Barcelona compra edificis i solars perquè la L10 arribi a la Zona Franca

BarcelonaLa línia 10 del metro arribarà finalment a la Zona Franca l’any 2018. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han signat aquest dimarts un acord de finançament que portarà dues noves parades als barris de la Marina i que donarà resposta a una reivindicació històrica dels veïns. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, van signar al saló de Cròniques de l’Ajuntament el conveni, fruit de l’acord polític del passat febrer entre Colau i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, on els dos dirigents van acordar reactivar les obres de la L9 i la L10 i la connexió del tramvia, un dels 'hits' de BComú.

L’acord signat consisteix en un intercanvi, i determina que el govern municipal adquireixi béns immobles de la Generalitat per valor d’uns 40 milions d’euros. Els edificis i solars es destinaran a equipaments i habitatge públic, i la Generalitat es compromet a invertir aquests 40 milions íntegrament a la Línia 10 sud. Amb la inversió es posaran en funcionament dues noves estacions –Foneria i Foc Cisell– que donaran servei a una població potencial de 70.000 habitants, segons càlculs del consistori. El patrimoni que l’Ajuntament adquirirà inclou dues naus de l’àmbit de Can Batlló i cinc solars, l’edifici de la Llotja, i part de les antigues cotxeres de Borbó, al districte de Nou Barris. Els plans del consistori són que a Can Batlló hi vagi habitatge públic, entre altres equipaments, i a les cotxeres una escola bressol que el barri de Vilapicina fa anys que reclama.

"Justícia" per als barris de Marina

En una roda de premsa conjunta, Colau i Junqueras van celebrar la signatura d’aquest acord que, segons l’alcaldessa, finalment "fa justícia". "Els veïns de la Marina no volen ser veïns de segona, volen ser veïns de primera. I és just que així sigui", va assenyalar Colau. El vicepresident econòmic, per la seva banda, va defensar que l’arribada de la L10 a la Zona Franca era una mostra que la Generalitat "és capaç d’anar trobant sortides i solucions", i que l’acord respon al "compromís del Govern amb les institucions municipals", la més important de les quals, va dir, "és Barcelona". En concret, els 40 milions d’euros de l’acord entres les dues administracions es destinaran a completar i posar en funcionament dues estacions de la Línia 10 sud de metro, que possibilitaran donar servei als barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. Quan entrin en funcionament, les dues estacions enllaçaran amb la Torrassa (L1), Zona Universitària (L3) i Collblanc (L5). A la zona on s’inauguraran les noves parades, a més, està previst que el 2019 entri en funcionament un macroedifici de la Generalitat que acollirà 3.000 funcionaris en 46.000 metres quadrats i que respon al conegut objectiu del Govern de concentrar més conselleries a la Zona Franca, en especial les de caire econòmic, segons va reconéixer al setembre el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó.

El conseller de Territori de la Generalitat, Josep Rull, també present a la roda de premsa, va assegurar per la seva banda que l’executiu català treballa pers "replantejar l’arquitectura financera" de la línia 9 del metro durant el primer semestre del 2017, i confia que això permeti "reprendre" les obres del tram central d’aquesta línia "com més aviat millor". Tot i que no va posar data, va insistir que es vol arribar a un acord amb es empreses concessionàries de la línia 9 del metro per alliberar recursos que permetin avançar en el tram central, on està concebut "el gran batec de mobilitat" de la línia.

El conseller també va avançar que, un cop s’inaugurin les noves dues estacions de Foneria i Foc Cisell, l’objectiu de la Generalitat és avançar amb les parades d’Ildefons Cerdà i Provençana, corresponents al ramal de la L10 a l’Hospitalet de Llobregat. Sobre aquest punt, l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, va lamentar a través d’un comunicat que s’hagués prioritzat la Zona Franca. Amb una expressió similar a la que havia fet servir Colau unes hores abans, Marín va lamentar que l’acord entre Barcelona i la Generalitat creava "ciutadans de primera i de segona" a la metròpolis barcelonina.

Colau i Junqueres no mencionen la cimera

Malgrat la bona sintonia durant la signatura del conveni de finançament, ni Colau ni Junqueras van voler explicitar ahir cap lectura política de l’acord més enllà de l’estricta col·laboració entre administracions. Tampoc van fer cap referència a la cimera del referèndum celebrada divendres passat, on l’alcaldessa de Barcelona es va col·locar a l’epicentre del sobiranisme com a peça clau en la campanya per exigir el referèndum pactat.

Durant la signatura a l’Ajuntament, Colau sí que va recalcar que la firma d’aquell acord evidenciava que "en temps de moltes cites electorals" uns i altres eren capaços "d’arribar a acords per afavorir a la ciutadana més enllà de les discrepàncies". L’alcaldessa també va voler "posar en valor" que el conveni havia nascut amb el grup municipal d’ERC, que va posar l’arribada del metro a la Zona Franca com a condició per aprovar els pressupostos de 2016 i, més endavant, els de 2017.