Any 2100: Un Penedès sense vinyes?

MadridEl mar podria envair fins a 700 metres del litoral de la Península Ibèrica l'any 2100 com a conseqüència del canvi climàtic i el desglaç de l'Àrtic. Així es desprèn de l'informe 'Espanya: cap a un clima extrem. Riscos de no frenar el canvi climàtic i la destrucció de l'Àrtic', presentat aquest dimarts per Greenpeace. Aquesta pèrdua de litoral afectaria localitats com Marbella o Sant Sebastià, tot i que seria més acusada a les zones de costa exposada l'Atlàntic i en els arxipèlags "si els governants no es mobilitzen amb rapidesa per frenar-lo", ha explicat el director de Greenpeace Espanya, Mario Rodríguez.

Per evidenciar els efectes de la pujada del nivell del mar, l'organització ha elaborat una galeria de muntatges fotogràfics de tres "punts icònics": Benidorm, Marbella i Sant Sebastià, inundats i arrasats per les onades, i el Penedès, on les vinyes verdes han desaparegut i ha estat reemplaçades per un paisatge erosionat i sec.

Les fotografies fictícies visualitzen les pitjors prospeccions de futur de la comunitat científica per a Espanya per "incitar la mobilització de governants i empreses contra el canvi climàtic", ha destacat Rodríguez, perquè "hi ha una realitat tossuda que no es pot esquivar amb silenci: Espanya camina cap a un clima extrem".

La responsable de costes de Greenpeace, Pilar Marcos , ha explicat que cada augment d'un centímetre del nivell del mar equival a perdre un metre de platja, de manera que si es compleixen els pitjors escenaris del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC), el complet desglaç de l'Àrtic provocaria un augment de 7 metres del nivell del mar i la conseqüent regressió de 700 metres de platges.

Els costos econòmics

La responsable de canvi climàtic de l'ONG, Tatiana Nuño, ha afegit que la pujada del nivell del mar tindrà uns costos directes de 17.000 milions d'euros anuals l'any 2100 per als països de la UE. Per tal d'evitar-ho, Greenpeace demana la implicació del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, per crear un santuari a l'Alt Àrtic, un espai protegit on es prohibeixi l'extracció de petroli i l'accés de la pesca industrial. "Exteriors té molt a dir sobre l'Àrtic i el canvi climàtic. Espanya té estatus d'observador en el Consell Àrtic, fòrum polític on es reparteix el pastís. És el moment de demanar a Espanya que es posicioni sobre aquesta regió", ha afirmat Rodríguez.

Segons Greenpeace, l'Àrtic s'escalfa dues vegades més de pressa que qualsevol altre lloc del planeta i entre els anys 2004 i 2008 va perdre una superfície de gel polar equivalent a tres vegades la superfície d'Espanya. "Volem evidenciar que el desglaç, encara que estigui molt lluny, podria tenir efectes dràstics a Espanya", afegeix Rodríguez.

Els últims informes de l'IPCC confirmen que els pronòstics climàtics per a la Península Ibèrica en els pròxims decennis preveuen un augment generalitzat de temperatures, entre 5 i 8 graus aquest segle, a més d'una reducció de les precipitacions i un increment de la intensitat i freqüència d'onades de calor. En l'informe, Greenpeace adverteix de l'aparició d'escenaris de risc que afectarien Espanya si no es frena aquest canvi climàtic: supertemporals de més freqüència i durada, increment del risc d'incendis i augment del nivell del mar amb pèrdua de bon nombre de platges.

L'ONG apunta que el canvi climàtic també tindrà repercussions sobre l'energia i recorda que, segons l'IPCC, amb un augment de temperatura de 3,7 graus el 2100 els canvis estacionals afectarien la demanda d'electricitat, amb pics més importants a l'estiu i més necessitat de refrigeració en gran part de la Mediterrània. El màxim risc d'inundacions, la menor disponibilitat d'aigua dolça i l'augment de la freqüència de les onades de calor extrema podrien, a més, tenir repercussions negatives en sectors com el turisme o la indústria del vi.