Un regidor detingut i quatre investigats més pels contractes a clans de la Mina amb diners públics
Els fons públics acabaven beneficiant el cap d'un grup de traficants de drogues, segons la investigació dels Mossos. Afers Interns de la Policia Nacional també ha detingut l'inspector en cap d'aquest cos a Mataró
Barcelona/Sant Adrià de BesòsEls Mossos d’Esquadra han arrestat aquest matí el regidor del PSC de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos en una operació que investiga els contractes a clans de la Mina amb diners públics. En el marc de la mateixa operació el jutjat d’instrucció número 4 de Badalona també investiga el gerent del Consorci de la Mina, Juan Luis Rosique, i 3 persones més, vinculades amb empreses de seguretat, segons han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’ARA ja va avançar fa més d’un any que el Consorci de la Mina s’havia gastat com a mínim 810.000 euros contractant empreses per vigilar pisos buits de protecció oficial. Aquestes empreses ni tan sols tenien autorització per fer feines de seguretat i, tal com va apuntar aquest diari i sosté la investigació policial, en realitat eren entitats pantalla per desviar els diners dels contractes a clans de la Mina.
Més informació: La vigilància d’edificis públics a la Mina, en mans de clans localsDurant anys, tant als pisos de protecció oficial dels edificis acabats de construir com als dels edificis vells hi havia rètols casolans que identificaven qui vigilava realment els edificis. A l’abril de l’any passat, als edificis nous hi havia rètols que avisaven: “Control Los Manolos”; als vells, els cartells deien “Control Los Manolos Tío Cristina”. Un vigilant d’una empresa de seguretat va admetre a aquest diari que si es trobava cap problema tenia ordres d’avisar la seva empresa, que al seu torn telefonava al Tío Cristina, “el patriarca”, que ho resolia. El gerent del Consorci, Juan Luis Rosique, un dels investigats, no va voler atendre l’ARA en el seu moment. Però fonts de l’ens van justificar els contractes i van assegurar que la vigilància era necessària per evitar ocupacions il·legals i problemes de convivència.
Segons fonts policials el sobrenom de Tío Cristina correspon a Ángel Amaya Montero. És un dels investigats per aquest cas de corrupció però, a més, també l'han arrestat els Mossos, que l’acusen de dirigir un grup de traficants de drogues. Aquest matí mateix, quan els Mossos detenien Ramos –que ha quedat lliure al cap d’unes hores– i escorcollaven el Consorci de la Mina i l’Ajuntament de Sant Adrià, també han fet una altra operació contra un grup de traficants de droga al mateix barri de la Mina. Han arrestat 8 persones, incloent-hi Amaya, i han confiscat diners en efectiu, armes de foc, 162 quilos de plantes de marihuana i 15 quilos de cabdells de cànnabis. Segons la investigació dirigida pel jutjat d’instrucció número 4 de Badalona, Amaya és qui acabava cobrant els diners públics dels contractes per a la vigilància dels pisos protegits a través de les empreses pantalla.
Arran de la investigació d’aquest grup de traficants, però en el marc d’una altra peça separada del mateix cas, afers interns de la Policia Nacional espanyola també ha detingut l’inspector en cap d’aquest cos a Mataró per suborn i revelació de secrets. Hauria avisat els traficants d’investigacions i operacions policials. Ha quedat en llibertat amb càrrecs, però com que està sota investigació judicial l'han suspès automàticament de les seves funcions, segons la Policia Nacional.
Pisos protegits vigilats per clans
Tot i els rètols i que tot el barri tenia clar qui era qui vigilava els pisos buits, entre el 2012 i el 2015, sumant-hi les xifres que consten als informes d’intervenció del consorci, s’havien pagat uns 810.000 euros en control i vigilància. Aquests diners havien anat les empreses Visercon 2000, Control y Mantenimiento Los Borjas, Afrimaya BCN i Ertrel 2010. Els contractes es van continuar fent tot i que el desembre del 2012 ADN Sindical ja havia denunciat a la conselleria d’Interior que s’estaven fitxant empreses que no tenien autorització per fer feines de seguretat, tal com recorda el portaveu del sindicat, Sergio Sánchez. “Quan saltava una alarma d’un dels pisos els vigilants anaven a mirar què passava i es trobaven que ja hi havia un home, un gitano, que els deia que ell era el vigilant, i que no duia uniforme ni res”, explica.
