Instal·len càmeres a l'Observatori de l'Ebre per captar i recuperar meteorits

BarcelonaL'Observatori Astronòmic de l'Ebre, pertanyent a la Universitat Ramon Llull (URL), ha instal·lat càmeres especials per observar l'entrada en la Terra de fragments d'esteroides i recuperar nous meteorits. L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) gestiona des de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) una xarxa de vigilància per detectar meteorits i bòlids a tota la Península Ibèrica. Aquesta xarxa encara no disposava de cap estació de detecció de bòlids meteòrics a la província de Tarragona, carència que ha estat pal·liada amb la incorporació de dues càmeres de videodetecció a l'Observatori de l'Ebre, una d'elles de caràcter estratègic, que registra totes les boles de foc que passen pel cel de Catalunya les 24 hores al dia i els 7 dies a la setmana.

Segons ha informat la URL, aquesta càmera treballa paral·lelament amb una altra del mateix tipus ubicada a l'estació del Montseny, operada pel CSIC-IEEC.La Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits (o Red SPMN) estudia les òrbites de les roques d'origen interplanetari que entren sobre la Península Ibèrica a velocitats de centenars de milers de quilòmetres per hora.

En penetrar en l'atmosfera terrestre produeixen brillants boles de foc, i, en ocasions, els bòlids meteòrics més lluminosos poden aprofundir i generen roques supervivents que, en arribar a la superfície terrestre, són anomenats meteorits. Una vegada reconstruïdes les trajectòries atmosfèriques i la regió de la volta celeste d'on provenen aquestes boles de foc, els científics pot determinar la seva òrbita i conèixer d'on provenen. Normalment es tracta de fragments de cometes i asteroides, però també poden ser roques despreses de la Lluna o Mart.

Segons ha explicat el director de l'Observatori de l'Ebre, David Altadill, "l'estudi de la seva composició i origen resulta fascinant. Si sabem d'on provenen podem determinar l'existència d'eixams generadors de meteorits, produïts per la fragmentació d'asteroides o de cometes pròxims a la Terra que podrien ser potencialment perillosos".

Des d'agost, quan l'Observatori de l'Ebre va iniciar la seva col·laboració amb el CSIC-IEEC, fins a aquest febrer, han pogut registrar diversos bòlids meteòrics extraordinaris, encara que tres d'ells són "rellevants". El primer, el del 21 d'octubre, produït per un fragment del famós cometi '1P/Halley', que es va poder veure a tot Catalunya; el segon, el del 24 de desembre, que va ser peculiar per ser un "bòlid rompudaire" ja que va entrar de forma tangencial en l'atmosfera i va sortir després de nou a l'espai interplanetari amb una òrbita escurçada com a conseqüència d'aquest procés. El tercer va ser gravat, en ple dia, el passat 10 de febrer.

Altadill ha destacat que els meteorits donen informació sobre la primera matèria amb la qual es constitueix el sistema planetari i proporcionen claus fonamentals sobre l'origen dels planetes i sobre l'origen de la vida en la Terra. "Molts asteroides i cometes contenen aigua i molècules orgàniques, que només podrem estudiar en cas que es recuperin determinats tipus de meteorits, les anomenades condritas carbòniques o bé a través de missions de recollida directa de mostres", ha indicat el director de l'Observatori de l'Ebre.

Això observatori, amb més de 100 anys d'història, està regit per un patronat format per la URL, el CSIC, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMet), l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), la Generalitat, la Diputació de Tarragona, i la Companyia de Jesús.