Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa

Barcelona"Sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos". Aquesta és la conclusió del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, que ha fet públic el seu informe sobre l'evolució de la natalitat a l'Estat. El document, que porta el títol 'La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!', presenta una sèrie de dades demolidores sobre l'evolució del fenomen de la maternitat, com per exemple que el 25% de les dones nascudes el 1975 no tindran cap fill. Serà la generació "més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys", que és la data en què van començar a recollir-se estadístiques.

El debat no és nou, i de fet ja s'havia avisat que la tendència segueix en caiguda lliure. Des de l'inici de la crisi, el nombre de naixements s'ha reduït un 20%, mentre que l'any passat va ser el primer en què va produir-se una situació que s'allargarà en el temps, com és que el nombre de defuncions va superar el nombre de parts. Ara bé, l'informe de la UAB aporta una altra dada rellevant, i és que Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa. Com pot apreciar-se en el següent gràfic adjunt, entre el 1985 i el 2012 l'edat mitjana de la primera maternitat de les dones s'ha ajornat dels 26 als 30 anys i mig.

El resultat que se'n deriva és que es tracta d'un dels països de la Unió Europea en què hi ha més distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre tingut. Després d'analitzar les diferents causes per no tenir descendència, l'estudi apunta que la infertilitat primària, aquella que té a veure amb raons biològiques, s'ha mantingut constant en el temps, al voltant del 2%, i "no és la responsable del elevats nivells d'infecunditat". A més a més, la millora de les tècniques de reproducció assistida ha fet que aquesta raó perdi encara més força. Hi ha una segona raó, i és que el nombre de dones que no desitgen tenir fills i mantenen aquesta decisió al llarg de la seva vida és sempre inferior al 5%, segons les enquestes que es fan any rere any. "Els nivells d'infecunditat actuals estan associats al retard de l'edat en la primera maternitat i les condicions materials i conjugals" que envolten la decisió final de tenir fills, diu el CED.

Els autors del treball troben especialment destacable que, mentre la societat debat sobre les conseqüències de l'envelliment i la sostenibilitat del sistema de pensions, la viabilitat d'un sistema de salut universal, l'augment de la dependència o la minva de la població en edat de treballar, no hi hagi cap política orientada a fer créixer la natalitat, tot i que diverses experiències a nivell europeu han demostrat que legislar sobre la qüestió té efectes positius.

Si no és per la infertilitat o perquè les dones no volen tenir fills, per què el nombre de fills ha caigut dels 3,15 que es tenien el 1900 als 1,3 fills actuals? Per què mai abans el 25% de les dones no eren mares? El Centre d'Estudis Demogràfics també dóna respostes, i descarta que sigui per la falta d'homes o dones en el "mercat matrimonial", perquè en tot cas era a principis de segle quan existia un elevada solteria definida per una societat molt rígida.

Així doncs, conclou que més aviat es tracta de la voluntat de tenir una bona carrera professional i, especialment en les dones, per la recerca d'una parella que pugui compartir de forma equitativa el projecte reproductiu. "L'Estat s'inhibeix, o es redueix a la retòrica pro natalista", i la realitat és que falta suport a la conciliació real de la vida familiar i laboral, mentre s'estén la inseguretat i l'atur, el treball precari, les dificultats per accedir a un habitatge, els baixos salaris, les llargues jornades laborals i les escasses ajudes públiques. "Si a tot això hi afegim que el cost majoritari de la reproducció recau sobre les dones, la infecunditat està servida", conclou el treball.