Josep Lluís Trapero: “La primera missió de la policia és garantir els drets i les llibertats”

Josep Lluís Trapero farà 50 anys el mes que ve i fa nou mesos que ha deixat de fumar. Avui, però, celebra que fa deu anys que el cos que comanda va arribar a Barcelona. Va ser el moment en què Catalunya va començar a creure’s els Mossos d’Esquadra com a autèntica policia del país, una estructura d’estat.

Vostè va arribar a Barcelona com a cap d’investigació de la ciutat i deu anys després és cap del cos. S’esperava aquest salt?

En absolut. M’ho he pres com una oportunitat. Jo havia sigut molt crític amb determinades coses dins del cos i ara les puc fer canviar.

Quines coses?

Calia més connexió entre la cúpula del cos i la base operativa. Els comandaments s’havien anat apartant de la base i ara estem en un camí invers, el d’uns comandaments més al peu del canó. I també poso l’accent en la relació entre el cos i la societat, que és fonamental.

Una societat més exigent que mai.

Catalunya té la història que té i la relació entre la societat i l’autoritat és difícil. Sempre ho serà. Ho hem d’acceptar. No plorem tant. Som la policia d’aquest país, no la d’un altre. Un cop acceptat això, hi ha coses que es poden fer per acostar-nos a la gent. Per exemple, abordar l’ordre públic d’una altra manera, amb la mediació. I s’ha de dir que amb això hi va fer molt el director Prat.

Manel Prat, el director que ha passat a la història per haver negat evidències del cas Quintana...

Allò no va ser just, ell va transmetre la informació que li havíem donat els comandaments. No ho vam fer amb ànim d’enganyar, però hi va haver falta de rigor. Sovint hem comès errades d’aquestes per haver donat explicacions massa ràpid. I jo sóc un maniàtic del rigor en la transmissió de dades, perquè vinc del món de la investigació criminal, en què això és cabdal.

Troba a faltar la investigació? Perquè la portava a les venes...

Jo no hauria estat tants anys a la policia si no hagués sigut per la investigació. M’hi vaig ficar als 24 anys perquè era auxiliar administratiu i m’avorria. Però si no hagués anat a parar a investigació no hauria durat tant. No volia ser antiavalot, per exemple. Han passat els anys i ara defenso enèrgicament la necessitat de la unitat d’ordre públic, però des d’una perspectiva de cap del cos.

La investigació sol ser una font d’alegries i l’ordre públic és una font de polèmiques. Té solució?

Una societat no pot renunciar a tenir policia d’ordre públic. I assumim que no és el mateix gestionar l’ordre públic a Catalunya que en altres llocs, perquè aquí hi ha més tolerància amb la protesta. La gent té dret a la manifestació i la policia ha de garantir aquest dret. Per això hem après a fer mediació. I hem après, i ho dic com a autocrítica, que la policia no pot caure en l’error de dissoldre manifestacions. Ha de tallar només les conductes violentes concretes. I si això és difícil tècnicament, és problema nostre, no ho podem carregar sobre la gent.

¿Treballen ara d’una manera diferent de quan van desallotjar els 'indignats' de la plaça Catalunya?

No entraré en el cas de la plaça Catalunya perquè jo encara no era el cap del cos i tampoc vaig formar part del dispositiu, seria injust. Però hem fet canvis. Planifiquem més, treballem més en equip. I d’aquí dos anys potser haurem detectat més coses que ara fem malament.

Han hagut de deixar de fer servir les pilotes de goma.

En això ens podíem haver enrocat. Sé que va ser una decisió política, però primer hi ha va haver l’anàlisi operativa. I la nostra posició és entendre que la societat catalana ja ha triat, ja ha dit que no vol que ningú més perdi un ull per una pilota de goma. Per tant, el nostre paper és escoltar el que diu la gent.

En el cas Quintana, continuen mantenint que no va ser una pilota de goma de les clàssiques, les que s’han retirat. Així que només podia ser un projectil de foam, els que encara s’utilitzen. Aleshores, el problema persisteix...

