Els atacs a París disparen la psicosi d’atemptats jihadistes a Barcelona
En mig any s’han fet a Catalunya quatre vegades més trucades per paquets sospitosos que en tot el 2014
BarcelonaLa gent corre desesperada, cau, es trepitja, deixen enrere bosses i mòbils i les cadires surten volant. Famílies senceres s’amaguen als locals de l’avinguda. Només és una flashmob de 200 turistes alemanys que fan veure que són paparazzis que persegueixen uns famosos, però els vianants ho confonen amb un atac terrorista i onze persones acaben amb ferides lleus. Això va passar una nit d’agost a l’avinguda Cavall Bernat de Platja d’Aro i fa uns anys hauria sigut inimaginable, però les coses han canviat; sobretot des dels atacs jihadistes del novembre de l’any passat a París. Les xifres dels Mossos ho delaten: el 2014, a tot Catalunya, hi va haver 105 avisos per presumptes explosius o paquets sospitosos de ser-ho. Entre el gener i l’agost d’aquest any n’hi ha hagut 433, gairebé dos cada dia, i el 84% (365) són de Barcelona.
Les trucades al 112 per paquets sospitosos o possibles explosius -tots falses alarmes- s’han multiplicat, sobretot després dels atacs simultanis a París, explica l’intendent i portaveu dels Mossos d’Esquadra, Xavier Porcuna. Durant tot l’any passat n’hi va haver 262 -més del doble que el 2014- però 122 van ser només en dos mesos: el novembre i el desembre, i a Barcelona. “A partir de llavors hem detectat un increment sostingut de la gestió d’incidents per possible artefacte explosiu; hi ha hagut una punta després de cada atemptat, però París va ser el punt d’inflexió”, explica Porcuna.
Aquest estiu mateix s’han arribat a desallotjar la plaça Comercial del Born, la Via Laietana i l’estació de Sants, entre d’altres. Alguns dispositius, com el de la Via Laietana, van cridar molt l’atenció. “Ara no ens la juguem, a la mínima sospita activem els Tedax [els artificiers]”, reconeix l’intendent. Les zones precintades i desallotjades i la presència d’unitats especialitzades fan que tot plegat sigui molt més visible.
Els Mossos no es queixen de l’augment d’avisos. “Al contrari, els fomentem”, assegura Porcuna. L’última campanya a les xarxes socials sobre aquest tema duia aquest eslògan: “Ajuda’ns a encaixar les peces del puzle, ets clau en la lluita contra el terrorisme. No passis de llarg, truca’ns!” “Diem als ciutadans que si veuen res sospitós ens avisin, perquè ho comprovarem -explica l’intendent-. “No neguem que als Mossos d’Esquadra la nostra principal activitat ara mateix és la lluita contra el terrorisme”. “Però no es tracta de generar alarma”, afegeix. Per això les xarxes socials també les fan servir per desmuntar falses alarmes i rumors. “Sobretot Twitter, que és la més ràpida, però també Facebook i la web”, diu l’intendent. Així va passar en el cas de Platja d’Aro, tan aviat com van saber què havia passat van difondre per Twitter i tots els canals que no hi havia perill.
Por i prevenció
“Estem en un nivell de risc alt [4 en una escala de 5] però no hem detectat cap amenaça concreta ni cap grup operatiu a Catalunya”, diu Porcuna, i afegeix que la col·laboració ciutadana és una ajuda molt important per a la prevenció. L’antropòloga de la Universitat de Barcelona Mercedes Fernández-Martorell, en canvi, manté que hi ha “una por global que és més paralitzadora quan és difusa, sense vincles ni causa nítida”, com en el cas del terrorisme. Afegeix que “por” és “la incertesa, la ignorància sobre què podem fer per combatre l’amenaça”.
Fernández-Martorell arriba a negar que es pugui aturar algú que està decidit a morir per matar, però els Mossos tenen clar que poden combatre el terrorisme jihadista, i ho fan no només vigilant directament els carrers i els punts clau i investigant qualsevol sospita, sinó també amb el Proderai (procediment de detecció de la radicalització islamista), que intenta detectar i aturar processos de radicalització als veïnats, amb l’ajuda de proximitat de les policies locals, amb presència a les presons i, des d’aquest setembre, a les escoles i instituts.
Un personatge vestit amb una mena de llençol blanc immens que el tapa completament, xancletes i ulleres de sol, baixa la Rambla fins que deixa un bolso davant d’una de les estàtues humanes, crida “ Al·lahu àkbar ” i marxa corrent. Algun turista s’ho creu i fuig corrent, però la majoria ni s’immuten i l’estàtua es queda al pedestal. Tot plegat era una broma de mal gust d’un youtuber que va publicar el vídeo fa uns dies. També s’hi veu com, just després de la broma, arriba una patrulla dels Mossos que es fa càrrec de la bossa.
