La Mina lluita ballant per recuperar la normalitat
BarcelonaEls timbals se senten per tot el barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Metges damunt de xanques, virus amb gorres fetes de mitges plenes de globus i bacteris de mig metre d’alçada ballen al so de la percussió enmig de la rambla Camarón, que continua amb la meitat de persianes tancades. Tan sols són unes dues-centes persones, però fan prou soroll perquè bona part de veïns treguin el cap pel balcó. És Dijous Gras i les entitats que formen part del projecte educatiu Barri la Mina fan, com cada any, un Carnaval obert a petits i grans. Fan festa per recuperar la normalitat en un barri on la set de venjança per un assassinat ha fet fugir desenes de famílies.
El tema de la festa és la salut, en general, i la presideix el doctor Carnestoltes. Però molts nens i grans ho han aprofitat per dur pancartes contra les retallades o amb reclamacions com “Sanitat pública de qualitat” i “Volem més especialistes al CAP”. Segons tres dels assistents, hi ha més o menys la mateixa gent de cada any a la cercavila. Trenquen la tensió que es viu des que el dia 23 va morir assassinat un noi del clan dels Baltasar, que des de llavors busca venjança.
“Les famílies que han marxat no sé quan tornaran, és complicat, pot ser que amb la detenció del responsable algunes decideixin tornar”, explica un respectat membre de la comunitat gitana del barri que prefereix no identificar-se. “Tinc dona i fills i no els vull posar en problemes; les paraules, sobretot les escrites, es poden malinterpretar”, diu.
A la Mina aquests dies ben pocs s’atreveixen a parlar de què hi passa i els que ho fan exigeixen l’anonimat. Potser els timbals, la festa i els colors envaeixen els carrers una estona, però a l’edifici Venus, per exemple, continua havent-hi una vintena de pisos buits. L’home que prefereix no dir el seu nom explica que si bé l’absentisme a les dues escoles de primària ja era molt baix, aquests dies voreja el 55%. Assegura que les famílies properes al clan del presumpte assassí aniran tornant quan tots els seus membres es posin d’acord a fer-ho, quan creguin que ja és segur, però que els que hi tinguin un parentiu més directe difícilment ho faran mai. “Ara, vés a saber, potser algun boig d’aquí a uns anys està fart de viure a fora i es presenta aquí”, diu. Seria una mala idea, un assassinat no s’oblida fàcilment: “en l’ordenament jurídic espanyol, el bé més preuat és la vida humana -deixa anar-, i per a nosaltres també”, avisa.
Recuperar la pau
Mantenir el Carnaval, amb xocolatada final inclosa, és una de les estratègies de les entitats i els serveis públics per trencar la tensió. Però dimarts passat, el dia de l’enterrament del jove mort, el barri era un desert. No hi havia gairebé ningú pel carrer i fins i tot alguns equipaments van tancar. Segons alguns veïns gitanos propers al clan Baltasar, ja han entrat en alguns dels pisos buits per destrossar-los o cremar-los a trossos -de manera controlada perquè no vinguin els bombers, no cal fer massa escàndol-. És difícil comprovar-ho perquè ningú no ho denunciarà.
Els gitanos no tenen cap codi legal escrit, però tenen la seva manera de fer. El consell gitano o de savis, un òrgan de mediació oficial, encara no ha intentat posar pau. I és difícil que ho faci, perquè segons una veïna té representants del clan del mort i del del presumpte assassí. També pot assumir aquest paper “un home de pau” o “arreglador”, una figura que “ha existit tota la vida”, explica l’home que no vol dir el seu nom. “Qualsevol gitano amb cert respecte i comportament inqüestionable pot assumir aquest paper”, diu.
