Irene Rigau: “Catalunya difícilment pagarà per escolaritzar en castellà”

BarcelonaDesprés de més de dos mesos de vacances, demà 1,56 milions d’alumnes -gairebé 13.000 més que fa un any- comencen el nou curs escolar. És una xifra rècord que ve acompanyada per un increment de 790 docents, per a un total de 65.500 integrants de la plantilla del professorat.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) - en què hi ha sindicats, entitats pedagògiques o associacions de pares i mares - denuncia que falten 3.000 docents més aquest curs. ¿És suficient la plantilla prevista?

Després d’un període en què es va congelar, i que s’han incrementat les hores lectives del professorat, aquest és el segon curs consecutiu que augmenta la dotació de docents. Ensenyament també ha anat substituint sempre els mestres jubilats, cosa que no ha passat amb la resta de la funció pública. La plantilla d’aquest curs cobreix totes les necessitats de docència i d’organització dels centres i, a més, ve complementada per personal no docent. És evident, però, que una nova situació pressupostària permetria ampliar progressivament el nombre de professors. Entenc que el càlcul que fa el MUCE és perquè deu proposar canviar l’horari lectiu dels docents. I això, ara per ara, no està previst.

La que es coneix com a llei Wert s’estén a partir de demà a totes les aules de primària i entra per primer cop a primer i tercer d’ESO i primer de batxillerat. Ha dit en nombroses ocasions que Ensenyament només farà un compliment administratiu de la normativa. ¿En què consistirà?

L’Estat té unes competències i nosaltres unes altres. Una de les seves és l’expedició del títol. Per poder tenir-lo has de demostrar que has complert amb la normativa bàsica: anys d’escolaritat, nombre de matèries... En aquest aspecte nosaltres la complim. Ara bé, en el contingut i la manera d’aplicar-lo, seguim el model de la LEC. Som la comunitat autònoma que més hem diferenciat aquestes dues vies i l’única que no ha firmat el conveni per al desenvolupament de la Lomce. Per tant, quan algú diu que altres comunitats s’han escaquejat de la Lomce i que Catalunya l’aplica, va molt equivocat. L’exemple més clar és que hem preservat el nostre model de formació professional.

Sí que s’acata la Lomce, però, en aspectes com la recuperació de l’assignatura de religió...

Sí, però també oferim una alternativa [Cultura i valors ètics].

Aquesta alternativa també inclou l’estudi de cultures religioses, un aspecte que també s’ha criticat... Està demostrat que no estudiar les cultures religioses a les escoles priva l’alumne de mitjans de comprensió per entendre realitats molt diverses de la societat actual. És difícil fer comprendre determinats comportaments, hàbits i valors sense tenir uns referents sobre cultures religioses.

Per als sindicats, el fet que s’hagi aprovat el currículum de secundària just en el curs en què la Lomce entra als instituts demostra que sí que es vol aplicar la llei Wert.

El currículum es va començar a treballar el 2011, quan encara no es parlava de la Lomce. El que hem fet és donar-li una forma perquè preservi el model de la LEC, basat en competències, i doni el compliment administratiu de la Lomce perquè l’alumnat pugui obtenir el títol de l’ESO.

Les comunitats han criticat el mal funcionament de la FP bàsica, un dels pilars de la llei Wert. ¿Creu que Madrid acabarà seguint el model català?

Probablement. Com a mínim aquesta és la voluntat dels consellers amb els quals he parlat. Consideren que a un alumne que està fent FP bàsica també se li ha de garantir la via perquè pugui obtenir l’ESO.

¿Creu que el nou ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, també pretén espanyolitzar l’alumnat català, tal com volia Wert?

El nou ministre té un estil propi. De moment ha demostrat una actitud dialogant que ens ha anat bé per aturar les proves que preveu el decret de secundària [les revàlides]. En la conferència sectorial del mes d’agost va entendre que ho havia de fer i impulsar un grup que avalués la implantació de la FP bàsica.

¿El nou ministre persistirà en la línia de canviar el model educatiu català?

El programa polític d’un ministeri forma part del seu govern. Mai vaig creure que el ministre Wert tingués una política pròpia, era la política del senyor Rajoy. S’ha de veure en els pròxims mesos com es plasmen les directrius de Rajoy en l’àmbit educatiu. El que sí que hem vist, però, és que ha reflexionat sobre el que es feia abans... No dic rectificar, però sí reflexionar.

S’han endarrerit les revàlides de l’ESO i el batxillerat. Per quan?

Nosaltres hem insistit al ministeri que el que volem és diferenciar entre l’avaluació de l’alumne i la del sistema. Per avaluar el sistema, l’Estat no necessita fer directament un examen als nois de 4t d’ESO. Hi ha altres mecanismes. El que demanem al ministre, doncs, és que separi l’avaluació del sistema de la de l’alumne. La llei diu el que diu, però les lleis es poden modificar i més amb els canvis de colors polítics que hi va haver a les comunitats en les eleccions del maig.

