Florentino i Sacyr es queden l’atenció domiciliària a Barcelona
Dues constructores desbanquen una empresa social i oferiran el servei en dues de les quatre zones de la ciutat
BarcelonaEs va voler reforçar el pes de la part tècnica enfront de l’estrictament econòmica perquè la batalla no es lluités només en el terreny monetari, com havia passat en els últims anys, però el resultat no va ser, precisament, l’esperat. L’última edició del concurs públic per adjudicar el servei de l’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona va deixar fora l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat i que oferia aquests serveis d’atenció a la llar en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. Per contra, va premiar dues grans empreses mercantils.
En concret, les guanyadores del concurs van ser Clece -empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja-, i Valoriza -que pertany a la constructora Sacyr-. Les altres dues zones de la ciutat les va mantenir, això sí, l’entitat del tercer sector Suara. És paradoxal, però, que en l’edició del concurs en què el govern municipal va voler aplanar més les coses a les empreses socials i va fer que la valoració del projecte tècnic tingués un pes del 80% enfront del 20% de la part econòmica -en el concurs anterior la proporció era de 60/40- el resultat desafavoreixi una empresa especialitzada a atendre persones vulnerables. Si es miren els resultats àrea per àrea, s’observa que tant Suara com ABD tenen valoracions tècniques més altes que no pas les dues mercantils, però la puntuació que se’ls atorga no arriba a assolir els 80 punts possibles i es queda en un 61 com a màxim. En el cas d’ABD, la valoració monetària resulta clau i porta Clece i Valoriza a guanyar el concurs, una circumstància que no es dóna en el cas de Suara. “El que acaba decantant la balança és l’oferta econòmica”, lamenta Àngels Guiteras, gerent d’ABD. Defensa que la seva empresa tenia un “molt bon projecte” per oferir aquests serveis i que, en canvi, va obtenir una puntuació de 45,7 sobre 80. “Els serveis d’atenció a les persones els haurien d’oferir les empreses socials, que són les que disposen de l’expertesa per fer-ho”, lamenta Guiteras, que no culpa, però, l’Ajuntament de Barcelona d’aquest procés, sinó “la manera com es fan els processos de contractació pública en general” i el fet que la valoració econòmica obtingui la nota més alta possible i, en canvi, la social no. El 2006, de fet, ja van perdre un primer cop el concurs enfront d’una empresa mercantil.
Contracte de 113 milions
En el cas del SAD de Barcelona -atén prop de 20.000 persones-, el concurs per als anys 2016 i 2017 es va resoldre l’11 de febrer, després que el pertinent comitè d’experts analitzés els projectes que havien presentat totes les empreses -a l’àrea que comprèn els districtes de l’Eixample i Gràcia hi va haver fins a set aspirants i és on, finalment, es va imposar la filial de Sacyr-. El contracte per aquest servei suposa, per als dos exercicis previstos i per al conjunt de zones, una despesa municipal de fins a 113 milions d’euros. Cal tenir en compte que, més enllà de l’oferta econòmica que formuli cada aspirant, les empreses socials estan exemptes d’IVA, però per a les mercantils es preveu un 4%.
Des de l’Ajuntament, el director de planificació i innovació de l’àrea de Drets Socials, Lluís Torrens, diferencia “l’esforç” que està fent el consistori per posar clàusules socials a la contractació del fet que les empreses que s’adjudiquin els serveis tinguin una forma jurídica o una altra. Torrens remarca que el govern que capitaneja Ada Colau va voler donar el màxim pes possible a la part tècnica i que els serveis jurídics del consistori van situar el límit en el 80% perquè hi ha, explica, una instrucció del 2013 que remarca que rebaixar la part econòmica per sota del 20% és “desvirtuar” l’oferta. L’Ajuntament està en procés de revisar totes les clàusules socials per aplanar el terreny a aquestes empreses, però, en el cas concret de l’atenció domiciliària, Torrens argumenta que si el que va acabar decantant la balança per empreses mercantils són els 20 punts de la part econòmica és que la diferència en la puntuació tècnica del projecte no era prou notòria: “Com a administració, a banda de donar el millor servei, també hem d’administrar de la millor manera els diners”. Apunta, també, que en el contracte es va apujar el preu per hora previst i es va fixar la necessitat de complir el conveni col·lectiu.
Durant els anys de crisi i oferint preus a la baixa, empreses com Clece s’han fet fortes gestionant espais com escoles bressol. Les empreses socials lamenten que la guerra de preus les deixa fora de joc.
La teleassistència, a concurs: 34,2 milions
L’Ajuntament ha engegat el procés d’adjudicació del contracte del servei de teleassistència per al període 2017-2019 per un import de 34,2 milions. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar ahir que s’han introduït millores en el plec de clàusules d’aquest servei, que atén actualment 86.841 persones, en previsió de poder arribar a més usuaris, atendre millor la diversitat de perfils i millorar el control sobre les condicions laborals. És un servei gratuït per a persones grans o amb dependència, que permet fer-los un seguiment a distància i prestar-los atenció immediata en cas d’emergència.
En poden disposar les persones més grans de 75 anys i les que tenen una dependència o discapacitat. En aquest cas, el concurs públic preveu que el projecte tècnic tingui un pes del 51% i l’econòmic del 49%, perquè, segons el consistori, el fort component tecnològic d’aquest contracte desaconsella canviar els percentatges.