Els Mossos van fer una inspecció al Consorci de la Mina i a les zones d’obra dels pisos protegits el març del 2013, segons consta en una resolució de la conselleria d’Interior. Van concloure que hi havia prou “indicis” que dues de les empreses –Visercon 2000 i Afrimaya BCN– feien feines de vigilància i protecció “tot i no disposar de l’autorització corresponent com a empreses de seguretat” ni constar als registres d’empreses de seguretat dels governs català i espanyol.
El 23 de desembre del 2015 el representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de la Mina, el regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, es va abstenir en la votació que va aprovar tirar endavant els contractes de vigilància pendents d’adjudicar per al 2016. Creia que hi poda haver irregularitats i no li semblava lògic que hi hagués pisos de protecció oficial buits. En aquell moment n’hi havia 139, entre els d’edificis nous i els dels immobles vells, com el bloc Venus. Fins al maig del 2015 hi havia hagut 250 pisos nous buits més.
El març de l’any passat la subdirectora general de Seguretat Interior, Maite Casado, va dir al sindicat que havien parlat amb la gerència del Consorci de la Mina per fer-los saber que havien de garantir que només podien vigilar empreses de seguretat autoritzades. La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies també va assegurar l’abril de l’any passat que estava revisant jurídicament els contractes –la consellera, Dolors Bassa, és la presidenta del Consorci de la Mina–. Els concursos de vigilància per al 2016, que havien de sumar 110.000 euros més, d’entrada van quedar deserts. Després van incloure l’autorització com a requisit.
El jutge ha conclòs que la investigació no implica corrupció generalitzada a l’Ajuntament de Sant Adrià; l’alcalde, Joan Callau, o partits polítics, sinó que tan sols afecta el regidor i el gerent del Consorci de la Mina, segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La direcció del PSC no ha volgut valorar a fons l’escàndol, informa Marc Toro. El secretari d’organització, Salvador Illa, remarca que l’Ajuntament ha ofert “tota col·laboració” a la justícia i insisteix que el TSJC “deixa clar que no és un assumpte de corrupció de Sant Adrià” i no afecta l’alcalde ni el consistori. “Anirem aplicant el codi ètic del partit a mesura que avancin els fets i amb tota la contundència que sigui precisa”, ha dit, i ha afegit: “En funció dels fets, actuarem”.
Ramos i Rosique, dues cares clau i poc visibles al barri
Juan Carlos Ramos i Juan Luis Rosique són dos homes forts a la Mina. El primer és el regidor del govern municipal del PSC al barri, on ha fundat el Club de Lluita la Mina. Un dels primers referents polítics de Ramos va ser l’exalcalde Jesús María Sito Canga, investigat per l’obertura presumptament irregular d’una discoteca el 2008. El regidor i l’actual alcalde, Joan Callau –investigat pel mateix cas– ja eren companys de govern durant els mandats de Canga. Ara Ramos també és regidor d’Esports i membre del Consell d’Administració de l’empresa municipal d’habitatge Pla de Besòs en representació del PSC.
Allà, Ramos comparteix espai de treball amb el gerent, Juan Luis Rosique, a qui els Mossos investiguen ara en la mateixa operació per la qual han detingut el regidor. Des del 2009, Pla de Besòs gestiona l’Oficina Local d’habitatge i els pisos de protecció oficial de titularitat municipal. Ramos i Rosique comparteixen un altre espai: el Consorci de la Mina, integrat pels ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Rosique també n’és gerent, i Ramos és el vicepresident de la comissió executiva. El regidor va dimitir de la comissió l’abril del 2016, però Callau no ho va acceptar.
Ramos va voler deixar el càrrec argumentant la “falta de resposta política del Consorci” a les famílies de l’edifici Venus pendents de reallotjar. Però va continuar en el càrrec. En tot cas, l’intent de dimissió va ser poc després que aquest diari fes públiques les irregularitats en els contractes per la vigilància privada.
Alguns veïns parlen de “màfia”, quan es refereixen als contractes de vigilància amb els clans del barri. Sempre en veu baixa. Alhora, veuen aquesta pràctica com una evidència de l’opacitat amb la qual es gestionen el Consorci de la Mina i l’empresa Pla de Besòs, on Ramos i Rosique treballen colze a colze.