Honestament, creiem que la lesió va ser causada per una acció policial. No n’hi ha cap dubte. Cap ciutadà llançava objectes contundents a la zona. Però també creiem que no es van utilitzar pilotes de goma. I el resultat no és coherent amb el que fa una pilota de goma. Però tampoc estem en condicions de dir al jutge que va ser l’agent X amb el projectil X de foam, no en tenim proves.

Però, al marge del procés judicial, si s’han retirat les pilotes de goma i resulta que la lesió la va causar l’eina que es continua utilitzant...

Les pilotes de goma i els projectils de foam són eines tècnicament molt diferents. La pilota rebota i queda fora de control, per això és perillosa. Amb els projectils de foam, apuntes a l’objectiu i l’ordre és apuntar a les cames. Si va ser un foam, va ser un mal ús i no s’ha de repetir, perquè és una eina més controlable que les pilotes de goma clàssiques.

Un altre cas que ha deixat marca ha sigut el de Juan Andrés Benítez.

No es pot analitzar aquest cas sense conèixer les tècniques policials. El que pot semblar una pallissa pot ser ús de la força per controlar una persona. Només un pèrit ho pot avaluar. Sigui com sigui, puc entendre el recorregut judicial dels agents que van participar en l’actuació directa. Però no entenc que encausin el mosso que va netejar la sang.

De tota manera, aquest cas estava en el rerefons de la seva petició pública de disculpes el Dia de les Esquadres del 2014, un fet inèdit...

Jo puc defensar la no responsabilitat criminal dels agents del cas, però això no vol dir que no en siguem responsables en la mesura que hi vam actuar. Com a organització hem de demanar disculpes. La professió ens obliga a fer l’actuació, però el resultat és una mort. I pot ser que hi hagués errades. No hi ha criminalitat, però potser sí errors.

Doncs la seva petició de disculpes no va agradar en gran part del col·lectiu de Mossos.

Potser no hem arribat a tothom amb la pedagogia. També hi ha gent que fa populisme i vol manipular l’opinió de la base del cos. Hem de conviure amb això. Els que tenim responsabilitats ens hem de moure per altres criteris, no ens podem moure per populisme intern ni per un corporativisme barat.

Aquesta setmana hi ha hagut un capítol de l’operació Petrum, contra la corrupció, que porta la Guàrdia Civil, i el final de l’operació Pandora, contra grups anarquistes, que és dels Mossos. Per què no els encarreguen casos de corrupció?

També fem casos de corrupció. Però és cert que aspirem a fer-los tots, és una competència que ens correspon. Ens hi hem ofert. No sé per què no ens ho encarreguen.

¿Tenen la sensació que no es refien dels Mossos si el cas afecta el partit que governa?

Si els jutjats o la fiscalia tenen aquesta percepció, tenen un problema. Perquè no s’ha de barrejar política i policia. Jo garanteixo que als Mossos això no passarà mai.

Barrejar policia i política és un error, també es diu de l’esport. Però ¿hi ha alguna cosa més política que la policia, una estructura d’estat?

És una estructura d’estat molt important. I això s’ho han de creure els responsables polítics i destinar-hi recursos. Ara fa anys que no tenim promocions noves, cada vegada hi ha més feina i aquesta situació provoca estrès en l’organització.

El cas és que els Mossos són al mig del debat polític. Aquesta setmana el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit que compta amb ells si s’ha d’aplicar l’article 155 de la Constitució i suspendre l’autonomia.

Jo no parlo mai de situacions hipotètiques, perquè provocaria reaccions que tensarien més la societat, i la nostra funció és la contrària.

Però es poden trobar amb un xoc de legalitats, i la policia hi és per aplicar la legalitat...

La primera missió de la policia és garantir els drets i les llibertats de la gent. Per tant, quan passin determinades coses, si passen, actuarem amb prudència i proporcionalitat. No perdo ni un minut en aquest tipus de declaracions i no necessitem polítics que ens facin l’abraçada de l’ós. Al capdavall, en un conflicte polític la policia no té res a dir.