PANDÈMIA
Societat 16/01/2021

Infermeres jubilades s’autoorganitzen i vacunen el 80% de l’Hospital de Sant Pau

Un equip de dones retirades lideren la vacunació per alliberar els excompanys de fer hores extres

Gemma Garrido Granger
4 min
Núria Guàrdia, amb el casquet blau, supervisant el punt de vacunació de l’Hospital de Sant Pau.

BarcelonaEn un petit cubicle a la planta -2 de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, tres infermeres preparen meticulosament les xeringues i els vials per a la vacunació de covid. Són metòdiques i denoten una gran seguretat en els seus moviments. Amb quaranta anys d’experiència i una vocació inqüestionable, són professionals consumades que, tot i estar jubilades, s’han format per tornar a la que ha sigut casa seva durant dècades per vacunar els excompanys. “Els volem alliberar d’una altra responsabilitat i de fer més hores extres”, explica Núria Guàrdia, al capdavant del procés.

Al Sant Pau cap professional en actiu està vacunant: un total de setze infermeres retirades fan torns de manera voluntària per fer-ho. Administrant quaranta dosis cada hora, ja han aconseguit vacunar el 80% de la plantilla en només una setmana. Les mans d’aquestes infermeres, referents per a molts dels sanitaris, són més valuoses que mai enmig del creixement de la pressió assistencial, en què tots estan deixant la pell ininterrompudament des de fa mesos. “Elles, que han sigut caps, mestres i companyes, ens entreguen el seu temps un altre cop. Tots hi confiem plenament”, assegura el responsable de riscos laborals, Rafael Padrós.

Els sanitaris van passant pel punt de vacunació i tots somriuen per sota de la mascareta quan en surten. Senten que el final del malson és cada cop més a prop i la prova la duen injectada al braç. Com la infermera Marina Esteve o la tècnica en cures auxiliars Carmen Alcalá, que se senten una mica més alleujades. Totes dues qualifiquen d’“honor” que les seves excompanyes hagin fet l’esforç de tornar per vacunar-les. “Em sento útil per a ells i elles, que ho estan passant tan malament”, explica Glòria Casajús, una infermera de 63 anys que s’havia prejubilat just abans de l’esclat de l’epidèmia. Vacunar, diu, és el seu “granet de sorra” per lluitar contra el virus al seu hospital.

Un xat de WhatsApp

La creació d’aquest grup pioner a Catalunya va néixer precisament d’un intercanvi de missatges entre Casajús i el cap de malalties infeccioses del Sant Pau, Joaquín López-Contreras. “El 3 de gener em va felicitar l’any i jo, que veia que la vacunació no avançava, vaig fer una catarsi -relata Casajús-: «Com pot ser que no estiguem vacunant? Per què no compteu amb les jubilades?»”, va respondre-li indignada.

“Automàticament vaig agafar-li la paraula i en 48 hores havíem consultat la direcció i ens havíem assessorat legalment”, diu el metge. El Col·legi d’Infermeres ofereix una pòlissa gratuïta fins al juny per a les professionals retirades que es reincorporen per fer tasques relacionades amb el covid. I allà van saber que no només Casajús estava disposada a vacunar: una desena d’infermeres jubilades ja s’havien mogut en paral·lel per demanar-ne informació. Totes volien col·laborar com fos. “Són com les mares: mai dimiteixen”, elogia López-Contreras.

Només va caldre un grup de WhatsApp que aviat va treure fum: ja són gairebé quaranta membres, tot i que només una desena estan posant vacunes. “Se’ns va obrir el cel: és casa nostra, coneixem l’entorn i tenim habilitats. Sabíem que era una estratègia segura i factible”, resumeix Casajús. L’equip està molt implicat i és molt proactiu. “Cada dia rebo una trucada amb millores que podríem implementar per agilitzar els circuits”, exemplifica Padrós.

“Principiants” tot i l’experiència

La cua de treballadors que esperen torn per rebre la vacuna és interminable. Guàrdia, Casajús i la resta d’infermeres s’organitzen en grups de tres i en dos torns -de 7 a 14 i de 14 a 21 hores- cada dia de la setmana. “Totes tenim un rol indispensable: una reconstitueix la vacuna; una altra carrega les dosis i una altra les administra”, detalla Guàrdia.

Amb tot, per vacunar de covid no n’hi ha prou amb dir i fer, explica la infermera: cal planificar-se i, sobretot, formar-se. Les particularitats de la vacuna de Pfizer han alterat el protocol convencional i les ha obligat a oblidar el que havien fet sempre per no danyar la preparació. Han hagut de reaprendre a vacunar. “Sentir-se una infermera principiant als 63 anys, després de 36 d’exercici, no és agradable”, admet Casajús.

Però les infermeres tenen molts tics o manies, com colpejar amb l’ungla l’ampolleta, i res d’això es pot fer amb la vacuna de Pfizer. S’ha de manejar amb molta cura i una gran responsabilitat. “És el que tothom ha estat esperant, no podem fallar o desaprofitar producte”, expliquen. Cada vial dona per a cinc dosis, però amb els sobrants se’n pot obtenir una sisena. Aconseguir-la i evitar el desaprofitament depèn de la destresa de la infermera i del ritme de preparació: si es fa a poc a poc es pot extreure. Elles l’obtenen el 98% de les vegades.

Un cop descongelats els vials, cal temperar-los amb les mans i fer deu moviments suaus per treure la fredor de l’interior. “Mai se sacseja, podríem fer-la malbé”, puntualitza Guàrdia. Després s’hi afegeix el sèrum fisiològic i es torna a moure per integrar-ho tot. “El primer dia vaig dormir poc i em movia amb inseguretat. Vaig trigar dues hores a desempallegar-me de la tremolor del pols”, reconeix Casajús. Ara ja en són totes unes expertes i estan preparades per a la segona ronda de vacunació.

stats