Ciutadans ressuscita l’espanyolització dels senyals
L’alcaldessa d’Esplugues justifica que si els rètols no estan en castellà es poden recórrer les multes
BarcelonaLa moció aprovada a l’Ajuntament d’Esplugues que insta el govern municipal a incloure el castellà en tots els senyals de trànsit de la ciutat ha reobert el debat lingüístic. L’alcaldessa de la localitat, Pilar Díaz (PSC), va defensar ahir en declaracions a RAC1 que, amb la normativa a la mà, que exigeix que el castellà ha d’aparèixer en tots els senyals de trànsit, qualsevol persona pot tombar una multa per haver infringit un senyal que només estigui escrit en català. “Hi pot haver una persona que faci l’al·legació de la reclamació en català però, com que no tenim la inscripció en castellà, la pugui guanyar perfectament als tribunals”, va assegurar Díaz, líder del grup socialista a l’Ajuntament, que va votar favorablement a la moció de Cs “per imperatiu legal”. La llei de seguretat viària fixa que “els senyals s’expressaran almenys en l’idioma espanyol oficial de l’Estat”.
L’alcaldessa d’Esplugues va reconèixer que cap veí s’ha queixat pel fet que els senyals estiguin només en català i ha demanat a Ciutadans que es “repensi” la proposta, tenint en compte també el cost que suposarà substituir la senyalització. Els senyals han de començar a incloure el castellà a l’octubre.
La Plataforma per la Llengua va criticar ahir a través d’un comunicat “l’acord per castellanitzar els senyals de trànsit” a Esplugues i va apuntar directament contra el PSC, ja que considera que ha fet una “concessió inacceptable a les demandes d’una formació minoritària i extremista que persegueix la divisió de la ciutadania de Catalunya”, en referència a Ciutadans.
Els precedents
La polèmica proposta ja s’ha discutit i aprovat en diferents municipis. És el cas de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que al mes d’abril va aprovar una moció presentada per Ciutadans amb el suport del PP. En aquest municipi, la mesura només s’aplicarà, però, en els senyals nous o els que s’hagin de reparar. La proposta tampoc inclou, com pretenia Ciutadans, que la Guàrdia Urbana sancioni les infraccions associades a senyals que no estiguin en castellà.
Ciutadans va començar l’ofensiva l’any passat a Lleida, quan va instar Àngel Ros a fer els senyals de trànsit bilingües si es volia guanyar el seu suport. Amb tot, el consistori ja havia començat a aplicar aquesta mesura el 2011 per adaptar-se a la llei estatal i per evitar perdre recursos de multes de trànsit que al·leguen que no entenen el català.
En canvi, a Reus, la proposta no va reeixir, després que s’hi oposessin els grups del PDECat, la CUP i el PSC. El regidor socialista de Reus Andreu Martí va defensar que Catalunya ha donat “moltes lliçons que es pot conviure amb molts idiomes i amb dues llengües potents, però una necessita un suport afegit”. Martí va criticar també que Cs utilitzi la llengua com un element “polític i partidista” i va recordar que, en el cas de Reus, quan va defensar canviar els senyals de trànsit, “no va fer argumentació sobre el compliment de la legalitat”.
Malgrat aquests casos, Joan García, secretari d’acció institucional de Ciutadans, va negar que hi hagi una estratègia definida per “espanyolitzar” els senyals de trànsit mitjançant l’impuls de mocions municipals. En el cas de Barcelona, fonts de Ciutadans van assegurar que no s’han “plantejat” una proposta com aquesta però tampoc han descartat que la puguin acabar plantejant.
