Mercè de pregons diversos amb reivindicacions per a tots els gustos
Pérez Andújar i Toni Albà satisfan els seus respectius espectadors sense tensions ni enfrontaments
BarcelonaTots els focus posats en ell, però ell va defugir la polèmica. Després d’haver-se convertit en el protagonista involuntari de la Mercè d’aquest any, Javier Pérez Andújar va eludir ahir parlar del procés en el seu esperat pregó i va optar per fer una oda a la cultura popular barcelonina. Mentre al pla de Palau Toni Albà pronunciava un contrapregó reclamant “respecte” pels independentistes, l’escriptor nascut a Sant Adrià de Besòs va fer honor als seus orígens i va reivindicar l’obrerisme i la cultura popular barcelonina.
En un Saló de Cent on no hi cabia ni una agulla, Andújar va fer un homenatge als herois, als antiherois i als oblidats de la història barcelonina, fent una repassada d’alguns dels imprescindibles. “A la gent dels barris que van construir l’estat de benestar amb les seves pròpies mans perquè per alguna cosa eren mà d’obra. Bones Festes de la Mercè a tots ells. Obreres i obrers, modestos comerciants, mestres d’escola”, va expressar Andújar, fidel al seu estil, sumant-hi les “dones i homes que van convertir un descampat en un ambulatori amb la força de la lluita veïnal, que es van enfrontar a les excavadores, que van tallar els carrers amb la mateixa decisió amb què a l’estiu es talla una barra de gelat”.
L’elecció de Pérez Andújar com a pregoner va desfermar la indignació d’una part de l’independentisme -especialment a les xarxes, expertes a inflar estats d’opinió- per la seva visió sobre el procés. Consideraven que el seu article sobre la manifestació de la Diada del 2014 publicat a El País amb el títol 'El parque temático del independentismo' era ofensiu. Davant d’aquests fets l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recordar que Andújar havia sigut premi Ciutat de Barcelona el 2014 i va situar-lo com un dels “millors cronistes del Besòs”, una part de Barcelona -va afegir- que l’Ajuntament vol “reivindicar”. Andújar va entendre el missatge.
En el pregó, lluny de caure en l’enfrontament, va recollir el guant de l’alcaldessa i va reivindicar l’obrerisme i la ciutat metropolitana sense sortir del guió.
“Per molt que ara vulguin desmantellar aquests paisatges de la memòria obrera, la gent de Barcelona no es deixarà desposseir del dret a ser de Barcelona, cadascú a la seva manera -va apuntar-. Treballadores i treballadors, la gent de Barcelona que després d’esgotar-se en les cadenes de muntatge, en el rugir de les fàbriques, treia forces de la seva pròpia pobresa per convertir la vida en democràcia. No els oblidem”, va demanar. A banda de la reivindicació obrera, Andújar va dedicar gran part del seu discurs a la cultura popular. Als que es “rasquen la butxaca per llegir llibres”, “a les escriptores que van renunciar a la seva identitat”, als ninotaires, “als que es van deixar la pell perquè Barcelona fos una ciutat punk”, i a la gent que “es fica en embolics”.
“Llegir a Barcelona és de pobres. Els salons de lectura a les nits de Barcelona, la tele encesa mentre els compañeros del metal afinaven el seu heavy metal als barris i els companys de la madera ens contemplaven des de l’altra vorera de Via Laietana”, va ironitzar. També va voler reivindicar Barcelona com la ciutat dels quioscos i la ciutat de les revistes. “Els pocs quioscos que han sobreviscut al canvi climàtic, l’únic canvi real que s’ha produït en els últims temps, van caient un a un”, va apuntar, i va aprofitar l’avinentesa per carregar contra la pitjor cara del turisme de la ciutat. “Ara els quioscos de les Rambles només venen revistes. Ni diaris, ni de bon tros llibres. No mostren el que diu la ciutat, sinó que ensenyen una imatge tronada de la ciutat dins d’un clauer o decorant un cendrer. Els anomenen records, però són el primer que s’oblida a les papereres dels hotels”. Tampoc va oblidar “la gent de Barcelona que vol ser-ho però no la deixen i la segreguen i l’amunteguen en un centre d’internament per a estrangers” i els manters, una de les patates calentes de Colau.
“Estimo la llengua espanyola”
Uns carrers enllà, entre gralles i crits d’independència, la Coronela amb l’actor Toni Albà vestit de Felip V al capdavant va avançar entre els centenars de persones que es van aplegar al Fossar de les Moreres. Un cop al pla de Palau, Albà va començar el seu pregó alternatiu amb paraules dirigides a l’alcaldessa, Ada Colau, a qui va criticar per la seva acció de govern. No obstant això, l’actor també va voler defugir el conflicte i va voler justificar el perquè d’aquest pregó alternatiu, assegurant que no és una “contraprogramació de res”. Determinats articles d’Andújar són “una falta de respecte cap a la majoria de catalans que volen recuperar les llibertats com a poble”, va assegurar.
“Estimo la cultura i la llengua espanyola”, va afirmar Albà, que va continuar afirmant que és amb l’estat espanyol amb qui està “emprenyat”. Amb aquestes paraules, un rap per la independència del grup Darma Rap de Terrassa i el cant d’ Els segadors es va posar punt final a l’acte, que va acabar sense crispacions i amb tolerància. A la plaça Sant Jaume, amb un “Barcelonins del món, uniu-vos”, Andújar va donar per acabada la polèmica i per inaugurada la festa major de Barcelona. Una celebració on hi cap tothom, vingui d’on vingui.