Quan està previst desencallar-ho?

Hi ha convocades les reunions per avaluar el funcionament de la FP bàsica, però de moment no hi ha més novetats.

Amb el canvi de ministre s’ha acabat el ball de xifres sobre quants alumnes havien demanat l’ajuda de 6.000 euros prevista a la Lomce per poder ser escolaritzats en castellà en un centre privat. Segons l’Estat es podrien compensar 17 alumnes. Ho faran?

Farem una anàlisi de cada un dels expedients conjuntament amb responsables del ministeri perquè entenguin que el recurs que presentem per a cada cas té una base jurídica.

¿Creu que s’acabarà pagant aquesta ajuda en algun dels casos?

Catalunya difícilment pagarà per escolaritzar en castellà.

Quin perfil tenen aquests 17 alumnes?

En un percentatge important ja estaven matriculats en un centre privat abans que entrés en vigor la Lomce, per tant, el que estan fent les famílies és un frau de llei.

I la resta?

Gairebé tots formen part d’aquest percentatge.

Quants centres aplicaran en alguna de les seves aules el 25% del castellà en compliment a les interlocutòries del TSJC aquest curs?

Són 12. Tot i així, és una xifra dinàmica perquè hi ha alumnes que acaben l’escolaritat, d’altres que passen a altres etapes educatives no obligatòries i d’altres que entren. També hi ha algun cas en què l’alumne hi ha renunciat [com en els casos de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i la de Balaguer].

Les beques menjador s’amplien a les llars d’infants i de manera “simbòlica” als instituts a través d’una prova pilot en què se servirà un segon esmorzar. ¿No es preveu fer un pas més ambiciós en l’etapa de secundària?

Atendrem tots els alumnes que ho necessitin i tinguin l’informe dels serveis socials. A un estudiant de secundària se’l pot atendre en un menjador d’una escola de primària, a les cantines escolars o donant-li un segon esmorzar fort al centre. De fet, el curs passat es va ajudar 5.000 estudiants de secundària. Els directors saben que si un alumne no rendeix per falta d’alimentació s’han de posar en contacte amb els serveis socials, i si ho avalen, es buscarà una solució.

El curs 2012-2013 es va començar una prova pilot en tots els centres de primària de Platja d’Aro de jornada continuada, de les 9 del matí a les 2 del migdia. ¿Està previst estendre aquest model a altres municipis?

La decisió anirà lligada al tema de la reforma horària. Si s’avança en propostes per reordenar l’horari de la societat, determinades iniciatives tindran rèplica a primària. Però mentre hi hagi els horaris estàndards actuals, no. Tot i així, a vegades hi ha discrepàncies entre el que interessa a una AMPA d’una població i a les federacions d’AMPAs. El debat, doncs, també cal que el facin dins d’aquestes federacions.

El reclamat decret d’educació inclusiva està en la seva última fase. Quines són les principals novetats que presenta?

Teníem un decret de l’any 1997 que s’havia d’actualitzar. La seva filosofia és apostar per un sistema ordinari que sigui inclusiu. En aquest sentit es preveuen tres iniciatives: la promoció de la cohesió social, ordenar millor les mesures de suport a l’atenció educativa i transformar els centres d’educació especial en centres de suport als centres ordinaris. També es crearà conjuntament amb els departaments de Benestar i de Salut un servei educatiu específic per als alumnes que pateixin algun trastorn de conducta.

Una de les feines dels centres per a aquest curs era regular l’ús del mòbil. Ho han fet en positiu?

Sí. L’impacte del Mobile World Congress ha sigut important. En l’àmbit educatiu l’hem aprofitat per crear el programa mSchools i elaborar la competència digital. No es tracta que l’alumnat faci servir el mòbil de manera indiscriminada a l’aula, però sí que es pot utilitzar en treballs per desenvolupar les competències digitals.

¿Si Catalunya es converteix en un estat, el model educatiu català patirà algun canvi?

Tindrà més possibilitats d’organitzar el seu propi model. Els objectius serien els mateixos que ara, els que marca Europa per a l’any 2020. A nivell d’estratègies i recursos, però, podria haver-hi canvis com ara decidir la durada de la primària i l’estructura que hauria de tenir. El mateix passaria amb la secundària i el batxillerat.

¿Serà el seu últim inici de curs com a consellera d’Ensenyament, encara que guanyin les forces sobiranistes el 27-S?

¿Si continuaré sent consellera? Entenc que em faci la pregunta, però no té resposta. En aquests dies tothom parla de la Lomce i de les eleccions del 27 de setembre; nosaltres parlem del dia 14, que és el dia de l’inici del curs.