Ocupes d’estiu amb piscina i jardí

Girona“Per què haurien d’anar a un pis de setanta metres quadrats si poden ocupar un xalet amb piscina i jardí, punxar el subministrament de llum i aigua i quedar-s’hi?” Aquesta pregunta retòrica de l’alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot, no està feta en to de broma, sinó que retrata una tendència a l’alça, des que fa unes setmanes es va començar a detectar en urbanitzacions de les comarques gironines. Sobretot a la Selva, però també al Gironès i a l’Alt i el Baix Empordà.

Prop d’un miler d’habitatges de la demarcació estan ocupats actualment per persones que, en principi, no estan en situació de vulnerabilitat i no han acudit mai als serveis socials dels municipis afectats, com confirmen fonts de la Generalitat a Girona. Com que, a conseqüència de la crisi, molts d’aquests xalets han passat a mans dels bancs, les famílies -sovint d’ètnia gitana- entren a les finques i les fan seves. Això genera problemes de convivència i, en molts casos, els ocupes tenen atemorits els veïns. “Es barallen amb crits i insults, dormen borratxos al carrer, fan les seves necessitats a l’aire lliure, fan fogueres a les parcel·les i amenacen els veïns”, explica el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu. “Com que aquestes famílies funcionen molt a través del boca-orella, després d’una ocupació en vénen d’altres”, afegeix Balliu, que també és alcalde de Caldes de Malavella i ja ha fet arribar la problemàtica a la consellera de Governació, Meritxell Borràs. De fet, assegura que hi ha gent que ocupa un xalet només per passar-hi les vacances, mentre que algunes famílies els ocupen el cap de setmana i d’altres tenen previst instal·lar-s’hi fins que els facin fora. “De vegades una mateixa família entra en dues o tres cases”, remarca Balliu. “Fins i tot n’hi ha que es dediquen o ocupar cases per després rellogar-les”, assegura per la seva banda l’alcalde de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó.

Neguit i indignació

“Jo de vosaltres no hi aniria”, adverteix un policia local de Caldes als periodistes de l’ARA que li demanen com s’arriba a les urbanitzacions ocupades. Finalment, accedeix a acompanyar-los. “Millor que no baixem del cotxe”, afegeix, malgrat que va proveït d’armilla antibales, pistola i Taser. Minuts després desenes de persones assegudes davant els xalets ocupats no aparten la mirada del vehicle policial. No fan res, només estan assegudes i miren, però l’agent opta per passar de llarg.

“N’estem ben farts”, assegura uns carrers més enllà la Maria. Com altres veïns, prefereix donar un nom fals per por de represàlies. Assegura que des de fa uns mesos estan neguitosos i indignats. “Alguns ocupes van venir cap al gener, però la majoria han arribat a l’estiu. Al principi no es notava gaire, però amb el bon temps és insuportable. S’estan tot el dia al carrer, amb sofàs, cadires i tovalloles, i si se t’acut mirar-los et criden «Vella, xafardera!»”, relata. “Entren a robar a les cases i no podem dormir a les nits”, lamenta l’Enric, un altre veí. “Jo no tinc diners per pagar-me una piscina i ells la tenen de franc”, afegeix. “No saben comportar-se com a persones. Et miren malament i et desafien. I a la nit tot és xivarri”, comenta la Susanna, una de les veïnes que fa uns dies van presentar a l’alcalde de Caldes 150 firmes per reclamar que es resolgui aquesta problemàtica. “El que està passant és intolerable”, etziba Balliu, que fa gairebé mig any ja va denunciar-ho per primer cop. Des de llavors, s’ha reunit tres vegades amb el delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, que per referir-se a aquests casos ha encunyat el terme “cultura de l’ocupació”.

Solució difícil

A més de representants dels Mossos d’Esquadra i de diversos departaments de la Generalitat, a aquestes trobades també hi han assistit els alcaldes d’altres municipis afectats: Caldes de Malavella, Blanes, Maçanet de la Selva, Vidreres, Sils i Riells i Viabrea (Selva), Llagostera i Bescanó (Gironès), Castelló d’Empúries i l’Escala (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). “No es tracta només d’un problema policial. Cal tractar-lo de manera transversal per aclarir si hi ha algun cas de famílies que pateixin vulnerabilitat social”, afirma Casadesús.

La Generalitat preveu tres línies d’actuació: intentar que els propietaris dels habitatges ocupats -la gran majoria entitats bancàries- presentin denúncia, adoptar mesures per evitar que els ocupes punxin el subministrament de serveis i canviar la normativa per poder actuar més ràpidament. “Som conscients d’aquesta problemàtica i farem tot el possible per resoldre-la”, assegura Casadesús.

“Les entitats bancàries actuen amb una lentitud exasperant i fins i tot interessada -lamenta l’alcalde de Riells i Viabrea-. “No intervenen, demoren la presa de possessió de les cases, no volen responsabilitats”. “Calen canvis legislatius”, opina l’alcalde de Sils, Martí Nogué. “Ens sentim impotents. Hi ha un buit legal que fa que qui vulgui pagar pagui, i qui no, no”, diu Antoni Guinó. “Tenim la sensació que ens estan prenent el pèl”, intervé Bagot. “La llei és molt lenta en la resolució d’aquestes ocupacions, i més quan els propietaris dels habitatges, que són les entitats bancàries, no ho denuncien ni hi estan a sobre”, rebla Salvador Balliu. Alcaldes i veïns clamen per una solució que, de moment, no sembla pròxima.