El Govern recorre a Europa per blindar el català a l’escola
Estrasburg analitzarà el model d’immersió lingüística a petició d’Ensenyament
BarcelonaEls últims anys el model d’immersió lingüística vigent des de fa més de tres dècades a l’escola pública catalana ha sigut el punt de mira de diversos atacs. El primer, i origen de tota la resta, va ser el 28 de juny del 2010, quan la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va resoldre que el castellà també havia de ser “llengua vehicular” a les aules catalanes. A partir d’aquí s’ha originat un degoteig de resolucions i recursos judicials entre els quals hi ha les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposen un 25% de l’horari lectiu en castellà. En el curs que comença avui la mesura s’aplica en diferents aules de 12 centres.
Als atacs judicials s’hi han de sumar els legislatius, amb l’aprovació per part de la majoria absoluta del PP de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), que deixa el català en un segon terme, o el decret de llengües que inclou la mateixa normativa. Aquest decret obliga la Generalitat a pagar un centre privat als alumnes que demanin l’escolarització en castellà (6.000 euros per nen i per curs) des del curs passat. De moment Ensenyament no n’ha finançat cap, però l’Estat ja ha posat sobre la taula que cal compensar 17 alumnes.
El Govern ha recorregut una per una totes les estocades contra la immersió, però, segons ha pogut saber l’ARA, ha decidit fer ara un nou pas: que Europa avaluï la seva política lingüística educativa. Aquest camí té un doble objectiu: avalar pedagògicament el model lingüístic previst en la llei d’educació catalana (LEC) i que s’està aplicant a les aules i, de retruc, aconseguir el suport d’Europa per blindar el català als centres davant de futurs atacs.
L’anàlisi del model el farà el Consell d’Europa a través de la seva unitat de política lingüística. Les decisions que pren aquest organisme no són normatives però sí influents, ja que es tracta de la institució europea més veterana. La primera reunió entre Ensenyament i representants del Consell serà aquest mateix mes d’octubre.
Un aval de quatre fases
El procediment s’allargarà un any i mig i es desenvoluparà en quatre fases. En la primera, la conselleria capitanejada per Irene Rigau haurà de preparar un informe que descrigui i valori l’actual política lingüística que se segueix a les aules catalanes i on es destaquin els canvis previstos per la LEC. La conselleria ja ha designat un equip per fer l’estudi, en el qual espera que també participi el màxim responsable del Consell Escolar de Catalunya. En la segona, un grup d’experts del Consell d’Europa visitarà diferents centres catalans per analitzar en primera persona com es materialitza aquesta política a les aules i, posteriorment, elaborarà el seu propi informe. El tercer pas consistirà a difondre el projecte en sessions de treball, presentacions públiques o fòrums. I, finalment, es farà un perfil de la política lingüística dels centres catalans on es recolliran els objectius de futur que fixin el Consell d’Europa i Ensenyament.
L’Estat ja ho sap
El Govern ja ha comunicat aquest pas al representant espanyol del Consell, mentre que l’organisme europeu també li ha fet saber que ha acceptat la petició de la Generalitat. “Tenir l’aval d’un estament europeu especialitzat en polítiques lingüístiques educatives constitueix un element clau per a la defensa del model”, s’insisteix des del departament d’Ensenyament.
El pla del plurilingüisme que manté el català com a llengua vehicular i que s’està aplicant a les aules es va aprovar el juliol del 2013. El programa preveu que l’alumne, a banda d’aquesta llengua i del castellà, tingui un bon domini de l’anglès i coneixements d’una segona llengua estrangera, que en la majoria de centres acostuma a ser el francès o l’alemany. Per aconseguir-ho, l’any 2018 un mínim del 12% del currículum de primària ha de ser en anglès, un 15% a l’ESO i la formació professional i un 18% al batxillerat. L’objectiu és que l’alumnat acabi l’educació obligatòria amb el nivell B2 en català i castellà, fixat en el marc comú europeu, amb un A2-B1 d’anglès i amb un A1-A2 pel que fa a la segona llengua estrangera.
Durant aquest curs 2015-2016 ja s’utilitzarà l’anglès en matèries no lingüístiques en un 61% dels centres públics, el doble respecte al curs 2012-2013. A més a més, el 14% dels alumnes d’ESO cursaran una segona llengua estrangera. També en aquest curs els llibres de les matèries no lingüístiques, com pot ser el cas d’història o medi ambient, inclouran un glossari amb el vocabulari més important de cada unitat en català, castellà, anglès i francès, i en alguns casos en alemany. Per augmentar el nivell d’anglès dels estudis superiors, el Govern també va decidir el curs passat que els universitaris que no tinguin un B2 no podran obtenir el títol de grau.
