El 'Nobel' de matemàtiques es decideix a Barcelona
L'Institut d'Estudis Catalans és la seu on es triarà el nom del matemàtic de tot el món que mereix guanyar el Premi Abel, que s'equipara als 'Nobel'
BarcelonaAquest dimarts es decideix a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans, el matemàtic de tot el món que mereix guanyar el Premi Abel, un premi que atorga l’Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres, que reconeix les aportacions de grans matemàtics. El guardó s’equipara al Nobel de matemàtiques –als Nobel no hi ha aquesta categoria–, igual que la Medalla Fields.
La diferència entre ambdós guardons és que el premi que aquest dimarts es decideix a Barcelona reconeix tota una trajectòria de pesos pesants, mentre que la Medalla Fields ho fa a les aportacions de matemàtics menors de 40 anys, explica Marta Sanz-Solé, catedràtica de probabilitat i estadística de la Universitat de Barcelona (UB) i un dels sis membres del comitè internacional que ha de decidir qui rebrà aquest guardó.
El premi està dotat amb uns 770.000 euros, una xifra propera als Nobel –que està al voltant dels 876.000 euros–. El govern de Noruega és qui finança el guardó, que té com a objectiu reconèixer contribucions d’alt nivell i difondre les matemàtiques per tal de contribuir al seu estatus i atreure nous estudiants.
El primer guardó es va entregar l’any 2003 i deu el seu nom al matemàtic noruec Niels Henrik Abel (1802-1829), que tot i que va morir jove, als 27 anys, "va fer importants contribucions", explica Sanz-Solé. Cada any, el comitè es reuneix al país d’un dels membres, enguany ho fan a Catalunya per Sanz-Solé.
El nom del guanyador no es farà públic fins al 21 de març, i se celebrarà a Noruega amb una setmana d’activitats acadèmiques i lúdiques a l'entorn de les matemàtiques.
Llegendes vives
L’any passat va ser premiat Sir Andrew J. Wiles per la seva impressionant demostració de l'últim teorema de Fermat l’any 1994. Va trigar set anys a resoldre’l i va decidir treballar en solitari, un fet gens habitual dins el món dels matemàtics, que acostumen a preferir resoldre els problemes en equip.
El sistema de treball de Wiles té poc a veure amb el del guanyador del premi l’any anterior, el 2015, Louis Nirenberg, que aquests dies ha inaugurat amb una xerrada la jornada acadèmica celebrada a l’IEC 'Abel in Barcelona'. Als 92 anys encara imparteix conferències per tot el món i explica que la idea que els matemàtics treballen sols, aïllats i són gent estranya és un mite alimentat per la difusió de figures extravagants.
Ben al contrari, durant la seva vida, Nirenberg ha comptat amb un gran nombre de col·laboradors, prop d’una cinquantena. "Per fer matemàtiques cal viatjar, cal conèixer gent, col·laborar, veure món... es gaudeix molt amb els teus col·legues quan aconsegueixes resoldre un problema", explica el matemàtic.
L’any 2015 va compartir el premi amb John Nash, matemàtic conegut pel públic general gràcies a la pel·lícula 'Una ment meravellosa', guanyadora de quatre Oscars el 2002. Una de les grans contribucions de Nirenberg han estat les equacions en derivades parcials, una eina fonamental per a la modelització matemàtica de la natura i de les ciències socials. Gràcies a aquestes equacions es poden entendre des de les turbulències que afecten als avions fins a la dinàmica de les poblacions.
"És una llegenda viva de les matemàtiques", explica Xavier Cabré, investigador ICREA i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, a qui Nireberg va dirigir la tesi doctoral. "El més important per valorar l’aportació d’un científic són les citacions dels seus articles (Nirenberg en signa 175, però altres l’han citat 11.000 cops) i que hagi creat escola, i ell ho ha fet", diu Cabré.
