L’augment dels lloguers frustra els dos primers anys de Colau

BarcelonaDe tots els canvis que els barcelonins esperaven de la nova alcaldessa, Ada Colau, el més sensible és el de l’habitatge. El seu activisme des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i les seves promeses electorals havien creat una expectativa que, dos anys després del seu nomenament, no s’ha complert. Des que Colau governa la ciutat, els preus del lloguer a Barcelona han crescut un 9,13% i l’escalada continua. Aquest fenomen no és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament i depèn de diferents factors, però la seva repercussió sí que afecta directament els barcelonins, que amb una alcaldessa amb la trajectòria de Colau esperaven tot el contrari.

Barcelona en Comú havia promès en campanya electoral “mobilitzar 8.000 pisos de lloguer social”, entre habitatges nous i altres de recuperats dels bancs i grans tenidors. Un cop al govern, BComú va aclarir que aquesta xifra és un objectiu a 10 anys vista. En matèria d’habitatge, l’Ajuntament va crear a principis del 2016 la unitat contra l’exclusió residencial (UCER), que, d’una banda, busca pisos buits de grans tenidors per obligar-los a incloure’ls al mercat, i, de l’altra, fa de mitjancera en els desallotjaments previstos per intentar evitar-los. “Hem notat que es fan molts més esforços per evitar els desnonaments, però no s’ha solucionat el problema greu de l’habitatge”, va explicar ahir el portaveu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Albert Recio.

Un altre dels grans problemes amb què s’ha trobat Colau els primers dos anys de mandat ha sigut la falta de majoria política. L’acord que va tancar per incloure el PSC al govern els va donar 15 regidors, per sota dels 21 que calen per tenir majoria. Colau no ha sigut capaç de tancar acords amb la resta de partits per aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) ni tampoc els pressupostos. El primer any va haver de prorrogar els comptes de l’anterior govern de Xavier Trias i el segon exercici els va aprovar gràcies a una qüestió de confiança.

Els partits de l’oposició coincideixen a criticar que l’alcaldessa no els té en compte i fins i tot van unir els seus vots a finals de l’any passat per reprovar la seva gestió. A l’abril el PDECat, Ciutadans, ERC i el PP també van reprovar Colau per haver rescindit el contracte que tenia signat amb la constructora per fer el túnel de la plaça de les Glòries. El govern va estripar el contracte per deixar enrere els retards i els sobrecostos de més d’11 milions d’euros. Al ple que se celebra avui a l’Ajuntament, el PDECat també proposa reprovar Colau. A l’equador del mandat, tant el PDECat com el PP han suspès la gestió de Colau. També ho fa ERC, que a més ha afirmat que “no tornaria a investir” l’alcaldessa. L’alcalde accidental, Gerardo Pisarello, va defensar ahir el compliment del 47% dels projectes previstos, mentre que el segon tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, va treure pit i va celebrar que el govern “és el més estable que hi ha en aquests moments al país”. Aquests són els punts més importants que tenen actualment sobre la taula:

Turisme

Saturació turística i guerra als apartaments il·legals

El govern de Colau ha intentat limitar el turisme amb el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que blinda el centre de la ciutat a l’obertura de nous hotels i els centrifuga a la perifèria. El pla acumula 17 denúncies, presentades sobretot pel sector hoteler, entre les quals hi ha la del Gremi d’Hotels de Barcelona. El PEUAT va aturar l’obertura de 33 establiments previstos. Dels 20.000 apartaments turístics sense llicència que es calcula que hi ha a la ciutat, el govern de Colau n’ha precintat 127 i ha dictat ordres de cessament per a 2.000 més. Paral·lelament, l’Ajuntament manté una guerra oberta amb Airbnb, a qui ha imposat dues sancions de 30.000 euros i una de 600.000 per publicitar pisos sense llicència. A Ciutat Vella, la pressió de l’Ajuntament ha fet que la plataforma de lloguer turístic hagi decidit retirar una quarta part dels anuncis.

Mobilitat

Conflicte laboral al metro i connexió del tramvia

Malgrat la voluntat de l’alcaldessa de connectar el Trambaix i el Trambesòs per l’avinguda Diagonal, el projecte no té prou suport polític ni tècnic. La batalla d’informes tècnics, alguns presentats pel govern i d’altres per l’oposició, ha sigut un continu de conclusions contradictòries. Tot i que Colau es va comprometre a no posar “cap raïl sobre la Diagonal sense consens”, el consistori ha seguit amb els procediments administratius de la reforma i preveu tenir a punt a la tardor el projecte executiu de la connexió.

En l’àmbit de la mobilitat, el govern també ha posat en marxa un pla per triplicar els carrils bici i ha programat la finalització de la xarxa ortogonal d’autobús, que va iniciar Trias. A part, ha desbloquejat la línia 9 del metro a la Zona Franca, que hi arribarà el 2018 gràcies a un acord amb la Generalitat. Tot i que ha ampliat la gratuïtat del servei fins als 16 anys, no ha aconseguit solucionar el conflicte laboral amb els treballadors del metro. Amb 20 dies d’aturades acumulades, els sindicats mantenen la convocatòria de vagues cada dilluns laborable. El govern municipal també s’ha guanyat la reprovació de l’oposició per la superilla del Poblenou, una prova pilot que ha costat 409.000 euros i que el Síndic de Greuges va criticar per “falta de planificació”.

Municipalitzacions

Recuperar la gestió de l’aigua i crear una empresa d’energia

L’equip de Colau vol crear una empresa pública d’energia que haurà de donar aquest servei a partir del 2019 als edificis municipals, als carrers de la ciutat i, en una primera fase, a 20.000 habitatges. L’Ajuntament també vol municipalitzar la gestió de l’aigua. Per fer-ho, vol aprofitar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’any passat l’adjudicació que l’anterior govern de l’Àrea Metropolitana va fer de la gestió de l’aigua a una empresa mixta participada també per Agbar. Colau també pretén crear una funerària pública, però quan s’havia de votar al ple va retirar el punt a última hora perquè no havia aconseguit prou suports polítics.

Espai públic

Conflicte amb els manters i amb l’ordenació de terrasses

L’ocupació de l’espai públic també ha sigut un obstacle durant el govern de Colau. El conflicte amb els manters ha estat latent des del principi del mandat, amb l’oposició acusant el govern de fer els ulls grossos. L’Ajuntament defensa que no vol afrontar el problema “només des de la perspectiva policial” i ha engegat plans d’ocupació per a aquest col·lectiu. Fins ara se n’han beneficiat 70 manters, dels 200 que es calcula que hi ha a Barcelona i els 800 que es van comptabilitzar a l’estiu. També en l’àmbit de l’espai públic, l’equip de Colau té sobre la taula l’ordenança de terrasses de bars i restaurants, que l’anterior govern, amb els vots del PP, va resoldre en fals.