El govern espanyol ignora el veto de l'Ajuntament i reobre el CIE

BarcelonaXoc entre l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, i el ministeri de l'Interior, comandat per Jorge Fernández Díaz. Un dia després que el consistori comuniqués a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que ordenava que el centre d'internament d'estrangers (CIE) cessés l'activitat, l'executiu en funcions de Mariano Rajoy ha contestat comunicant a la premsa que avui mateix "ha procedit a la reobertura" de les instal·lacions perquè ja s'han acabat les obres que s'hi feien des del novembre.

Aquest matí el quart tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, ha explicat en una roda de premsa que havien ordenat el tancament del CIE perquè no té la llicència d'activitat necessària ni s'adequa "als requeriments essencials de seguretat". Ha declarat que el centre de la Zona Franca "està fora del dret" des que es va posar en marxa. Quan, entre el 2004 i el 2005, es van fer les obres per reconvertir l'antiga comissaria de la Policia Nacional en un CIE, ha dit Asens, no es va renovar la llicència municipal ni es va adequar el pla d'emergències i evacuació en cas d'incendis al canvi d'activitat. Tan sols unes hores després la Delegació del govern espanyol ha anunciat la reobertura.

Fonts de la Delegació afirmen que el 5 de maig van rebre una notificació de l'Ajuntament on els comunicaven el cessament de l'activitat i els donaven un mes per regularitzar la situació i 15 dies per fer al·legacions en contra d'aquesta decisió. "Per a sorpresa nostra", ha dit Asens, l'executiu espanyol no va tramitar la nova llicència d'activitat i va presentar al·legacions a la decisió de l'Ajuntament.

"Els CIE no estan inclosos entre les activitats sotmeses a llicència, són establiments policials de caràcter i serveis públics i exempts de contingut comercial, mercantil o empresarial", afirmen fonts de la Delegació per justificar la falta de llicència. Afirmen que les comissaries no necessiten llicència i aquest és un dels principals arguments que va incloure la secretaria d'estat de Seguretat a les al·legacions contra la decisió de l'Ajuntament. L'administració municipal, però, les va desestimar totes.

Asens admetia al matí que podia ser que el govern espanyol "desobeís" l'Ajuntament i avisava que si es reobria el CIE això els obligaria a "posar en marxa mesures coercitives". "Esperem que no arribi aquesta situació perquè seria bastant kafkiana", ha dit Asens. Fonts municipals afirmen que ara el primer que faran és enviar tècnics municipals al centre perquè certifiquin si realment s'ha reobert. Si és el cas, diuen, posaran en marxa l'expedient sancionador, que inclourà una multa. El ministeri de l'Interior podrà presentar al·legacions en contra de la multa però, si persisteix a mantenir el CIE obert, finalment es podria procedir a precintar-lo.

El ministeri explica al comunicat que anuncia la reobertura que els serveis jurídics de l'Estat recorreran la resolució de l'Ajuntament que ordena el cessament de l'activitat. Té fins a nou mesos de marge per presentar un recurs contenciós administratiu, però aquest tràmit és paral·lel a la disputa pel tancament del CIE.

"Forat negre de la democràcia"

A part de la falta de llicència, Asens ha dit que el CIE tampoc té al dia el pla d'emergències i evacuació, segons diu un informe dels Bombers de Barcelona. Se'n van adonar quan van fer la inspecció corresponent a la petició de la llicència d'obres per reprendre l'activitat del centre, que duia vuit mesos tancat per adequar-se als requeriments que s'havien exigit per via judicial. Asens, que ha definit el CIE com "un forat negre de la democràcia", ha explicat que en aquests vuit mesos els fiscals de Barcelona "no han ordenat internaments en CIE" i tampoc hi ha hagut un canvi migratori.

"Una institució racista"

Al seu torn, la plataforma Tanquem els CIE ha celebrat l'"actuació coherent" de l'Ajuntament de Barcelona. En un comunicat aquest dijous, la plataforma ha recordat que el consistori de la capital catalana ja s'havia posicionat en contra del CIE, com també ho va fer al Parlament, i ha celebrat que "no es quedi en una declaració simbòlica i hi hagi actes concrets".

La plataforma ha agraït que les administracions públiques "assumeixin la seva obligació de defensar els drets humans com una prioritat i facin servir tots els mitjans que tenen al seu abast per impedir que es vulnerin". En aquest sentit, ha assenyalat que tot i que l'Ajuntament impedeix la seva obertura per no complir els requisits de llicència d'activitat, "sobretot no pot obrir perquè és un lloc on es criminalitza les persones migrades i se les priva de llibertat".

"És una institució racista i la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba amb els vols de la vergonya", ha manifestat la plataforma.