives que fan que no respongui tan bé a les teràpies.

El fenomen de la resistència de les cèl·lules tumorals als tractaments és similar al de la resistència dels bacteris als antibiòtics. I és, de fet, “intrínsec” a la definició de càncer. “La cèl·lula cancerosa és una cèl·lula que ha perdut el control de la seva biologia i això li permet adaptar-se a diferents fàrmacs. Com que les cèl·lules tumorals són modelables, poden trobar vies per escapar-se dels diferents tractaments”, afegeix Pujana. I, en adaptar-se a les teràpies, el tumor es torna més agressiu i provoca metàstasi. Pujana també alerta del cost econòmic i social d’aquest fenomen, “ja que són pacients que van passant per diferents tractaments”. I “els podem estabilitzar, però no curar”, afegeix.

La combinació de diferents teràpies o fàrmacs és l’estratègia més efectiva per vèncer les resistències. Els tractaments personalitzats mitjançant cèl·lules immunes per atacar marcadors biològics en els tumors és ja el present de la teràpia contra el càncer. La immunoteràpia -utilitzar el sistema immunitari de cada persona per atacar i anul·lar les cèl·lules cancerígenes- obre un ventall de possibilitats per a la curació. “Has d’analitzar cada pacient de manera detallada per saber quina és la millor estratègia terapèutica i intentar avançar-te al que el tumor pugui fer”, diu Pujana.

Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparà un càncer a la seva vida. La millora dels tractaments juntament amb el diagnòstic precoç i la prevenció n’han fet augmentar la supervivència. “Entre un 30% i un 40% dels càncers es podrien prevenir amb hàbits de vida saludable”, insisteix Josep Maria Borràs, director del Pla Director d’Oncologia. Uns hàbits que inclouen una alimentació rica en fruita i verdura, fer activitat física regular i evitar el consum de tabac o alcohol. “És increïble la quantitat de càncers que ens estalviaríem si deixéssim de fumar”, recorda Ramon Salazar, cap d’oncologia mèdica de l’ICO.

“Mala sort biològica”

A aquestes rutines s’hi han d’afegir altres mesures com ara els programes de cribatge de càncer de còlon, mama i pulmó. “Ara s’està estudiant a Europa si també s’ha de fer detecció sistemàtica de càncer de pròstata i pulmó”, afegeix Borràs.

El càncer és una malaltia lligada a l’envelliment i, per tant, com més augmenti l’esperança de vida, més casos es diagnosticaran. Més d’un terç dels casos de càncer “es poden prevenir amb hàbits saludables però la resta no, són conseqüència de la vida mateixa; hi ha un component de mala sort biològica”, apunta Salazar. Es calcula que més d’un 40% dels pacients diagnosticats durant el 2025 superaran els 75 anys. “I això també complica l’estratègia terapèutica perquè serà gent amb altres patologies”, diu Borràs. Ara l’edat mitjana de diagnòstic són els 64 anys.

Avenços en recerca i novetats en l’atenció sanitària

Càncer d’endometri

Investigadors de l’IRB Lleida i de la Universitat de Lleida (UdL) han descobert el mecanisme que crea resistència al tractament del càncer d’endometri. Això suposa un pas endavant per reduir la resistència als fàrmacs d’aquest tipus de càncer, que és un dels més comuns en ginecologia, amb més de 280.000 nous casos a l’any al món occidental. El següent pas són assajos clínics en persones.

Atenció multidisciplinària

L’extensió de les unitats funcionals d’atenció oncològica -una vintena a tot l’Estat-, en les quals participen especialistes mèdics, radioterapeutes i infermeres, reduiria les esperes i ajudaria els malalts a implicar-se en la presa de decisions. Els especialistes que formen part d’aquestes unitats d’atenció oncològica de l’ICO visiten els pacients en un mateix dia, per separat i també conjuntament.