Missió acomplerta: la sonda Rosetta s'acomiada i s'estavella contra el cometa Txuri

ParísLa sonda europea Rosetta ha conclòs aquest divendres amb èxit la seva missió, un viatge de 6.400 milions de quilòmetres amb un objectiu clar: recol·lectar dades per conèixer millor l'origen de la Terra i els inicis del Sistema Solar. Rosetta, que es va enlairar el 2 de març del 2004, ha posat fi a la seva missió estavellant-se contra el cometa Txuri, una mola de gel, pedra i pols de 10.000 milions de tones. Per als científics de l'Agència Espacial Europea (ESA) que van posar la Rosetta en marxa, la sonda ha permès obrir la porta a nous horitzons. "Durant el temps que ha durat la missió els científics han estat immersos a conduir-la i planificar-ne els viatges. Ara estaran ocupats durant anys a analitzar les dades" que ha facilitat, ha explicat a Efe el cap de l'oficina de coordinació de l'agència, Fabio Favata.

El viatge de la Rosetta ha estat ple d'èxits i assoliments, però també de moments dramàtics que van fer que els científics que la van enviar a l'espai haguessin de contenir l'alè. Va tenir un aterratge convuls amb el mòdul Philae, va haver d'esquivar dos asteroides –Steins i Lutetia– i es va veure obligada a hivernar durant dos anys, set mesos i 12 dies. La sonda, que funciona amb panells solars, va veure's forçada a apagar-se pel fet d'estar a uns 800 milions de quilòmetres de distància de la calor del sol, prop de l'òrbita de Júpiter. En aquell moment, tot l'equip de la Rosetta es va apagar, excepte l'ordinador de bord i alguns dispositius d'escalfament interns. La data escollida per "despertar-la" va ser el 20 de gener del 2014, i després de 19 minuts de tensa espera, la sonda va tornar a la vida i va posar rumb al cometa Txuri.

Va salvar Philae del gel del cometa Txuri

Allà hi havia de deixar el mòdul Philae, una missió que va fer anar de bòlit els agents de l'agència espacial. Al novembre d'aquell any, Rosetta va posar la rampa d'aterratge perquè el Philae s'instal·lés a la superfície del Txuri, però el pla no va sortir com estava previst: en comptes de posar-s'hi suaument, el Philae va rebotar i va acabar finalment en una esquerda de la superfície gelada del cometa. Se li va perdre el rastre fins al 2 de setembre del 2016, quan la càmera Osiris de la Rosetta va trobar el mòdul. A pesar de l'accident, el Philae va poder completar el 80% de les tasques per a les quals estava dissenyat.

Amb un pressupost de 1.000 milions d'euros, la missió Rosetta està considerada com una de les més importants de la història de la indústria espacial europea. El 2014 va ser reconeguda per la revista 'Science' com un dels deu descobriments de l'any. La sonda es va batejar en honor a la famosa pedra que va permetre desxifrar els jeroglífics egipcis. Ara, la seva missió ha arribat al seu ocàs natural amb la motxilla carregada de dades pendents d'estudi.